diumenge, 17 de novembre del 2013

Quan veig que el temps comença a enfredorir...


Ara que de cop ens ha caigut a les espatlles el fred de tardor, trobo especialment adient recordar l'inici d'un bell poema escrit en provençal de Guillem de Berguedà, i del qual disposem d'una traducció al català exquisida de Mn.Climent Forner. Comença així:

"Quan veig que el temps comença a enfredorir
i cants d'ocells no sento per l'espai
que facin bosc i serres retrunyir,
ni flor ni fulla són de color gai,
i mentre els trobadors mesquins a espai
muden la veu -l'hivern els acoquina-,
jo sóc aquell que no canvia mai,
content del fred, content de la calina."

mmmmmmmm...ara ja pot fer el fred que vulgui.