diumenge, 5 de gener del 2014

La utilidad de lo inútil. Nuccio Ordine


“Existeixen sabers que són fins per si mateixos i que -precisament per la seva naturalesa gratuïta i desinteressada, allunyada de tot vincle pràctic i comercial- poden exercir un paper fonamental en el conreu de l'esperit i en el desenvolupament civil i cultural de la humanitat. En aquest context considero útil tot allò que ens ajuda a fer-nos millors. “

Un cop exposat l'abast conceptual, Nuccio Ordine escenifica en el llibre, un cant a l'utilitat del que en aquest context s'ha manifestat i se segueix considerant inútil. El resultat són reflexions de l'autor sobre la utilitat del saber, argumentades amb passatges d'il.lustres pensadors clàssics i contemporanis.

...Kakuzo Okakura...havia reconegut en el plaer d'un home agafant una flor per regalar-la a la seva estimada, el moment precís en el que l'espècie humana s'havia elevat per sobre dels animals: “Al percebre la subtil utilitat de l'inútil -refereix l'escriptor japonès a El llibre del tè-, (l'home) entra al regne de l'art”. D'una sola vegada, un luxe doble: la flor (l'objecte) i l'acte d'agafar-la (el gest) representen el que es considera inútil, posant en qüestió el que s'entén per necessari i el requeriment del benefici.

Ordine, amb una vocació de resistència activa davant les actuals polítiques econòmiques i socials de l'Europa Occidental, titlla el seu treball de Manifest, de manera que en resulti una eina de sacseig social de cara a un replantejament necessari per a un nou sistema econòmic i de valors més en sintonia amb l'humanisme:

“...una cosa és certa: si deixem morir el que és gratuït, si renunciem a la força generadora del que resulta inútil, si escoltem només el mortífer cant de sirenes que ens impel.leix a perseguir el benefici, només serem capaços de produir una col.lectivitat malalta i sense memòria, que extraviada, acabarà per perdre el sentit de sí mateixa i de la vida. I en aquest moment, quan la desertificació del l'esperit ens hagi arribat, ens serà difícil imaginar que l'ignorant homo sapiens pugui desenvolupar encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat...”

D'entre un grapat de referències imprescindibles, m'escau de ressaltar-ne algunes que fan referència a la pèrdua de valors en l'àmbit econòmic; la primera de Rousseau “els antics polítics parlaven incessantment de costums i de virtut; els nostres només parlen de comerç i de diner”, - s.XVII primer auge del capitalisme amb la revolució industrial- , (em porta a comparar-la amb la referència que GK Chesterton relata en la seva autobiografia referida a una conversa amb el seu oncle empresari “he de confessar que la moral, en el món dels negocis, ha anat empitjorant al llarg de la meva vida” -s.XIX-). I la segona de J.M.Keynes:

Els “déus” en els que es basa la vida econòmica son inevitablement genis del mal. D'un mal necessari que “almenys durant cent anys més” ens obligarà a “fingir, nosaltres mateixos i a tots els altres, que el que es just és dolent, i el que és dolent és just, perquè el que és dolent és útil i el que és just, no ho és”.

Mantindré a l'abast aquest Manifest per tal que em proporcioni un nou gaudi per si el que em queda de la seva lectura s'esvaeix, i perquè seguint la seva referència a Montaigne:

Es el gaudir, no el posseir, el que ens fa feliços.