Dreams Community Fair 2009

Del 15 al 28 de febrer, té lloc a Second Life el Dreams Community Fair 2009.
Es tracta d'un esdeveniment virtual amb un format semblant al d'una fira, un congrés o unes jornades dedicades a un sector determinat, en aquest cas especialitzades en salut, la salut de les persones a la vida real. Visitant-lo m'he quedat bocabadat. Es fantàstic. Ho trobo especialment adient quan l'esdeveniment té com objectiu el sector serveis.

El recinte (virtual) es divideix en tres àrees: l'espai destinat als "stands" de les entitats que es volen promocionar, el dels actes on se celebren les conferències, les classes, les pràctiques, etc.., i la zona d'esbarjo on de nit (com en totes les fires de la vida real) t'ho pots arribar a passar tant bé com vulguis (o puguis). Els "stands" o casetes són ocupats per entitats que treballen aspectes de salut, ja siguin universitats, ONG's, associacions dedicades a l'estudi d'una malaltia en concret, etc.. De la mateixa manera, les conferències i classes que s'hi imparteixen, tracten des de les possibilitats de treballar d'una manera efectiva en un entorn virtual com Second Life per una causa determinada, fins a la divulgació d'accions de prevenció de malalties. En la meva primera visita al "Dreams" vaig coincidir en una xerrada-debat sobre la medicació en els casos de fibromiàlgia.

Tot i que l'esdeveniment té com a objectiu divulgar les iniciatives que sobre els temes de salut genera la comunitat (virtual i real) de Second Life, em sembla una proposta molt atractiva i a tenir en compte per a altres sectors d'activitat de cara a les seves campanyes de promoció, difusió, col.laboració, màrqueting, etc.. sobretot si tenim en compte el seu caràcter internacional, i l'estalvi de costos que suposa per a ofertants i visitants (comparat amb un esdeveniment de la vida real). Tot plegat una experiència d'èxit (aquest any se celebra la cinquena edició del "Dreams"), i una porta al futur. Un futur que com sempre, comença avui mateix.

Bones observacions de Tom Peters...

Trobo en el bloc de Tom Peters, algunes de les seves reflexions sobre la situació econòmica mundial, i haig d'admetre que em semblen una expressió ben sistematitzada del rerafons en les nostres habituals converses quotidianes sobre el tema. Pel seu interès el tradueixo (a nivell afeccionat) íntegrament. Ell en demana discussió, podriem parlar-ne...

"Les organitzacions avui es troben dirigides pels "baby boomers", és a dir, pels integrants de la meva generació.

Aquesta és una manera de dir que nosaltres hem moldejat, sino creat, la turbulenta economia d'avui. La generació anterior ens va deixar una economia que no era sinó un sòlid fonament on construir-hi. Ells van sobreviure a la guerra mundial, a la gran depressió i ens van deixar una oportunitat amb la promesa de que "podries ésser el que vulguis ésser". Dient-ho suaument, diria que no hem aprofitat aquesta oportunitat. De fet i essent honestos, diria que hem fallat en la intentona de construir una sòlida base on construir un futur per les noves generacions, tal i com va fer la generació que ens va precedir. Ens hem fet un embolic. Nosaltres no som les víctimes de les condicions econòmiques canviants, nosaltres les hem creat. Tenim potser 10 anys per fer-hi alguna cosa al respecte.

He estudiat força aquest salt entre generacions, així com les seves implicacions per tal de quantificar el seu impacte en l'economia dels EE.UU., i no he pogut, tal vegada hi ha massa variables, però una cosa si que m'ha colpejat insistentment durant el meu estudi, segurament la propera generació (en molt temps, o potser mai) no es trobarà en millor situació que la dels seus pares.

A partir d'aquí i aprofitant que ens trobem en un bloc i no en un estudi, plantejo alguns punts on podriem iniciar alguns comentaris:

a) Nosaltres no hem inventat la cobdícia, pero l'hem posat en un altre nivell. Tot i que la recerca de la riquesa individual ha portat riquesa al país, els salaris han crescut,(i no només a nivell dels executius), més del que la capacitat de les empreses per a ser competitives es podien permetre. Això ha permès incrementar la diferència entre rics i pobres. Estem començant a pagar el preu d'aquesta cobdícia, i molts es troben que la seva gallina dels ous d'or, té càncer.
b) Hem confós beneficis amb valor. El principi de la maximització de beneficis ens ha portat a retallar els costos de producció tant dramàticament que hem arribat a sacrificar una bona part de les nostrs empreses. Les miserables inversions en desenvolupament del talent, i en recerca i desenvolupament, així com la obsessió per baixar els costos dels nostres proveïdors, ens han fet encara més dèbils.
c) Massa MBAs exercint. La direcció d'una empresa és molt diferent a la creació d'empreses. Ens hem convertit en administradors en comptes de líders de projectes. Està clar que hem de ser financerament curosos, però donant un cop d'ull als problemes que tenen les empreses avui, totes tenen com a prioritat la solució dels assumptes financers, no del que s'esdevé arrel del treball.
d) Hem estat reacis a acceptar les nostres responsabilitats. Sovint sento dir que ens ha tocat un mal moment per gestionar les nostres empreses, però ho estem fent tant bé com podem. Mirant enrera he escoltat i vist un munt d'excel.lència en les operacions. Aquestes han millorat contínuament. Suggereixo que el problema no són les operacions, són les estratègies.
e) i una cosa més per incitar les masses... els nostres pares ens han fet involuntàriament massa tous, han volgut que tinguéssim una vida millor que la d'ells. Nosaltres no podem (sense deixar de ser honestos) deixar un llegat basat en el treball dur.
Deixaré el bloc en aquestes observacions, però i les vostres? Tinc més observacions a fer i tinc també esperances en la meva generació, però no tenim temps a perdre!"

Interessant, no?