Dansa i Creativitat

A nivell personal, aquest ha estat un setembre trascendent. El meu fill ha començat P3. I això representa una etapa molt diferent per a ell (i per nosaltres com a pares). Una etapa important, que reflecteix sense ambiguitats que el temps no s'atura, i que cal gaudir amb consciència dels bons moments que la vida col.loca dissimuladament al nostre abast.
Un dels requeriments que la nova escola ens ha demanat és el d'equipar un cop per setmana al nen amb espardenyes de dansa. El primer que em va venir al cap fou "és necessari que als 3 anys els nens facin dansa?" "no serà una mesura destinada a satisfer més a les inquietuds dels pares que el que necessiten realment els menuts?". Ahir vaig trobar la resposta.
En el transcurs d'una presentació que estavem portant a terme sobre les possibilitats que ofereixen diferents eines de gestió col.laborativa en móns virtuals 3D, i situats de ple en un espai virtual mitjançant els nostres respectius avatars, el meu col.laborador (és a dir, l'avatar del meu col.laborador; "va por ti Lupu") va mostrar a títol d'exemple, un vídeo de youtube produït per TED tv sobre una xerrada de Ken Robinson al 2006 alertant del fet que les escoles destrueixen la ingent creativitat que portem a dins quan som infants. Sóc un seguidor habitual de TED tv. però no recordava haver vist el vídeo amb anterioritat, si però que un dels assistents a la presentació va reconèixer el vídeo i encara recordava l'interès que li va provocar (i que podia veure's també subtitulat en català). Em vaig quedar intrigat. Quan vaig arribar a casa no vaig poder més que connectar-me a la xarxa (és a dir, connectar el meu portàtil) i empassar-me el vídeo sencer.
Havent vist el vídeo, vaig adonar-me de la importància de les espardenyes de dansa, del que això supusava per al problable manteniment de la creativitat dels infants, i de l'encert de l'escola amb aquesta mesura. Endavant amb la dansa!!
Aquest és el vídeo: