A l'ombra del Palau (o Avignon segona part)

D'Avignon n'obtinguerem a més, altres records enriquidors. El passeig pels imperturbables carrers històrics, el ric museu de pintura medieval i renaixentista al Petit Palais, el cèlebre pont de la cançó que ens ensenyaren a l'escola, etc... Tot ben interessant, però segurament no tant com dues experiències viscudes a l'ombra del palau, que m'és precís recordar i anotar en aquest espai.

La primera fa referència a l'allotjament, o no ben bé, ara veurem. Ja fa un temps, que amb la família quan anem de turisme ens allotjem o bé a cases rurals, taules d'hostes, "gites" franceses o cases de "bed and breakfast". Seguint aquesta mateixa tradició ens hostatjarem a la "maison et table d'hotes" anomenada justament "A l'ombre du Palais". A l'arribar-hi, ens atèn la Sabine, la mestressa, que com sempre en aquests casos, ens ensenya la nostre habitació i les estances diguem-ne compartides. L'atenció em portà a la sala d'estar, farcida de llibres vells i cd's de música de diversa tipologia. Una bona col.lecció. Em vingué al cap la pregunta (que al final no faria) de si els hostes podem accedir a aquell material, m'imagino que sí. Realment, hi podien accedir, però la col.lecció és particular i molt cuidada per la Sabine (quan el meu petit fill s'hi acostava encuriosit, ella patia sense amagar-s'ho per la integritat de la preuada col.lecció!)). Era una dona amb edat per ser àvia, amb caràcter, culta, amb bagatge i amb la sensibilitat per conrear amb plaer les seves aficions. Les habitacions dels hostes, dedicada cadascuna a un pintor de prestigi, contenien fotogrames d'algunes de llurs obres més reconegudes. La nostre, era dedicada al francès d'origen rus De Staël. I el sopar, compartit amb els altres hostes i preparat per ella mateixa, s'ens mostrava cuinat amb els ingredients i el mètode del seu rigor intel.lectual. Es ben sabut, i sobretot per ells mateixos, que un dels principis que han de respectar aquest tipus d'establiment és el bon tracte al client, (per allò del boca-orella), però no m'he trobat mai en cap cas que vagin a comprar una joguina pel meu fill, o que ens facin tot de fotos compartint taula i te les envïn (un cop revelades) per correu ordinari al teu domicili, senyals inequívocs de visió efectiva d'orientació al client i màrqueting encara escasa en les nostres empreses! Passejant pels històrics carrers d'Avignon i recordant la Sabine, em semblà assistir a la personalització plasmada de les diferències socials i culturals entre el seu país i el nostre. La inquietud cultural, el respecte per l'antic, el conreu de les relacions humanes, la observància al nivell més alt de les més elementals normes del negoci, el gust per les coses ben fetes, etc.. No sé si aquestes diferències són grans o petites, el que sí sé és que visc amb la il-lusió de que ens acostem.

La segona experiència la sentí al passar per davant de l'edifici en que s'hi indicava que allà s'hi havia allotjat i hi hauria mort el pensador anglès John Stuart Mill. Certament, sabia per les guies de viatge que Stuart Mill reposava a Avignon, havent-hi viscut llargues temporades, però res més. Recordava Stuart Mill dels estudis d'Econòmiques i de la seva referència sempre obligada a la història de la Economia, i... no gaire més. Al passar per davant del que havia estat la seva residència no vaig poder resistir d'aprofundir en la biografia i l'obra del personatge. Vaig començar a llegir un llibre que tenint-lo de fa anys a la meva biblioteca, no l'havia llegit encara mai, "Sobre la llibertat", el resum del qual insertaré en aquest espai. Ara, només assenyalar que la mort de Stuart Mill es va escaure a Avignon visitant la ciutat uns mesos l'any, per poder així, apropar-se a les restes que allà eren i hi són de la seva esposa i amiga, i recordar amb major proximitat els moments viscuts juntament. La lectura de la biografia i del llibre, promet. M'apressa endinsar-m'hi.