The Prince's Rainforest Project

27:54

Un luxe poder veure en acció a Al-Gore en la seva lluita contra el canvi climàtic. Fem-la nostre? Només 27 minuts i 54 segons. Val la pena.

Per entendre la crisi econòmica actual: el nou paradigma dels mercats financers. George Soros (2a. Part)

Quan llegeixo les derives de la inquietud filosòfica i social que George Soros sovint manifesta, no em puc estar de preguntar-me si es tracta d'una auto-teràpia aplicada per tractar un pòsit de remordiment creat arrel dels amuntegats beneficis provinents de l'especulació financera. Però la veritat, és que no ho crec. Soros relata en el seu llibre, la seva innata inquietud envers l'evolució del pensament. Combinació destra d'especulació financera brillant, amb incompreses aspiracions per posicionar-se en una elit de la filosofia gelosa de la seva erudició.

La vessant filosòfica de George Soros, s'inicia amb Karl Popper. D'ell, i del llibre "La societat oberta i els seus enemics", extreu Soros la base de la seva paradigmàtica argumentació:

"la veritat absoluta és troba més enllà del nostre abast";

"necessitem institucions que permetin a les persones amb distintes visions i interesos, viure juntes en pau".

Partint d'aquesta base, Soros comença a filosofar, bo i prenent de Popper dos principis per tal de sotmetre'ls a auto-contrastació i així dotar les seves reflexions de major consistència:

El primer, és en el que Popper mantenia que les teories científiques no poden verificar-se d'entrada, sinó que han de tractar-se com hipòtesis subjectes a falsació. Es el principi que li permeté deixar de considerar necessari emprar la lògica inductiva imperant fins al moment (sistematitzada per J.Stuart Mill, i com ja s'indicava en aquest mateix bloc, l'única aportació de Mill superada per la ciència actual). I perquè Soros es fixa en aquesta reflexió?, doncs per justificar la validesa del seu axioma. "qualsevol quantitat discreta d'observacions, no pot justificar la validesa universal d'una teoria", en referència a que les observacions als mercats (financers) utilitzades per postular principis d'economia (pel mètode científic), no són vàlides.

El segon postulat de Popper que Soros contrasta, és la unitat de mètode científic que cal emprar necesàriament tant per les ciències naturals, com per les ciències socials. Aquí Soros hi expressa la seva discrepància. Segons ell, no poden sistematitzar-se de la mateixa manera les lleis naturals (que segueixen sempre unes mateixes pautes de comportament), que les socials (que estàn sotmeses a l'esdevenir de la capacitat humana). Així, les ciències socials estudien conductes de subjectes amb capacitat imperfecta de raonar. La seva fal.libilitat dificulta la comprensió de les situacions socials. Es la teoria de la fal.libilitat de Soros.

Disposem doncs de dues teoríes "Sorosianes". La teoria de la reflexivitat (exposada en el post "1a. Part"), i la teoria de la fal.libilitat, tot i que com l'autor mateix assenyala la fal.libilitat es troba compresa dins la teoria de la reflexivitat. Es en aquest sentit, en el que Soros argumenta que els dos conceptes ajuden a identificar i refusar idees errònies molt exteses que han arribat fins i tot en certs casos, a donar resultats positius. Un d'aquests casos és la fal.libilitat que Soros anomena fal.làcies fèrtils.. Un d'aquests casos, el representa el llegat de la Il.lustració. Emprant el seu mateix llenguatge, la fal.làcia de la Il.lustració.. Perquè fal.làcia de la Il.lustració?, doncs perquè a la Il.lustració tots els esforços de recerca de coneixement, esdevenien ciència, i per aquest sol fet, resultaven inquestionables. I és clar, Soros no ho contempla així, ja que per ell, en l'àmbit de les ciències socials, l'aproximació que hi fem els individus per tal de conèixer-ne llurs regles de funcionament, esdevenen precisament allunyades/distorsionades de la realitat.

Posats a argumentar, Soros segueix. Si com deia Popper el fet d'acceptar hipòtesis encara no falsades, pot donar lloc a equivocar-nos, cal donar un pas endavant. Es a dir, no només pot donar lloc a equivocar-nos, sino que com més avancem més desconeixem, i en aquest camí, ens acabem fent un embolic. En aquest sentit, Soros esmenta el principi de Peter, segons el qual els empleats competents es promocionen fins que arriben al seu nivell d'incompetència. Es el que Soros anomena "fal.libitat radical".

Doncs aquest és el segell distintiu del paradigma de Soros, la teoria de la reflexivitat, i els conceptes de fal.làcies fèrtils i fal.libilitat radical. Com el mateix autor assenyala, és un paradigma que no serveix per predir el futur, però si per analitzar amb millor coneixement de causa els errors de les decisions del passat, i per aquest mateix motiu, cal tenir-lo present en les decisions del futur.

Segurament, tot plegat acaba essent una argumentació per demostrar que quan actua la racionalitat humana ho hem de prendre precisament com això, és a dir, com una sistematització que, en el camp de les ciències socials, res o poc té a veure amb les lleis que regeixen la veritat absoluta del que es pretén analitzar. Però.. i si tornem a la base de Soros extreta de Popper? "La veritat absoluta es troba fora del nostre abast"; ja sabem que aquesta sentència no és exclusiva de Popper, sinó de molts altres pensadors (J.Stuart Mill per exemple), però a més, conté més vigència que mai precisament pel moviment social que estem protagonitzant a través de la Web 2.0; la força de la llibertat i la col.laboració entre tots per tal d'arribar a uns nivells més alts de coneixement i/o de veritat. Tenint en compte aquest aspecte, podem seguir l'argumentació de Soros?

La Fira del Vi de Falset.

Aquests dies s'està celebrant la XIV edició de la Fira del Vi de Falset. Sense cap mena de dubte, un esdeveniment que cal apuntar-se a l'agenda; sobretot si un se sent atret per la cultura del vi, per la força emprenedora i per la feina ben feta.

Hi ha molt a destacar. En primer lloc, la qualitat de les seves preuades denominacions d'origen: Montsant i Priorat (la terra com a element fonamental); en aquesta edició la fira presenta els vins de l'anyada 2007. Els visitants poden, prèvia compra de tiquets, degustar i comparar les qualitats d'una bona quantitat de vins, tots ells provinents de cellers de reconeguda garantia i professionalitat (el treball i la il.lusió com a factor imprescindible). En segon lloc, l'organització; la fira com a focus d'experiències de valor, cursos de cata, conferències d'interès, actes innovadors (La Nit de l'Enologia) i de gastronomia popular; entre aquests últims em captivà el tast de coques artesanes de Falset; i per rematar-ho, una gran iniciativa, la inauguració del remodelat Castell de Falset com a Castell del Vi, es a dir, combinació de riqueses, llegat històric junt amb la força i la serenor del saber fer actual. Irresistible. Robust.

El demés, ho ha de trobar cadascú. Però això sí, l'experiència de degustar un vi extraordinari davant de la casa pairal de Margarida de Prades (el castell de Falset), no té preu. Un s'imagina entrant i sortint de l'edifici a la que fou l'última reina de la casa Comtal de Barcelona, aquella que inspirava Jordi de Sant Jordi:

"Reina d'honor excel.lent Margarida,
jo crec que amar altre ni a mi no us plau;
puix que jo us he sobre totes escrita,
vos amaré tal com aital siau."


Ai.... el que fa un bon vi!
Salut!!

Bon Sant Jordi 2009 !

Per entendre la crisi econòmica actual: el nou paradigma dels mercats financers. George Soros (1a. Part)

En els meus temps a la universitat, recordo que inconscientment cercava esdeveniments, personatges, xerrades i/o comentaris que em portéssin a contrastar els coneixements adquirits amb el que s'esdevenia al món real, al de les idees, al de les experiències i de les inquietuds personals i/o col.lectives, i ....res, ni al bar, ni als passadissos, no diguem a les aules o a la sala d'actes, res visible, res manifest. El missatge omnipresent en el col.lectiu on em relacionava era tens tots els apunts de classe?. Es per aquest motiu que tothora anhelo recórrer a les escadusseres ocasions en les que vaig aprendre de passatges enriquidors que llançats des de l'espontaneïtat del qui sabia, romanen avui amb precisió en els meus records d'estudiant sovint desubicat.

En una ocasió, el professor d'economia, quan va finalitzar la seva proclama teòrica sobre els mercats financers, va acudir a la pràctica amb uns consells d'observador atent. Aqusts ens alertaven sobre els riscos de la inversió als mercats financers, i de que ningú en coneixia prou la seva dinàmica com per no equivocar-se. Bé, ningú excepte una persona a tot el món. Aquesta persona -deia- no s'equivoca mai o gairebé mai, sempre guanya, es diu George Soros.

Soros, en aquest llibre, ens manifesta el següent: per entendre la crisi econòmica actual, hem de conèixer un marc conceptual diferent a l'existent, un nou paradigma sobre com s'esdevé la dinàmica dels mercats financers. Si coneixem aquesta dinàmica, entendrem el perquè de l'actual crisi econòmica, i coneixerem el perquè de les receptes que ell mateix proposa.

Quin és aquest nou marc conceptual? doncs es basa tot en el concepte acunyat per Soros de reflexivitat. D'una banda qualsevol persona o col.lectivitat pretén interpretar o conèixer el món on viu, aquest fet l'anomena Soros la funció cognitiva. D'una altre, el mateix individu o col.lectivitat pretén influir o canviar la dinàmica del món on viu per tal d'obtenir-ne quelcom a canvi, aquest fet l'anomena funció manipulativa. Quan les dues funcions es donen a la vegada, una interfereix en l'altre, donant-se aleshores el fenòmen de la reflexivitat.

"Les situacions reflexives es caracteritzen per una falta de correspondència entre les percepcions dels participants i l'estat real de les coses". Quan algú prèn una decisió de compra o venda als mercats financers per exemple, aquesta es fa segons la pròpia expectativa del preu futur i aquesta expectativa no és estrictament coneixement, és un cúmul de factors (instint, emoció, estat personal, etc.), de manera que el preu futur no és el resultat d'unes lleis obtingudes des del saber, sinó també de les decisions basades en les expectatives dels seus participants. "Són aquestes percepcions esbiaixades i llurs idees equivocades,les que introdueixen un el.lement d'incertesa en el curs dels esdeveniments."

Coneixent el concepte de reflexivitat, ja s'està en condicions de relatar el perquè de l'actual crisi econòmica. Per Soros hi han 2 bombolles que han esclatat a l'hora. La primera és la Immobiliària dels EE.UU., la segona la superbombolla. La bombolla immobiliària, s'esdevé per una creença equivocada general de que "el valor de les garantíes no es veia afectat pel desig de prestar", o dit d'una altre manera, el desig de prestar no tenia res a veure amb les garanties aportades. La superbombolla tanmateix,també s'esdevé arrel d'una altre idea equivocada, "una confiança excessiva en el mecanisme de mercat". La superbombolla combina a més, tres tendències principals: la tendència a llarg termini cap a l'expansió creditícia, la globalització dels mercats financers, i la desregulació financera donat l'alt nivell d'innovació que s'hi estava donant.

Amb aquesta exposició, Soros veu reforçada la seva teoria de la reflexivitat. Les equivocades percepcions dels particeps, han donat lloc a una nova situació que res té a veure amb l'equilibri del mercat, que els mateixos partíceps no pronosticaven i que els ha sotmès a un alt grau d' incredulitat i incertesa en quan a les pròpies normes del sistema. Es més, Soros creu que en general és motiu suficient per creure que cal entrar en una nova era que poc o res tingui a veure amb la actual.

La única incomprensió que manifesta Soros és la de l'escàs ressò que ha tingut la seva teoria de la reflexivitat en els àmbits acadèmics i científics, sobretot en el camp de l'economia. Personalment, tendeixo a creure que el paper de l'equilibri del mercat que Soros posa en entredit, sobretot en els mercats financers, es discutible si tot l'anàlisi es porta a un termini prou curt com per no encabir el pes o la magnitud de les variables que hi intervénen, donat que l'actual situació no és sinó la correcció del mercat als actes equivocats que s'hi han esdevingut. Potser tot és un problema de perspectiva.

El llibre conté a més tota una argumentació per avalar el seu intent d'incloure la teoria de la reflexivitat en el camp de la filosofia i el pensament. Es interessant l'exposició, i per aquest motiu m'en reservo per una altre ocasió (propera) el seu anàlisi.

Sigui com sigui, la teoria de la reflexivitat m'ha sacsejat en el més profund. L'esvalotament ha arribat fins i tot als meus records universitaris. No serà que una bona part de les Universitats no compleixen amb satisfacció l'objectiu que s'els està exigint, perquè precisament encara parteixen d'una concepció errònia, basada en la idea que la classe magistral serveix per a que l'alumne prengui apunts semblant-se a un aprenent de secretariat i no es parteixi d'un material didàctic preparat per a que l'alumne llegeixi, estudï, pensi i contrasti?

Ai ai ai.... que aquesta reflexivitat m'està afectant!! Clar!... ja ho va dir el professor d'economia...Soros sempre guanya!

Històries de la Eco i la Psico ...

La Eco i la Psico són dues amigues que viuen una amistat que els vé de lluny. Ténen caràcters força distants, fins i tot mantenen entre elles grups de relació ben diferents, però estan tant unides, que quan la primera pateix qualsevol contratemps, l'altre no pot estar-se de preocupar-s'en, sobretot per tota la gent que gaudeix de l'energia i la vitalitat que normalment desprèn la Eco quan es troba bé.

Ara mateix, la Eco està malalta i s'està recuperant de l'esgotament i la vida inadequada que d'uns mesos ençà ha portat fent el cafre. Feia molt temps que la Eco no es trobava tant malament. Per casa seva hi han passat un grapat de metges per intentar curar-la ben depressa, però entre ells, no es posen massa d'acord en com medicar-la. Els símptomes de cansament de la Eco sorprenen als mateixos metges i no s'atreveixen a pronosticar quan la Eco podrà sortir al carrer amb la mateixa alegria que incansablement seduïa a una bona part de la població. La Psico, mentrestant, no para en el seu intent de fer tots els possibles per a que la malaltia de la E co no derivi cap a estats d'ànim negatius a la resta del poble. Es una tasca difícil pero la Psico ja està acostumada a aquest paper, ho ha fet en altres ocasions en que la Eco ha tingut refredats o altres tipus d'impediments ocasionals de salut. En aquest sentit, la Psico també està trobant molts companys del seu cercle d'amistats amb ganes d'ajudar-la.

Un amic comú Naumi Hague intentant ajudar a la Psico en aquest propòsit i com a ciutadà preocupat pel devenir col.lectiu del poble, fa una reflexió en un bloc d'Internet (Wikinomics) intentant avariguar com influirà la malaltia de la Eco en el caràcter dels pobletans. D'una banda, -segons el que ell mateix explica- pot passar que els símptomes de la malaltia de la Eco facin disminuir l'ànim i amb ell, el conjunt d'iniciatives del poble (en un traslació a un altre àmbit agafat a l'atzar, es podria dir també com que la falta de liquidesa del sistema junt amb la desconfiança en les institucions i els mercats, faci disminuir el nombre d'inversions, d'inversors, i consequentment d'emprenedors). De manera que les poques iniciatives que es generin siguin més cauteloses, (més realistes i amb un caràcter més social i ecològic). Tanmateix, Hague també creu que s'en poden veure afectades dues de les vuit normes internes de relació que s'han donat els components més joves de totes les colles del poble (coneguts arreu com la generació .net). Aquestes dues normes que s'en veurien afectades a l'alça són el propi Control respecte els altres de les accions que un mateix porta a terme, i la Integritat en la presa de decisions personal i col.lectiva (la resta de normes que s'han donat, són: Llibertat, Conreu de la pròpia persona, Col.laboració, Entreteniment (passar-ho bé), Rapidesa en les seves accions i Innovació).

D'una altre banda, el mateix amic, fa referència a Anya Kamenetz, una altre amiga disposada a ajudar-los, quan assenyala que els efectes que poden provocar en els més joves del poble (generació .net) l'estat en el que es troba la Eco, s'entreveu que puguin ser els seguents:

- No ténen esperances en seguir el mateix ritme de vida que havia portat la Eco en els darrers temps. (no ténen esperances d'enriquir-se ràpidament).
- Les iniciatives que prenguin en el seu dia a dia es basarien sempre en el que realment poguéssin fer (S'adoptaria un consum més realista d'acord amb les seves possibilitats).
- Tenint en compte tot l'anterior, intentaran però de fer el màxim de coses possible.(El consum es basaria principalment en la cerca "del més barat").

Aleshores, Kamenetz té clar que, aquests postulats els adoptarà amb rapidesa el col.lectiu jove (generació .net) sense cap tipus de reticència i de forma natural, donat que els joves només havien vist aquell ritme exagerat de la Eco i veient-ne el resultat, adoptarien coherentment altres tipus de comportament personal i col.lectiu. S'hi sentiran més còmodes.

Per tant, sembla que la Psico comença a prendre nota de que entre els habitants del poble, hi haurà dos tipus de caràcters prou diferenciats. Els col.legues de la Eco -que per cert, encara es troba malalta al llit-, que s'han passat molt temps convivint amb ella i que els costarà adaptar-se a una altre manera de viure que no sigui la que portaven fins aleshores, i els més joves, els "pavos" que estan ja disposats a moure's encara que la Eco no s'hagi recuperat, però que compten amb ella per dur a terme nous projectes amb les noves regles que ja s'han donat.

I la Psico, amb posat pensatiu, es pregunta... què passaria amb aquest poble si es confirmessin les teories dels seus amics?

Continuarà...

Dreams Community Fair 2009

Del 15 al 28 de febrer, té lloc a Second Life el Dreams Community Fair 2009.
Es tracta d'un esdeveniment virtual amb un format semblant al d'una fira, un congrés o unes jornades dedicades a un sector determinat, en aquest cas especialitzades en salut, la salut de les persones a la vida real. Visitant-lo m'he quedat bocabadat. Es fantàstic. Ho trobo especialment adient quan l'esdeveniment té com objectiu el sector serveis.

El recinte (virtual) es divideix en tres àrees: l'espai destinat als "stands" de les entitats que es volen promocionar, el dels actes on se celebren les conferències, les classes, les pràctiques, etc.., i la zona d'esbarjo on de nit (com en totes les fires de la vida real) t'ho pots arribar a passar tant bé com vulguis (o puguis). Els "stands" o casetes són ocupats per entitats que treballen aspectes de salut, ja siguin universitats, ONG's, associacions dedicades a l'estudi d'una malaltia en concret, etc.. De la mateixa manera, les conferències i classes que s'hi imparteixen, tracten des de les possibilitats de treballar d'una manera efectiva en un entorn virtual com Second Life per una causa determinada, fins a la divulgació d'accions de prevenció de malalties. En la meva primera visita al "Dreams" vaig coincidir en una xerrada-debat sobre la medicació en els casos de fibromiàlgia.

Tot i que l'esdeveniment té com a objectiu divulgar les iniciatives que sobre els temes de salut genera la comunitat (virtual i real) de Second Life, em sembla una proposta molt atractiva i a tenir en compte per a altres sectors d'activitat de cara a les seves campanyes de promoció, difusió, col.laboració, màrqueting, etc.. sobretot si tenim en compte el seu caràcter internacional, i l'estalvi de costos que suposa per a ofertants i visitants (comparat amb un esdeveniment de la vida real). Tot plegat una experiència d'èxit (aquest any se celebra la cinquena edició del "Dreams"), i una porta al futur. Un futur que com sempre, comença avui mateix.