tag:blogger.com,1999:blog-41258116576362679222024-02-07T20:21:05.958+01:00Enric Fígolsobservacions, idees... inquietudsEnric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.comBlogger48125tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-10092643789274026842014-01-05T13:32:00.001+01:002014-01-05T13:35:02.893+01:00La utilidad de lo inútil. Nuccio Ordine<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZe7TyJIuuoJwpIsrQSL8NfNvLRgv4ifndVrNliHcWaQrBr6q5c_j2YHVoOE3sBEBQVqVe1XOZ8xuWgH4-EvUMjYvyrcWjTDxyh5uMCzd5FzhyphenhyphenNXu-LOjXTK1llWgH6wwUvuWgoQk4MQQ/s1600/Foto+llibre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZe7TyJIuuoJwpIsrQSL8NfNvLRgv4ifndVrNliHcWaQrBr6q5c_j2YHVoOE3sBEBQVqVe1XOZ8xuWgH4-EvUMjYvyrcWjTDxyh5uMCzd5FzhyphenhyphenNXu-LOjXTK1llWgH6wwUvuWgoQk4MQQ/s320/Foto+llibre.jpg" /></a></div><br />
<b>“Existeixen sabers que són fins per si mateixos i que -precisament per la seva naturalesa gratuïta i desinteressada, allunyada de tot vincle pràctic i comercial- poden exercir un paper fonamental en el conreu de l'esperit i en el desenvolupament civil i cultural de la humanitat. En aquest context considero útil tot allò que ens ajuda a fer-nos millors. “<br />
</b><br />
Un cop exposat l'abast conceptual, Nuccio Ordine escenifica en el llibre, un cant a l'utilitat del que en aquest context s'ha manifestat i se segueix considerant inútil. El resultat són reflexions de l'autor sobre la utilitat del saber, argumentades amb passatges d'il.lustres pensadors clàssics i contemporanis.<br />
<br />
<b>...Kakuzo Okakura...havia reconegut en el plaer d'un home agafant una flor per regalar-la a la seva estimada, el moment precís en el que l'espècie humana s'havia elevat per sobre dels animals: “Al percebre la subtil utilitat de l'inútil -refereix l'escriptor japonès a El llibre del tè-, (l'home) entra al regne de l'art”. D'una sola vegada, un luxe doble: la flor (l'objecte) i l'acte d'agafar-la (el gest) representen el que es considera inútil, posant en qüestió el que s'entén per necessari i el requeriment del benefici.<br />
</b><br />
Ordine, amb una vocació de resistència activa davant les actuals polítiques econòmiques i socials de l'Europa Occidental, titlla el seu treball de Manifest, de manera que en resulti una eina de sacseig social de cara a un replantejament necessari per a un nou sistema econòmic i de valors més en sintonia amb l'humanisme:<br />
<br />
<b>“...una cosa és certa: si deixem morir el que és gratuït, si renunciem a la força generadora del que resulta inútil, si escoltem només el mortífer cant de sirenes que ens impel.leix a perseguir el benefici, només serem capaços de produir una col.lectivitat malalta i sense memòria, que extraviada, acabarà per perdre el sentit de sí mateixa i de la vida. I en aquest moment, quan la desertificació del l'esperit ens hagi arribat, ens serà difícil imaginar que l'ignorant <i>homo sapiens</i> pugui desenvolupar encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat...”<br />
</b><br />
D'entre un grapat de referències imprescindibles, m'escau de ressaltar-ne algunes que fan referència a la pèrdua de valors en l'àmbit econòmic; la primera de Rousseau <b>“els antics polítics parlaven incessantment de costums i de virtut; els nostres només parlen de comerç i de diner</b>”, - s.XVII primer auge del capitalisme amb la revolució industrial- , (em porta a comparar-la amb la referència que GK Chesterton relata en la seva autobiografia referida a una conversa amb el seu oncle empresari “he de confessar que la moral, en el món dels negocis, ha anat empitjorant al llarg de la meva vida” -s.XIX-). I la segona de J.M.Keynes:<br />
<br />
<b>Els “déus” en els que es basa la vida econòmica son inevitablement genis del mal. D'un mal necessari que “almenys durant cent anys més” ens obligarà a “fingir, nosaltres mateixos i a tots els altres, que el que es just és dolent, i el que és dolent és just, perquè el que és dolent és útil i el que és just, no ho és”. </b><br />
<br />
Mantindré a l'abast aquest Manifest per tal que em proporcioni un nou gaudi per si el que em queda de la seva lectura s'esvaeix, i perquè seguint la seva referència a Montaigne:<br />
<br />
<b>Es el gaudir, no el posseir, el que ens fa feliços.</b>Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-34272930810355271282013-11-17T12:03:00.000+01:002013-11-17T22:16:56.151+01:00Quan veig que el temps comença a enfredorir...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkG5ANOht20Cs_pHQRBzKZwzA4IQB2bXnCVTJMrlKVHmFFZtM6vRm0pSZw3RitWhAv4wB1J2eIuu40zq-3ekPXLCLjWlvjY-zMyx-7D1sDSzlUT8XhwaAWvluihI3nHWCwQUbnrwOaPKI/s1600/tardor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1eem;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkG5ANOht20Cs_pHQRBzKZwzA4IQB2bXnCVTJMrlKVHmFFZtM6vRm0pSZw3RitWhAv4wB1J2eIuu40zq-3ekPXLCLjWlvjY-zMyx-7D1sDSzlUT8XhwaAWvluihI3nHWCwQUbnrwOaPKI/s400/tardor.jpg" /></a></div><br />
Ara que de cop ens ha caigut a les espatlles el fred de tardor, trobo especialment adient recordar l'inici d'un bell poema escrit en provençal de Guillem de Berguedà, i del qual disposem d'una traducció al català exquisida de Mn.Climent Forner. Comença així: <br />
<br />
"Quan veig que el temps comença a enfredorir<br />
i cants d'ocells no sento per l'espai<br />
que facin bosc i serres retrunyir,<br />
ni flor ni fulla són de color gai,<br />
i mentre els trobadors mesquins a espai<br />
muden la veu -l'hivern els acoquina-,<br />
jo sóc aquell que no canvia mai,<br />
content del fred, content de la calina."<br />
<br />
mmmmmmmm...ara ja pot fer el fred que vulgui. Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-6956114642398972532013-03-17T23:45:00.000+01:002013-03-18T17:29:26.080+01:00Llegint el futur...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieha2Z2C7ZjjzOeKndHfM5J_sOfHkWaV6kvC-o8_zp3g2WLd56OexDXEqneK0wbWTwcA-3H0JjJa4m0fJCDhxXPBRXOm1hpQdfoEyL0gNznhP_OApUV3-sKLUGIz0izTKpETrgeX2Buyg/s1600/predicting-the-future.jpg" imageanchor="1" ><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieha2Z2C7ZjjzOeKndHfM5J_sOfHkWaV6kvC-o8_zp3g2WLd56OexDXEqneK0wbWTwcA-3H0JjJa4m0fJCDhxXPBRXOm1hpQdfoEyL0gNznhP_OApUV3-sKLUGIz0izTKpETrgeX2Buyg/s320/predicting-the-future.jpg" /></a><br />
<br />
A <a href="http://www.economist.com/">The Economist</a> el passat 2 de febrer i amb el títol <a href="http://www.economist.com/news/special-report/21570840-nordic-countries-are-reinventing-their-model-capitalism-says-adrian">Northern Lights</a>, Adrian Wooldridge assenyala que és precisament llegir el futur el que fan les actuals polítiques dels governs del nord d'Europa. I això bàsicament per dos motius, el primer perquè són aquests països els que s'estàn encarant a les qüestions clau que es debaten a la resta d'economies mundials, com ara l'establiment dels límits del sector públic, la organització social necessària que permeti donar feina a la població, la preservació de l'estat del benestar, etc., el segon motiu pel qual s'argumenta que aquests països llegeixen el futur, és que el model nòrdic està resultant sorprenentment exitós; els governs nòrdics estàn controlant igual de bé els seus índexs de competitivitat que el seu estat del benestar; tot està en primer terme, i tot s'aconsegueix amb bona puntuació; abans la prioritat primera se centrava en la consecució de l'estat del benestar, ara tot té la mateixa prioritat, aquesta és la diferència. <br />
<br />
Per il.lustrar la magnitud del canvi de rumb nòrdic, l'autor descriu en primer lloc algunes dades macro, que intentaré comparar amb les del nostre entorn econòmic. Suècia ha reduït la despesa pública des del 67% del PIB al 1993 al 49% actual, -percentatge per cert, molt similar al d'Espanya el 2011-, en quan a pressió fiscal, Suècia ha rebaixat el tipus impositiu màxim de l'IRPF del 84% al 1983 al 57% d'avui, -Espanya al 54% avui-, a més s'han eliminat les imposicions sobre el patrimoni, les herències i les donacions, -a Espanya igualment inexistents o molt baixes-, en deute públic, Suècia ha passat del 70% del PIB al 1993 al 37% l'any 2010, -a Espanya al 68,5% al 2011.. i pujant-, en quan a dèficit pressupostari, Suècia ha passat del 11% de dèficit l'any 1993 a un 0,3% de superàvit el 2010, -Espanya ha tancat el dèficit del 2012 amb un 6,4% sobre PÎB-. Aquests moviments han permès a una economia petita i oberta com la sueca a recuperar-se ràpidament de la tempesta financera del 2007-2008. En segon lloc i referint-se al model de competència, es descriu com Suècia ha introduiït un sistema universal de vals escolars i ha convidat a les escoles privades a competir amb les públiques, de la mateixa manera que les empreses privades també competeixen per oferir serveis finançats per l'estat, en salut i atenció a la gent gran: d'aquesta manera entre el 1993 i el 2010 l'economia sueca va créixer un 2,7% anual de promig i la productivitat experimentà un creixement del 2,1% anual, xifra ben significativa si la comparem amb el 1,9 i el 1% dels principals països de la Unió Europea. Els altres països nòrdics han estat movent-se en la mateixa direcció tot i que més lentament, Dinamarca per exemple, poden escolaritzar els nens a escoles privades mitjançant els vals públics pertinents i pagar els pares, la diferència resultant del cost. Finlàndia està aprofitant les capacitats del “venture-capital” -empreses de capital risc- per promoure inversió i emprenedoria. Noruega, al disposar de grans reserves de petroli, n'és una excepció, però fins i tot el govern ja s'està preparant per l'etapa post-petroli.<br />
<br />
En el seu moment, durant la major part de segle XX, Suècia s'enorgullí d'encetar el que s'anomenà la tercera via entre el capitalisme i el socialisme; les empreses multinacionals sueques com Volvo i Ericsson generaven riquesa mentre els buròcrates il.lustrats construïen l'edifici del bé comú. Les dècades pasaren i el camí del mig s'anà orientant més cap a l'esquerra, l'estat seguia creixent i la despesa pública com a percentatge del PIB es duplicà des del 1960 fins al 1980. Però ara l'entorn ha canviat, les multinacionals sueques han de competir en un món més globalitzat, i els recursos en general s'han tornat encara més escassos.<br />
<br />
De totes maneres, els nòrdics continuen creient en una combinació d'economia oberta i bones dosis d'inversió pública en capital humà. D'aquesta manera mantenen un 30% de la força de treball al sector públic i se senten orgullosos de la generositat del seu estat del benestar. Però el nou model nòrdic comença a nivell individual, no estatal. Comença amb la responsabilitat fiscal personal no amb detonadors de despesa pública. Comença en l'elecció i la competència, no amb el paternalisme i la planificació. <br />
<br />
I finalment, la constatació “Small is powerfull”. El conjunt de tots els països nòrdics sumen uns 26 milions d'habitants, d'ells només Finlàndia amb 5,3 milions d'habitants és membre tant de la Unió Europea com de la zona Euro, Suècia i Dinamarca formen part de la Unió Europea però fora de la zona Euro i Noruega es fora fins i tot de la Unió Europea. <br />
<br />
En aquest punt i sortint-me de l'article del The Economist, no me'n puc estar de recórrer a <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/E._F._Schumacher">E.F.Schumacher </a>(1911-1977) i al seu “Small is Beatiful” (1973), Schumacher descriu la seva visió de la rellevància econòmica dels estats petits mirant-ho sota el prisma de tres dimensions. En la primera observa la tendència creixent dels països membres de la ONU no només per adició, sino també per partició -de 60 inicials a uns 200 actualment- i que aquest procés que al seu moment s'anomenava de "balcanització" i que es considerava quelcom realment dolent, només indica una tendència natural dels grans països a dividir-se en petites unitats. En segon lloc la teoria de que un país per ser pròsper havia de ser gran, es trenca amb la sola relació dels països més pròspers i eficients del món, la majoria dels quals són petits, mentre que els grans països suporten altes taxes de ineficiència i desigualtats. I en tercer lloc, trencant el motlle encorsetat de les economies d'escala, a les indústries els passa el mateix que a les nacions, que les petites en general, són les més eficients i més pròsperes. <br />
<br />
En fi, tot plegat algunes reflexions per situar-se en la construcció del futur sense però deixar de llegir. <br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-62075451728478273852012-08-28T23:31:00.000+02:002012-09-19T11:52:04.781+02:00El valor d'emprendre. El futur és d'ells. (Maria Batet - Francesc Torralba)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8i9hDFGP8huMjDMatPVN2FXc15lZBrl9JQr_4J75NLWg4cdCgYCDU_j5TGfwPSOKNfO7ZCi2gBQp_Jj1-HIoL3gOvDNWc5vSFf124kE84KSLBFw2cl_16DL-XboOkybq_ZxbCll6aTFI/s1600/Elvalordemprendrepet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="250" width="156" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8i9hDFGP8huMjDMatPVN2FXc15lZBrl9JQr_4J75NLWg4cdCgYCDU_j5TGfwPSOKNfO7ZCi2gBQp_Jj1-HIoL3gOvDNWc5vSFf124kE84KSLBFw2cl_16DL-XboOkybq_ZxbCll6aTFI/s400/Elvalordemprendrepet.jpg" /></a></div><br />
Quan el 1572 Michel de Montaigne començà a escriure els seus assaigs, la seva amiga de la família i veïna de la propietat, Diane de Foix (del llinatge dels Foix) aleshores embarassada del seu primer fill, li demanà si podia guiar-la en com entenia un personatge conreat com ell, la millor manera de procedir pel que fa a l'educació dels fills. El que Montaigne escrigué en resposta a la petició de Diane, ho inclogué en els seus escrits, en el capítol dedicat a l'educació dels fills. Gràcies Diane!.<br />
<br />
Als inicis del capítol, Montaigne declara: “..en veritat, només arribo a comprendre que la dificultat més gran i la més important de la ciència humana, sembla trobar-se allà on es tracti de la criança i la formació dels fills”.. i segueix “la tasca del tutor que li donareu, l'elecció del qual depèn tot el resultat de la seva formació..”<br />
<br />
Tant abans com després d'aquesta referència, les propostes per tal d'incidir positivament en el progrés del sistema educatiu han estat nombroses;uns 200 anys més tard que Montaigne (1762), Rousseau, (que ja havia llegit els assaigs de Montaigne i del que es conserva l'edició que utilitzà per la seva lectura i les seves anotacions) publicà la seva proposta sobre aquest tema de forma novelada, amb la seva obra Emili, la qual inspirà al sistema educatiu de la Revolució Francesa i que es basava en formar bons ciutadans que de forma natural poguéssin desenvolupar-se en una societat inevitablement corrupte. A que el seu propòsit sembla actual? <br />
<br />
Fent un salt al temps, avui una bona part del món occidental observa amb interès l'evolució del sistema educatiu finlandès i tanmateix aquest sembla esdevenir el centre d'atenció pel que fa a una educació pròpia d'una societat moderna i alineada amb els objectius de país, la qual ha convertit novament la figura de l'educador, en una peça central del seu model de societat, basant el seu sistema en valors, en l'esforç i la capacitat d'emprar equilibradament coneixements i destreses. <br />
<br />
Doncs bé, és en aquest context i també en aquest procés de reformulament constant del sistema educatiu actual, és en aquest sacseig econòmic, social i cultural on ens trobem, on entenc essencial l'aparició d'aquest llibre de la Maria Batet i en Francesc Torralba <i>El valor d'emprendre. El futur és d'ells</i>. <br />
<br />
El llibre, dirigit principalment a la comunitat educativa, conté una introducció al concepte i els atributs dels valors en sí: “El valor és una qualitat que fa les persones desitjables. No és un fet empíric ni un objecte que puguem pesar o mesurar. Es una qualitat intangible que s'expressa en el mode de viure, de treballar i d'interactuar amb els altres”. <br />
<br />
Seguidament el llibre relaciona valors amb la activitat emprenedora de manera que no es poden entendre els uns sense l'altre... “L'activitat d'emprendre només es possible si es posen en pràctica certs valors...no entenem l'activitat d'emprendre circumscrita únicament en el camp econòmic. Entenem que és una filosofia de vida que té consequències en totes les esferes de la vida: des de l'àmbit afectiu, fins al treball, passant pel lleure...” ; i és en aquesta aproximació, on els autors enumeren 10 valors el treball en les infants dels quals, afavoreixen l'acció emprenedora no només com a acció com a tal, sinó com a forma d'entendre desitjables interaccions personals socials i econòmiques, apartant-se de cercles i dinàmiques vicioses i corruptes. Es en aquest punt on recordo Rousseau!!<br />
<br />
El cos del llibre,se centra en quines activitats escolars i/o educatives poden posar-se en pràctica per tal de treballar adequadament els 10 valors que plantegen els autors. A partir d'aqui el llibre es proposa com a eina inicial de treball per a posteriors desenvolupaments d'activitats i de futures accions pedagògiques per desenvolupar. <br />
<br />
Un bon grapat dels valors exposats en el llibre, els podem trobar fàcilment a l'assaig de Montaigne sobre l'educació, de manera que no es fa gens difícil de postular el seu estoicisme com a referent en molts dels valors que avui s'entenen com a desitjables per a l'emprenedoria, cosa que sovint s'ha oblidat i fins i tot questionat. Heus aci alguns exemples :<br />
<br />
-Competència – Creativitat: <br />
“..no paren d'escridassar-nos als oïdes, com si baixéssin per un embut,i la nostre escomesa es limita a repetir el que ens han dit. Jo voldria que es corregís aquest aspecte, i que des del primer dia, segons l'abast de l'ànima que es tingui entre les mans, començar a treure-la a la pista, fent-li provar, escollir i distingir les coses per si mateix. A vegades obrint-li camí, a vegades deixant-l'hi obrir a ell” “.. que no li demani només comptes de les paraules de la lliçó, sinó del sentit i de la substància. I que jutgi el profit que ha obtingut no pel testimoni de la seva memòria, sino pel de la seva vida. “ “.. que esculli si pot, sino que romangui en el dubte: dubtar m'agrada tant com saber” <br />
<br />
<br />
-Confiança:<br />
Montaigne citant a Sèneca escriu: “Saber de memòria no és saber;.. quan sabem quelcom cabalment disposen d'allò sense mirar el model, sense tornar la vista cap al llibre”<br />
Montaigne citant a Plató: “..la fermesa, la lleitaltat i la sinceritat, són la veritable filosofia, i les altres ciències i les que ténen altres propòsits, només artifici..” <br />
Montaigne citant a Pitàgores: "la nostre vida s'assembla a l'assemblea dels jocs olímpics, uns exerciten el cos per aquirir la glòria, altres porten mercancies per vendre-hi en busca de benefici. Hi ha alguns i no són els pitjors- que no persegueixen altre fruit que observar com i perquè es fa cada cosa, ser espectadors de la vida dels altres homes per jutjar-la i ordenar la seva pròpia". <br />
<br />
<br />
-Humilitat:<br />
“El silenci i la modèstia són qualitats molt convenients en el tracte amb els altres” <br />
<br />
<br />
Seny- Audàcia:<br />
“...que les obstinacions i les baralles són trets vulgars més visibles en les ànimes més baixes; que canviar d'opinió i corregir-se i abandonar un mal partit en un moent d'ardor, són qualitats estranyes, fortes i filosòfiques”. <br />
“Els direm que quan estiguin en una reunió, centrin la mirada per tot arreu; em sembla en efecte, que els primers llocs estan ocupats, per regla general, pels homes menys competents, i que les grandeses de la fortuna, rarament es troben unides a la capacitat. Escrutarà la capacitat de cadascú, cal collir prestat de cadascu, doncs tot s'aprofita; fins i tot fins i tot els necis i la flaquesa aliena li serviran com a instrucció”. <br />
Es precís infundir en llur fantasia una honesta curiositat per indagar-ho tot; veurà quan hi ha de singular al seu voltant: un edifici, una font, un home, el lloc on es lliurà una batalla, el lloc per on pasaran Cèsar i Carlemany- <br />
<br />
El llibre de Maria Batet i Francesc Torralba l'entenc com una base ben falcada de conceptes i orientacions des d'on replantejar una part del sistema educatiu cap als objectius de millora de la nostre societat, de país, i de retruc, de sedimentació de la nostre identitat col.lectiva com a poble emprenedor. Tant de bò tingués continuitat.<br />
Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-81527250107907119142012-07-09T00:07:00.001+02:002012-08-22T23:27:14.977+02:00Rousseau a Chenonceau<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYNZLZdywg__t25xp-iWEExGF6K-6ynjoq8DM9yLbPX2RwCe1YktIRUBaZYO2qj2REiJLDCor71G6OD56NMb7bzZQxB6KlgtG-svyh5J_kN5NVvxTQG3PKphxE98Re2CJHeNEkmkikhBs/s1600/Chenonceau-Castle-in-France_Castle-view_4728.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="295" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYNZLZdywg__t25xp-iWEExGF6K-6ynjoq8DM9yLbPX2RwCe1YktIRUBaZYO2qj2REiJLDCor71G6OD56NMb7bzZQxB6KlgtG-svyh5J_kN5NVvxTQG3PKphxE98Re2CJHeNEkmkikhBs/s400/Chenonceau-Castle-in-France_Castle-view_4728.jpg" /></a></div><br />
<br />
Del 12 de maig a l'11 de novembre hi ha instal.lada una exposició al <a href="http://www.chenonceau.com/">castell de Chenonceau</a> dedicada al jove <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jean-Jacques_Rousseau">Jean Jacques Rousseau</a> i a l'estada que aquest féu al castell acompanyant <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Louise_Marie_Madeleine_Fontaine">Madame Dupin</a>. <br />
<br />
Al seu llibre <i>Les Confessions </i>, Rousseau relata la vivència que ell mateix va sentir respecte Madame Dupin i la seva estada a Chenonceau. <br />
<br />
“Vaig arribar a París a la tardor de 1741 (29 anys), amb 15 lluïsos a la butxaca, la meva comèdia Narcisse, i el projecte de música com a tot recurs....de totes les persones de qui vaig ser recomanat, només tres em foren útils... el senyor Damesin un gentilhome savoià..el Sr. de Boze, secretari de la Acadèmia de les Inscripcions i guardià de les medalles del rei...i el pare Castel, jesuïta i autor de <i>Clavecin </i><i>Oculaire</i>, era un boig, però un bon home al capdevall, li sabia greu com em consumia d'aquella manera sense fer res. <i>Puix que els savis no segueixin la vostre cançó, canvieu de corda i aneu a trobar les dones. Potser us defensareu millor per aquesta banda....la senyora Dupin és una altre a qui també he parlat de vós; porteu-li la vostre obra, us vol conèixer i us farà un bon acolliment. Ningú pot fer res a París si no és per les dones. Elles són les corbes, i els savis llurs asímptotes; s'hi acosten sempre però no les arriben a tocar mai."</i> <br />
<br />
De <i>Les Confessions</i>, es pot conèixer també com va anar el casament de la senyora Dupin. Pel que sembla, el Sr. Dupin va hostatjà a la seva provincia durant un temps a la senyora Fontaine (mare de Madame Dupin), i aquesta de tant agraïda per la hospitalitat del Sr. Dupin, li va entregar la seva filla, el càrrec de arrendatari general, i una fortuna immensa. <br />
<br />
Descriu Rousseau “la senyora Dupin, encara era quan la vaig veure per primera vegada, una de les dones més belles de París. Em va rebre en el seu tocador, duia els braços nus, els cabells escampats, el pentinador mal posat. Aquella entrada era molt nova per a mi; el meu pobre cap no la va poder suportar; em torbo, em perdo, i en resum, vet aquí que m'enamoro de la senyora Dupin...La senyora Dupin, si bé era molt amable, era seriosa i freda; no trobava res en el seu capteniment que fos prou provocatiu per decidir-me. La seva casa, més brillant aleshores que cap altre de París, aplegava uns cercles que només havien d'haver estat una mica menys nombrosos per representar el bo i millor en tots els camps. Li agradava veure totes les persones que excel.lien, els grans, els homes de lletres, les dones formoses...i el pobre Jean Jacques (escriu ell), no tenia cap motiu per tenir esperances de destacar gaire entremig de tot allò. Per això no gosava parlar, però com que no podia callar, vaig gosar escriure. Ella va guardar la meva carta dos dies sense parlar-m'en. El tercer dia me la va tornar, i em va adreçar verbalment unes quantes frases d'exhortació amb un tò tan fred que em va deixar glaçat. Vaig voler parlar, la paraula va expirar en els meus llavis; la meva sobtada passió es va apagar amb l'esperança, i després d'una declaració formal, em vaig continuar relacionant amb ella de la mateixa manera que abans, sense tornar-li a parlar de res, ni tant sols amb els ulls”<br />
<br />
Després de que Rousseau passés una temporada a Venècia com a Secretari de l'ambaixador francès, retornà de nou a París, i retornà a la casa dels Dupin...”aviat vaig agafar el ritme i fins i tot el gust de les meves noves ocupacions. Em vaig afeccionar a la química. En vaig fer uns quants cursos amb el senyor de Francueil (fillastre de la senyora Dupin i fill natural del Sr. Dupin) i mal que bé ens vam posar a embrutar paper sobre una ciéncia de la qual ben just si en coneixiem els elements.”<br />
<br />
“El 1747 (35 anys) vam anar a passar la tardor a la Turena, al castell de Chenonceaux, casa reial a les ribes del Cher, bastida per Enric II per a Diana de Poitiers, les inicials del qual encara s'hi veuen, i que ara posseix el senyor Dupin com a arrendatari general. Ens varem entretenir molt en aquell formós indret; hi menjàvem molt bé; m'hi vaig posar gras com un frare. Hi férem molta música. Jo hi vaig compondre uns quants trios per cantar, plens d'una harmonia bastant forta...hi vam fer comèdia. En quinze dies en vaig escriure una en tres actes que es titulava <i><a href="http://www.freefictionbooks.org/books/i/10130-in-ch%C3%A2teau-land-by-anne-hollingsworth-wharton?start=51">L'engagement téméraire</a></i>, que hom trobarà entre els meus papers i que no té cap altre mèrit que una gran alegria. Hi vaig compondre alguna altra obreta, entre elles una peça en vers que es deia <i>L'allée de Sylvie</i>, que duia el nom d'una de les avingudes del parc que vorejava el Cher, i tot això fou fet sense interrompre el treball sobre química, ni el que feia amb la senyora Dupin.” <br />
<br />
Doncs bé, d'aquest treball del que parla Rousseau se n'exposa l'original en aquesta exposició, junt amb un ventall de material utilitzat per Rousseau en aquesta època. <br />
<br />
Només per aixó es justificaria l'anada a Chenonceau i un cop allà gaudir novament de l'arquitectura i de la petjada de <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Diane_de_Poitiers">Diana de Poitiers</a> i de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Caterina_de_M%C3%A8dici">Caterina de Mèdicis</a>. <br />
<br />
<br />
Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-20700652488717950562012-07-01T14:19:00.000+02:002012-08-27T12:33:24.421+02:00Keynes o Schumpeter?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguJU4ulhOcjhEx9Ynsk2vJU2KwRdFFn_C02cS8WcTVVH-DaO2QnjC-9K6L-b0-8r3M9wQwCJpykwereLK0RYecf4qVSzVBjziPLTlMRGtREWw0LhUQjkcVTu6Za_RLRJCwT9QAFGT5oeY/s1600/Schumpeter.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="254" width="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguJU4ulhOcjhEx9Ynsk2vJU2KwRdFFn_C02cS8WcTVVH-DaO2QnjC-9K6L-b0-8r3M9wQwCJpykwereLK0RYecf4qVSzVBjziPLTlMRGtREWw0LhUQjkcVTu6Za_RLRJCwT9QAFGT5oeY/s400/Schumpeter.jpg" /></a></div><br />
Sovint es reclama des de l'opinió pública, l'aparició de lideratges que condueixin la desoladora situació econòmica i política cap a un escenari de major pragmatisme però capaç de generar il.lusió col.lectiva i que encomani confiança a la majoria dels estaments i de la població en general. Potser sígui veritat, però també haurem de palesar, que la nostre societat occidental disposa d'un amplíssim bagatge de coneixement en la ciència i en la història econòmica i política, suficient com per aportar-nos prou criteri enmig d'aquest allau de futurologia que va des de l'apoteosi fins a una rectificació diària de pronòstics més o menys ben intencionats. <br />
<br />
Aquesta mirada enrera històrica i de coneixement, es manifesta en l'adopció de les dues corrents d'opinió que guien les estratègies dels actuals dirigents polítics i econòmics europeus. Per una banda l'austeritat en la despesa per frenar dèficit i inflació, recepta germànica, i per altre, la de l'estímul econòmic que hauria de suposar un increment en la despesa pública, la recepta de la qual, es manté de les polítiques keynesianes de curt termini les quals han tingut en la història recent uns resultats de fortuna variable. <br />
<br />
Però...i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Schumpeter">Schumpeter</a>? Qui proposa Schumpeter? Joseph Alois Schumpeter fou junt amb <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Maynard_Keynes">John Maynard Keynes</a> l'altre gran economista del segle XX. Nascuts els dos l'any 1833, han esdevingut l'origen del coneixement econòmic del segle passat, i en canvi només Keynes i la seva obra han romàs en el record dels nostres dirigents. Perquè? Primer per brillant, però potser també perquè llurs receptes de política econòmica basades en la recerca de l'equilibri econòmic a curt termini s'escauen i molt en el tactisme a curt dels nostres governants. <br />
<br />
Schumpeter en canvi creia que el problema central de l'economia no és l'equilibri estàtic, sinó el canvi estructural, i aquest moviment estructural que provoca els cicles econòmics, obeeix a una varietat de factors dinàmics que interactúen entre ells, el més rellevant del qual és la innovació i la figura de l'innovador com a subjecte central del sistema econòmic. Per Schumpeter la innovació és la essència, el motor i el fons del sistema econòmic, i l'emprenedor-innovador n'és doncs la millor expressió en l'economia moderna. <br />
<br />
Tornant doncs als posicionaments sobre l'estratègia de la política econòmica als països en dificultats de la Unió Europea, i si hi ha consens sobre la necessitat de nous recursos d'impuls per a l'economia, és l'emprenedoria i la innovació el que cal cuidar i fomentar i no infraestructures inútils o obres inadequades. <br />
<br />
I la veritat és que avui pràcticament ningú esmenta Schumpeter ni és visible cap mesura valenta en benefici de la seva doctrina, però per sort, d'entre la ciutadania, es pot sentir la remor dels seus postulats. En pocs dies estem coneixent notícies com les estadístiques del nivell de nova emprenedoria a Catalunya, la qual l'any 2011 ha multiplicat per 4 la dels anys anteriors (i d'aquest increment només un 20% és degut a meres necessitats econòmiques), o l'èxit de la fira Biz-Barcelona, les jornades IMPULSA i d'altres iniciatives emprenedores de nova aparició. Això si em fa ser optimista, i si a sobre, la injecció de nous recursos europeus van en aquesta direcció mantindré encara més la confiança en el nostre futur col.lectiu. <br />
<br />
A partir d'aquí i pel que fa a l'esdevenidor econòmic, tinc ben clar on posicionar-me, seguint sempre Schumpeter.<br />
Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-5936068699979835192012-04-24T10:30:00.000+02:002012-04-24T11:08:25.182+02:00Quin Sidral 2011<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh985bmura_wX54c_soIhpYF5DVrs149zN-iEsCeo0W6ysfs1b-s1E6HvKp1QVdIUBUC14X6eTzyg_FZuZA3wA4YoEZ3TgsyGGLUMFoy9ZIOjVJ0Si-5LXo5OM1_mZWcWHzM7GqAEwc_Wk/s1600/Quin+Sidral.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="107" width="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh985bmura_wX54c_soIhpYF5DVrs149zN-iEsCeo0W6ysfs1b-s1E6HvKp1QVdIUBUC14X6eTzyg_FZuZA3wA4YoEZ3TgsyGGLUMFoy9ZIOjVJ0Si-5LXo5OM1_mZWcWHzM7GqAEwc_Wk/s400/Quin+Sidral.jpg" /></a></div>
Es dilluns, m'acabo de llevar, i encara amb els ulls a mitja alçada, puc entreveure en la pantalla del mòbil que tinc un e-mail, "<b>Enhorabona, Quin Sidral 2011</b>". Vaja, arrenquem setmana amb més enganyifes publicitàries !! Deixo el mòbil a sobre la taula i segueixo amb les quotidianitats establertes.
Passada una estona, apaivagades les primeres obligacions, torno a mirar el correu. Potser serà el Sidral del Rei!, o serà el Sidral de la Prima de Risc!.. no clar! serà el de les Retallades de deu mil milions d'euros anunciades pel govern espanyol!! i amb això de l'enhorabona, algún trempat internauta se li haurà ocurregut esbombar l'abast que les mesures deixaran sobre els nostres caps! I... obro el correu I... segueixo llegint...
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYj1XzFuUjw7Bqul4M4RC2w84eOKOf9oKxhMAK7KC26kxsM2vCZWfz3jogHNqWRJyxl6mpV5CkiYVqisbnKBY549th21XsQeuuXW8Lmi7HLnkyMRTDfL2RJQJ7AfDkclySSHhFG_pn7ew/s1600/image004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="80" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYj1XzFuUjw7Bqul4M4RC2w84eOKOf9oKxhMAK7KC26kxsM2vCZWfz3jogHNqWRJyxl6mpV5CkiYVqisbnKBY549th21XsQeuuXW8Lmi7HLnkyMRTDfL2RJQJ7AfDkclySSHhFG_pn7ew/s400/image004.jpg" /></a></div>
"Bon dia,
T’informem que la teva adreça de correu electrònic ha estat guanyadora en el sorteig que hem fet entre els subscriptors del nostre blog, d’una ampolla del nou vi de 10 Sentits QUIN SIDRAL 2011... "
Doncs...calla!! que encara començarem dilluns i m'haurà tocat una ampolla de vi!! Doncs sí, els de <a href="http://www.10sentits.cat/">10 sentits</a> m'enviaran una ampolla del seu nou vi Quin Sidral 2011.. i estic content!.. per més d'un motiu.. primer per la sort del sorteig només encetar setmana, i sobretot, perquè els de 10 sentits segueixen endavant amb els seus projectes innovadors en el món del vi, i això.. és un sidral de bones sensacions!
La primera notícia del projecte 10 sentits la tingué al <a href="http://www.restaurantlacooperativa.com/#">Restaurant La Coopertiva</a> de Porrera. En un dinar, els vam demanar que ells mateixos ens indiquéssin el vi que podriem prendre, i servit a copes, ens presentaren un vi negre jove i deliciós. Ens van dir que era de 10 sentits i que la proposta d'aquell vi els semblava original i de qualitat. Certament, no podia estar-hi més d'acord.
Poc després el programa de l'En Clau de Vi, i en un capítol dedicat a l'enòleg Joan Soler com a partícep de 10 sentits, es fa ressò del projecte innovador. M'anoto la web i prenc nota de la iniciativa, i del seu <a href="http://www.10sentits.cat/ideari/">ideari</a> on a la mateixa web,s'hi pot llegir: "transmetre il.lusió i passió pel món del vi, gaudir creant, renovar idees i impulsar causes perdudes, aprendre creant.." Fantàstic!!
Sí..aquest sidral m'agrada! Enhorabona i moltes gràcies 10 sentits!!Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-66840239108254654842012-04-23T23:05:00.001+02:002012-04-23T23:05:59.611+02:00Bon Sant Jordi 2012<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7rv-SiQO2b5flWV2nWxi3APl433kC9CmFT6EycVkoBVOIBRt59RwIaXvU3Iz3sAqbZaMSIMHMo6YAazMNQV_hTTaTZzk_YpRqyJqFaqcT9_tFTYQQUadXg-eq_JqVaVXZrSlyu2Rz5Nw/s1600/llibre+sant+jordi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="245" width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7rv-SiQO2b5flWV2nWxi3APl433kC9CmFT6EycVkoBVOIBRt59RwIaXvU3Iz3sAqbZaMSIMHMo6YAazMNQV_hTTaTZzk_YpRqyJqFaqcT9_tFTYQQUadXg-eq_JqVaVXZrSlyu2Rz5Nw/s400/llibre+sant+jordi.jpg" /></a></div>Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-1748347199339431922012-02-06T13:05:00.000+01:002012-02-06T13:03:06.360+01:00Proclamar als quatre vents..."Proclamar als quatre vents un fet que les desgràcies de la nostra història política han deixat en la penombra: que, des del punt de vista de l'economia, el balanç dels dos darrers segles és altament positiu per al Principat; que el fenomen de la industrialització catalana és un fenomen sense parió a la Mediterrània; que el treball i el tremp de la nostra gent han suplert una mancança extrema de recursos naturals; que aquest èxit, igual que aquell fracàs, ha contribuït decisivament a forjar la nostra identitat com a poble."<br /><br />Extret de la primera pàgina del llibre de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Cabana_i_Vancells">Francesc Cabana </a><em>La Burgesia Emprenedora </em>anomenada "Introducció obligada" on l'autor recupera aquesta cita de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Nadal_i_Oller">Jordi Nadal </a>al llibre <em>Història econòmica de la Catalunya contemporània </em>Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-83465457999526866252011-09-25T10:00:00.000+02:002011-09-25T10:00:06.236+02:00El Tancament de Caixes i la petició de Concert Econòmic de 1899.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGrxYSWqgoW3EAT9dP-kHBKDkyOtBslRAf-51ZTuS5GmVsGypGxlWt01XPkXsDbxuBuwrSTO1tmcD1N1PaaE0VvlStRZcn55GgLfpvYQJS5CxppTRtl769Gp3VYsAebdlTnYSUODPQDmk/s1600/robert.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 250px; height: 319px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGrxYSWqgoW3EAT9dP-kHBKDkyOtBslRAf-51ZTuS5GmVsGypGxlWt01XPkXsDbxuBuwrSTO1tmcD1N1PaaE0VvlStRZcn55GgLfpvYQJS5CxppTRtl769Gp3VYsAebdlTnYSUODPQDmk/s400/robert.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5655933026222528514" /></a><br />El full de ruta que el president de la Generalitat Artur Mas manifesta seguir en relació a la capacitat econòmico-financera del govern, conté la consecució del Concert Econòmic per Catalunya. Amb aquest instrument, s'aconseguiria salvaguardar les deteriorades finances públiques, a la vegada que s'estaria en millors condicions per a contrarestar les dures consequències de la crisi econòmica que estem patint. El procés requereix tanmateix del suport de la societat civil catalana, de manera que si aquesta es manifesta al seu favor, la factibilitat de l'assoliment hauria de considerar-se aconseguida.<br /><br />En aquesta ocasió però, disposem d'un precedent històric, el ressò del qual, perviu encara avui en cercles polítícs i d'opinió, i ens recorda que, aquesta vegada el final hauria de ser per molts motius, diferent. Es tracta dels fets del Tancament de Caixes i de la petició de Concert Econòmic de l'any 1899. Tot i salvant les notables diferències entre les societat d'avui i la del segle XIX, la naturalesa dels condicionants en els contextos socials, econòmics i polítics mantenen cert paral.lelisme amb els que es donaven ara fa aproximadament 112 anys. <br /><br />El conflicte tingué el seu inici en <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Hispano-estatunidenca">la guerra d'Espanya a Cuba contra els Estats Units </a>(anomenada també "<em>desastre del 98</em>" o Guerra de Cuba) que es saldà amb la pèrdua de l'illa i de les de Puerto Rico i les Filipines, (<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Par%C3%ADs_(1898)">tractat de París de 10 desembre 1898</a>), la qual deixà un elevadíssim dèficit a les finances públiques espanyoles, fet que motivà que el govern de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco_Silvela_y_de_Le_Villeuze">Francisco Silvela </a> decidís d'augmentar la pressió fiscal al teixit empresarial existent, decisió que provocà als empresaris catalans una forta indignació, donat que s'entenia que aquest nou esforç no havia de servir sinó per alimentar les restes d'una estructura imperial que no s'havia posat al dia i de la que en quedava una burocràcia -"vella i mal oliada" com anomena <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Cabana_i_Vancells">Francesc Cabana</a>-. El mateix Francesc Cabana recupera en el seu llibre "La Burgesia Catalana" una cita de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Camb%C3%B3_i_Batlle">Francesc Cambó</a>, en la que aquest palesa que a finals del segle XIX, "el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Bartomeu_Robert_i_Yarz%C3%A1bal">doctor Robert </a>havia incorporat al moviment catalanista gran part de la burgesia catalana que el mirava com un ídol". <br /><br />El descontentament, que fou abandarat per la <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0037787">Lliga de Defensa Industrial i Comercial</a> (formada bàsicament per PIMES catalanes i recolzada per 146 gremis barcelonins), i pel mateix alcalde de Barcelona, el Dr. Bartomeu Robert -a la foto superior-, es materialitzà en <strong>el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tancament_de_Caixes">Tancament de Caixes</a> </strong> <a href="http://www.xtec.es/~jrovira6/restau21/caixa.htm">(acordat el 13 de juliol de 1899)</a> consistent en una resistència passiva portada a la pràctica principalment pels comerciants, mitjançant el no pagament d'aquests nous impostos. El moviment havia aconseguit el recolzament d'un bon nombre d'adhesions, però s'hi manifestaren encara sonades diferències internes, motiu pel qual, no aconseguí de resultar-ne prou massiu. <br /><br />La resposta del govern espanyol a l'adonar-se de la manca d'unitat en el moviment, fou contundent i immediata; ordres d'embargament cap als rebels, així com tancaments a presó per sedició militar pels abanderats de la rebel.lió, la qual requeria l'execució de judicis en consell de guerra. Les pressions del govern espanyol de cara a facilitar per part de l'Ajuntament la repressió dels insubmissos, forçaren la dimissió de l'alcalde de Barcelona el Dr. Robert (12 d'octubre de 1899). També es dissolia per ban, la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.<br /><br />Davant d'aquesta situació, les organitzacions dissidents catalanes formularen una proposta negociadora que servía "<em>para el pago de los impuestos por cupo alzado, en proporción a la riqueza contributiva, dando intervención directa a los gremios y representación a las clases contribuyentes en la administración de estos conciertos</em>" el qual aconseguís "<em>el establecimiento de un régimen general de amplia descentralización y de administración honrada y previsora</em>". Aquesta proposta es plasmaria en la petició de un <strong>Concert Econòmic per Catalunya </strong>i pels altres territoris de l'Estat que així ho sol.licitéssin; el document amb la petició, se l'endurà cap a Madrid, la comissió dels cinc presidents (El Dr. Robert com a president de la Societat Económica Barcelonesa d'Amics del País, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Rusi%C3%B1ol_i_Prats">Albert Rusiñol </a>-germà de Santiago Rusiñol- com a president del <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Fomento_del_Trabajo_Nacional">Foment del Treball Nacional</a>, Sebastià Torres com a president de la dissolta Lliga de Defensa Industrial i Comercial, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Dom%C3%A8nech_i_Montaner">Lluís Domènech i Montaner</a> president de l'Ateneu Barcelonès i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pelagi_de_Camps_i_de_Matas">Pelagi de Camps </a>president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre), els quals foren rebuts per la reina regent <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Cristina_d%27%C3%80ustria">Maria Cristina </a>i pel president del govern Francisco Silvela. <br /><br />Com a resultat, el Tancament de Caixes se saldà amb un empresonament massiu de comerciants durant el novembre del 1899 i una renúncia a la ressistència passiva per part dels restants comerciants i industrials catalans reunits a tal efecte a la seu Foment del Treball. Tanmateix, la proposta de Concert Econòmic dels cinc presidents fou manifestament rebutjada pel govern espanyol. Les consequències que s'esdevingueren arrel tant del Tancament de Caixes, com de la proposta de Concert Econòmic ocasionaren la dimissió dels ministres <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Duran_i_Bas">Manuel Duran i Bas </a>i <a href="">Camilo Garcia de Polavieja</a>, compromès aquest últim amb el moviment catalanista.<br /><br />Així doncs, disposem d'un referent històric amb connotacions prou similars a les del context actual, com per a que ens aporti una visió de major perspectiva, la qual hauria de permetre almenys de sortejar els errors comesos al passat. Esperem que així sigui!Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-17285776691844135282011-08-12T09:00:00.004+02:002012-07-19T00:03:27.194+02:00Gastó Febus (Gastó III de Foix-Béarn)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrMDKM8SQ2wZ_eo91OzrwU88m1BtqPxsdN3kcLo5sq5W3PnV4GIVe1nSO9uCfIZkTPCJWS_3OTf-w-Itcz_CIC5F_67deTU37zT8NccbzakgjW5HRWhaVPLu_HSLC-auqNOsxKqfUdVHM/s1600/IMG_1725.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrMDKM8SQ2wZ_eo91OzrwU88m1BtqPxsdN3kcLo5sq5W3PnV4GIVe1nSO9uCfIZkTPCJWS_3OTf-w-Itcz_CIC5F_67deTU37zT8NccbzakgjW5HRWhaVPLu_HSLC-auqNOsxKqfUdVHM/s400/IMG_1725.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5639708343013439634" /></a> <br />
<br />
En una sortida estiuenca cap al Béarn i el País Basc Francès, vàrem planificar fer nit a Foix; finalment cercant allotjaments rurals, ho férem a uns 8 kms de la població més cap a l'interior, en un poblet dispers anomenat <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Brassac_(Ari%C3%A8ge)">Brassac</a>. <br />
<br />
A Brassac, ens allotjarem en una “chambre d'hôtes” anomenada <a href="http://www.tipatou.fr/">Ti Patou </a>(foto), on traduït de l'occità vindria a dir com “Cal Patou”. Vet ací doncs, que els noms de les cases rurals (o d'algunes) figuren ja de cara al turisme, en occità i que el que s'en desprengué d'una conversa amb el seu propietari d'origen bretó, en fou que la figura il.lustre que ha magnificat el castell que corona la població de Foix, era la de “Gastón Fébus” (<a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Gaston_III_de_Foix-B%C3%A9arn">Gastó III comte de Foix-Béarn</a>, anomenat Febus, per la semblança de la seva cabellera rossa amb el Déu Febus), aquesta n'era doncs la importància de la fortificació, hi havia viscut part dels seus dies, en Gastó Febus!. <br />
<br />
Vaig adonar-me que en Gastó Febus, n'és considerat el pare d'una certa consciència de vetlla pels propis interessos col.lectius occitans, potser perquè pel 1350 Gastó no va voler retre homenatge al rei francès Joan II pels territoris del Béarn, degut a que aquest es va aliar amb el seu enemic més ancestral, els Armagnac, o potser perquè el mateix Gascó va haver de substituir per mala gestió al duc de Berry per a la lloctinença general del Llenguadoc pel 1380. <br />
<br />
Deixant de banda la participació en altres batalles d'importància singular, el que segurament ha donat més rellevància a la figura de Gastó, ha estat la seva vessant cavallaresca i literària, manifestada aquesta a través dels seus celebrats tractats medievals: “El llibre de la caça” (del qual <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Michel_de_Montaigne">Michel de Montaigne</a> en fa esment en els seus assaigs, més concretament en el capítol dedicat a la formació dels fills) i “El llibre de les oracions”; i per sobre de tot, per la lletra de la poesia <a href="http://www.youtube.com/watch?v=8YTkzUOG2ao&feature=related">“Sa Canta”, </a>que s'ha convertit en la lletra de l'himne de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Occit%C3%A0nia">l'Occitània</a>, una cançó meravellosa que els habitants de la zona l'adopten progressivament com a l'himne de l' identitat occitana, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=GIjfR8I5p6Q&feature=related">inclosos els seguidors de l'equip de futbol del Toulouse</a>. (<a href="http://www.youtube.com/watch?v=lSHpD4FiOIQ">Aquí la mateixa cançó versionada per Lídia Pujol</a>). La cançó fa referència a l'alçada de les muntanyes dels pirineus, que de tant altes no deixen veure la dona estimada que viu a terres navarreses. <br />
<br />
Finalment, Gastó Febus va capturar el cercat enemic Armagnac i fent-lo près a la població d'Orthez (<a href="http://oc.wikipedia.org/wiki/Ort%C3%A8s">Ortès</a>), va negociar un molt alt rescat per al seu alliberament, la qual cosa contribuí encara més a augmentar la seva riquesa i enaltir-ne la seva figura. <br />
<br />
El que no va poder aconseguir Gastó, fou descendència directe, per aquest motiu, deixà llurs béns i possessions al rei de França Carles VI, però la habilitat del rei de la corona d'Aragó Joan I, de formalitzar el casament de la seva filla Joana amb el cosí de Gascó, Mateu I de Castellbò, féu que aquest es pogués convertir en el nou comte de Foix-Béarn, deixant així al rei de França sense aquest comtat. <br />
<br />
L'endemà vàrem visitar el castell i seguirem el camí per... <br />
<br />
“...aquelas montanhas <br />
que tan autes son <br />
M'enpachan de veire <br />
Mas amors on son...” <br />
<br />
Gastón Fébus <br />
<br />Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-83222323679730321312011-04-23T12:06:00.005+02:002011-04-23T12:09:44.525+02:00Bon Sant Jordi 2011 !!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGToiTAYTIPxURTFwy4OrUY9ZbgKniS6foI0RoP5mZ6UeT-SmCxlyq5lJqtUcqPRZrsQsKrqKSkJG6S5i_14npY1lBnwY09fX6umA4iZYQpOebqEeu5zY7JllhJe97CYOwEF6eHrS5XNY/s1600/SantJordi2011.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 267px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGToiTAYTIPxURTFwy4OrUY9ZbgKniS6foI0RoP5mZ6UeT-SmCxlyq5lJqtUcqPRZrsQsKrqKSkJG6S5i_14npY1lBnwY09fX6umA4iZYQpOebqEeu5zY7JllhJe97CYOwEF6eHrS5XNY/s400/SantJordi2011.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5598719105485563234" /></a>Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-16139064282950577492010-12-30T23:34:00.006+01:002011-01-01T00:54:46.934+01:00El Rei es diverteix. (Part IV)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirDiQzL0lSi4fwH5xlhaN9E2o8SRZ5UsPNuTnfSHt4w4zSk5Bq4PFJRt2v0MYReB72BVKyBpTjvZ-gTZpXuP7pfMycIyVg2RiwQGqQ3lFTs04IDwJLVX50nDUVTdaR5ElrEkGzqXrTpEM/s1600/jpg_francois.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 303px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirDiQzL0lSi4fwH5xlhaN9E2o8SRZ5UsPNuTnfSHt4w4zSk5Bq4PFJRt2v0MYReB72BVKyBpTjvZ-gTZpXuP7pfMycIyVg2RiwQGqQ3lFTs04IDwJLVX50nDUVTdaR5ElrEkGzqXrTpEM/s400/jpg_francois.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5556607844842358562" /></a><br /><br />En altres circumstàncies, la mort de la reina Clàudia l'any 1524 hagués pogut convertir-se en determinant, però en aquesta ocasió, la prematura defunció als 25 anys de l'esposa del Rei, no alterà amb rellevància el ritme i la passió estrident de Francesc amb Françoise. <br /><br />Així, que la data fatídica per Francesc, no fou la de la mort de la reina, sinó la data en que s,esdevingué el més manifest dels errors del seu regnat. De fet, fou tant l' evidència catastròfica d'una errada puntual, com la concurrència d'un atzar casual i afortunat per part de les tropes de l'enemic. En la data del 24 de febrer de 1525 Francesc I era fet presoner a la batalla de Pavía per l'exèrcit del seu màxim rival l'Emperador Carles I. <br /><br />L'Emperador tractà amb cavallerositat al seu presoner reial. Ordenà en tot moment que hom es comportés amb ell amb el màxim respecte i amb els honors que el personatge es mereixia. El manament imperial fou de portar el Rei francès cap a Madrid (primer a la Torre de los Lujanes de Madrid, i després a l'Alcázar de Toledo). En el recorregut d'aquest viatge, la comitiva passà per Barcelona i València on aglutinà un massiu interès, i on tothom volia presenciar la faiçó del gran Rei de França près. <br /><br />Després d'un any de disposar Francesc com ostatge, l'Emperador Carles decidí que la via per sortir de l'atzucac de retenir el seu màxim rival empresonat, però al que no volia maltractar i ni molt menys eliminar físicament, era la de negociar les condicions de l'alliberament. A aquest efecte, Francesc, aleshores vidu i amb l'amant Françoise que esperançava a la cort, (la única visita que tingué Francesc en tot el seu captiveri, fou la de la seva germana, donat que la visita de Françoise com a amant hauria provocat un escàndol de consideració en els cànons de l'estricta moral catòlica de la monarquia espanyola), se signà el tractat de pau (el tractat de Madrid), el qual estipulava com a penyora per a l'acompliment del que s'havia acordat, l' entrega de llurs dos fills com a custòdia a Carles i amb el compromís de casar-se amb Elionor, la germana de l'Emperador. <br /><br />Però quan finalment Francesc quedà alliberat, la seva personalitat es transformà manifestament en tots els aspectes de la seva vida, tant pública com privada. Com es produeix un alliberament d'aquestes característiques si no hi havia hagut tampoc ocasions anteriors en les que orientar semblant protocol? Només aquest fet resulta per si sol prou interessant. Però ara voldria només exposar un detall. Per a l'alliberament s'organitzà una comitiva que encapçalada pel mateix Emperador, conduirà Francesc fins a la frontera amb França. En aquesta comitiva acompanyava a l'Emperador Carles, Germana de Foix. Germana era la reina vídua de Ferran el Catòlic i que havia estat amistançada de tal manera amb l'Emperador que d'aquesta relació en nasqué uns anys enrera, una filla. Es a dir, l'Emperador es convertí en amant amb el fruit d'un fill amb la seva pròpia àvia, o més ben dit, amb l'esposa del seu avi. I què més era Germana de Foix? doncs era a més, filla de cosins amb Françoise de Foix. La situació era doncs que Germana de Foix, amistançada que havia estat amb l'Emperador (i amb el qual conservava una excel.lent relació) acompanyava aquest a alliberar Francesc per tal que aquest, un cop lliure, es trobés de nou amb la seva amant i filla de cosins de Germana, Françoise de Foix. Cert és que l'Emperador Carles, immediatament "alliberat" del seu presoner viatjà prest cap a Sevilla per tal de casar-se amb Isabel de Portugal. <br /><br />Arribat Francesc a palau, els braços oberts de Françoise ja no satisfeien els desitjos d'uns llunyans sentiments passats. Francesc necessitava aire nou, i ben aviat el trobà en una ambiciosa i jove anomenada Anne de Pisselieu. Durant un temps, Françoise i Anne es disputaven el respectiu favor reial fins que s'arribà a un pacte que establia que l'amant “oficial” seguiria essent Françoise, però amb la llibertat del Rei “d'acompanyar-se” d' Anne. Aquest pacte durà dos anys. L'any 1528, Françoise comprova que el manteniment d'aquest joc a tres ja no tenia sentit, i s'en tornà a Chateubriant amb el seu marit Jean. Aquest en agraïment li construirà una nova mansió. <br /><br />Amb tot, Francesc no s'oblidà de Françoise. Aquest la visitava periòdicament a la seva nova mansió de Chateubriânt. En una d'aquestes visites el Rei en agraïment a la delicada o especial posició sentimental de Jean, li atorgà el títol de governador de Bretanya. <br /><br />L'any 1537 arribà a la cort del Rei, la notícia de la inesperada mort de Françoise. Aquesta moria a la seva mansió de Chateaubriânt l'edat de 43 anys. El Rei interessat en conèixer el veritable motiu de tant inesperada mort, intentà indagar, i l'únic que n'averiguà fou que Françoise havia estat reclosa durant sis mesos, en una cambra per part del seu marit. Francesc no es quedà tranquil, volia esbrinar si hi havia hagut participació directa o indirecta de Jean en la mort de Françoise, i a aquest efecte envià a Chateubriânt un dels seus millors amics i consellers Anne I de Montmorency per tal que investigués la possible participació de Jean en la mort de Françoise. <br /><br />De la investigació de Montmorency no en va trascendí res. El que si va trascendir, fou que Jean de Laval, a la seva mort, deixà tots els seus béns i propietats en herència a Motmorency. A partir d'aqui... no hi ha res més, però tot sembla força evident no? <br /><br />Molt Bon Any 2011 !!!Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-717732001528934052010-11-17T22:48:00.022+01:002010-11-19T00:47:24.959+01:00El Rei es diverteix. (Part III)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv5XQBfTkKEmfvwkO5FdmMljfZ-Z4KcWNTAv9eIYlxV0735ZKSljXuxRFF5IEqa5hpfvF2gbfPHk6rV8nLMMgUQ9o8iV724HdMGWjrQpoawiU5GLetXk7HIeV0J5fDShDPaooC0m1MqDA/s1600/acces.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 266px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv5XQBfTkKEmfvwkO5FdmMljfZ-Z4KcWNTAv9eIYlxV0735ZKSljXuxRFF5IEqa5hpfvF2gbfPHk6rV8nLMMgUQ9o8iV724HdMGWjrQpoawiU5GLetXk7HIeV0J5fDShDPaooC0m1MqDA/s400/acces.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5541040373794812210" /></a>El Rei reaccionà astutament. Donà llargues sense desdir-s'en, de les promeses fetes a Jean, però va fer per maneres de que l'únic servent de Jean que coneixia la trama secreta de l'anell, es deixés subornar i se n'anés de la llengua, bo i explicant l'abast de l'estratègia convinguda. Jean, tant temps aliè a les xerrameques i intrigues de la cort, semblava haver oblidat el poder que pot abastar un astut i apassionat Rei de França. <br /><br />Quan Jean escriu la carta a Françoise explicant la veracitat de les promeses reials no hi posà el senyal, però el servent subornat per Francesc, hi introdueix secretament una rèplica calcada de l'anell, de manera que Françoise al rebre-la i seguint la consigna, s'apressa a la cort a fer costat al seu marit. <br /><br />A l'arribar Françoise a palau, Francesc posà en marxa els mecanismes de la seva estratègia amorosa. El Rei nomenà immediatament com a governador de la zona del Milanesat (que aleshores es trobava sota control francès) al germà gran de la comtessa, i pels altres dos germans càrrecs prou atractius com per deixar bocabadada Françoise. En quan al marit, un alt càrrec a la cort, que obligués a la parella a quedar-se a palau. Per a Françoise com a regal, unes teles bordades que pel que sembla, eren d'una bellesa minuciosament exquisida. <br /><br />Françoise quedà tant impressionada per la bondat del Rei, que li adreçà una carta d'agraïment signant-la com a Françoise de Foix en comptes de com a Comtessa de Châteubriant com era el seu costum i el que manava el protocol, mostrant així un primer signe d'apropament cap al pretendent. Francesc se n'adonà del detall i li féu arribar tot un reguitzell de poemes escrits per ell mateix. Amb tot, les respostes de Françoise foren durant un bon temps escadusseres però entreobertes, fins que quan ja feia gairebé un any que els de Châteubriant s'havien topat amb el Rei en aquell castell dels ducs de Bretanya, Françoise respon a Francesc amb uns poemes definitius els quals entre altres clamaven,<br /><br /><em>Et je parle privément, car je sens<br />En ta personne tant d'honneur et de sens<br />Que pour mourir ne voudrais déceller<br />Ce que te veux maintenant réveler:<br />C'est qu'il te plaise garder mon honneur,<br />Car je te donne mon amour et mon coeur.</em><br /><br />Finalment Françoise s'havia entregat. S'ho va fer treballar tot un any i per tot un Rei de França, però a la fí la bella comtessa de Châteubriant accedí. <br /> <br />La notícia s'escampà per tot el palau. Pel que sembla, tothom se n'alegrà, excepte evidentment els respectius Clàudia de França i Jean de Laval. Amb aquesta nova situació, el Rei havia de desempellagar-se de Jean, i li canvià el càrrec, a partir d'ara s'ocuparia d'afers prou importants com perquè requerissin viatges i estades a Bretanya, mentre que Françoise quedaria com a dama d'honor de la reina Clàudia. Aquesta, que s'havia acostumat a les infidelitats de Francesc, se n'adonà que en aquesta ocasió, la situació era diferent, però acceptà el nou “status”, el Rei disposava oficialment d'una amant reconeguda, estable i admirada. Tot resolt. <br /><br />I així passaren uns temps feliços, fins que s'esdevingué un inesperat daltabaix...<br /><br />(continuarà)Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-16076212388939659632010-11-01T01:32:00.011+01:002010-11-01T02:13:48.196+01:00El Rei es diverteix. (Part II)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiBM9EoYv_YIASqED6cK7_pi0Czrb_vgAEMNw5bKlICoeDsxNvGjBdh9D9a-irShrsiu7LePQVjrQKu2GKdE6JaQ5Si75GDc7sl7yq0WN05nFhy8G55F3ARJ0xgyKIPpB5Mri08u2AbzE/s1600/castell+ducs+de+bretanya+3.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 224px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiBM9EoYv_YIASqED6cK7_pi0Czrb_vgAEMNw5bKlICoeDsxNvGjBdh9D9a-irShrsiu7LePQVjrQKu2GKdE6JaQ5Si75GDc7sl7yq0WN05nFhy8G55F3ARJ0xgyKIPpB5Mri08u2AbzE/s400/castell+ducs+de+bretanya+3.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5534374403594254114" /></a><br /><br /><a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Ch%C3%A2teau_des_ducs_de_Bretagne">Al castell dels ducs de Bretanya</a> es manifestà novament la capacitat de seducció de Françoise. La propietat, que havia passat al domini del Rei, pel seu casament amb Clàudia, filla d' Anna de Bretanya, va esdevenir així, l'escenari on ell mateix havia de sentir en pròpia pell, l'escalfor de l'espurna amorosa extramurs de l'incipient matrimoni. El novell rei de França va romandre enlluernat per la comtessa de Châteubriant, que amb els seus vint anys exhibia joventut, bellesa i posició. Francesc, preguntà als seus, per Françoise, i aquests, l'informaren de les virtuds que enriquien encara més la seva personalitat. La comtessa era una dona culte, parlava i versificava amb sobrada soltura en llatí, italià i evidentment francès, i aquestes eren unes qualitats, que un Rei que ja s'havia imposat la missió de l'expansió del moviment renaixentista a França, apreciava d'allò més. Françoise mantenia totes les virtuts que se li podien demanar a una dona de l'aristocràcia d'aquell temps. Ho tenia tot, però també marit. Potser aquest detall al jove Rei de 22 anys, el convidaria a reconvertir el planteig d'una incursió amorosa, en un laberint encara més excitant. <br /> <br />Quan Francesc tornà al seu castell, posà en marxa la estratègia. Invità a la parella de Châteaubriant que visitessin la cort per tal d'oferir a Jean de Laval un important càrrec de representació reial per a ell, i de retruc a tota la seva familia -trencant així l'estigma al que havia estat sotmès amb motiu de la desobediència a la reina en l'afer de la fugida amb Françoise de la cort just feia 10 anys-.<br /><br />Però Jean havia estat al cas del que es va esdevenir al castell dels ducs de Bretanya, i s'ensumà les pretensions de Francesc, de manera que no respongué a la invitació. El Rei, aleshores reaccionà amb major contundència, emprant els mecanismes més adients de que disposava, ordenant (ja no invitant) a la parella a que acudissin a la cita reial. Jean, acorralat, ideà un plà per fer front a la situació. <br /><br />Jean de Laval aniria a la cort, però sol, i s'enduria amb ell, un anell del que Françoise en guardava una rèplica exacte com a senyal d'alerta de perill. Si Jean un cop arribat a la cort, se n'adona que les intencions de Francesc no van en la direcció de la pretensió de Françoise, enviarà en un sobre l'anell replicat per missatger, i Françoise al rebre el senyal acordat, acudirà a la cort amb la tranquil.litat de no ser objecte de les passions amoroses reials. Però si Françoise no rep l'anell per part del missatger de Jean, o en rep un que res té a veure amb el que guarda Françoise, aquesta es quedarà al seu castell de Châteubriant, vetllant per la salut matrimonial i esperant ansiosa si el Rei haurà complert amb el designi anunciat. <br /><br />Un cop a palau, quan el Rei rebé a Jean de Laval sense Françoise …..<br /><br />(continuarà)Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-56236886055099661372010-10-17T01:41:00.010+02:002010-10-17T15:34:50.910+02:00El Rei es diverteix. (Part I)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3KewQg5Fe7et4wT5ry5LVaBQ8RbXbWZUPO6LfvELt0UifA7Ta6jF7mDCPWVQxaQM5lRk4WoqShHAdK59f6VboqL8GCz2YZzggOvj8SvxWc9EwUJrS5jPJbxOOtkNAsFPKlYUIv3H55XI/s1600/chateaubriant.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 350px; height: 235px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3KewQg5Fe7et4wT5ry5LVaBQ8RbXbWZUPO6LfvELt0UifA7Ta6jF7mDCPWVQxaQM5lRk4WoqShHAdK59f6VboqL8GCz2YZzggOvj8SvxWc9EwUJrS5jPJbxOOtkNAsFPKlYUIv3H55XI/s400/chateaubriant.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5528793444083569522" /></a><br /><a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7oise_de_Foix">Françoise de Foix</a> (que nasqué l'any 1495) pertanyia al llinatge de la Casa de Foix <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_de_Foix">(o comtat de Foix)</a>. Aquest era un llinatge de prestigi. Havia aconseguit posicionar mitjançant contractes matrimonials, alguns dels seus membres entre les elits reials més properes, com ara la Corona d'Aragó, la Corona de Navarra i evidentment la Corona Francesa.<br /><br />El pare de Françoise -Joan de Foix- era cosí del també <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_de_Foix">Joan de Foix</a> que es casà amb Maria d'Orleans (neta de Carles VII de França i germana de Lluis XII). D'aquest darrer matrimoni en nasqué Germana de Foix (1488) que seria donada en matrimoni a en Ferran II d'Aragó conegut com el Catòlic, després de que aquest enviudés d' Isabel de Castella. Com veurem, tant Germana de Foix com Françoise de Foix -filles de cosins- que es porten 7 anys l'una de l'altre, viuran un paper força similar. <br /><br /><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_de_Bretanya">Anna de Bretanya</a> reina de França (casada aleshores amb el rei Lluis XII) i filla d'una altre Foix de nom Margarida, cridà a la cort a Françoise per tal que fós educada d'acord amb el seu “status”. Françoise tenia aleshores 10 anys. No feia ni un any que era a la cort, quan Jean de Laval-Châteaubriant, un noble comte francès que freqüentava els ambients reials, la veié i se n'enamorà perdudament. Tant, que la demanà en matrimoni a la reina, però aquesta tot i que acceptà a Jean a com promès oficial de Françoise, planejà el matrimoni per a més endavant. Jean no podia resistir-ho i sense cap autorització reial, s'emportà Françoise -d'onze anys- a les seves possessions de Châteaubriant. (Podem considerar aquest fet, com la primera evidència empírica de la bellesa de Françoise, donat que no en serà la única). <br /><br />Si “el rapte” s'esdevingué el 1506, el 1508, Françoise i Jean tingueren el seu primer i únic fill -filla en aquest cas-, Anne, i al 1509 es casaren formalment. Però quan feia 10 anys que vivien feliçment junts, quelcom havia de destorbar-los. En una festa al castell dels ducs de Bretanya, coincidiren Françoise i Jean amb el nou rei de França, Francesc I, i aquí.... <br /><br />(continuarà)Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-25854912115900260902010-10-09T23:43:00.005+02:002010-10-10T00:38:18.423+02:00El Rei es diverteix. (Introducció)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQQtYfE8d9AJduQNXeu5zQ-4Q0Z9fsK3kF8AwrtkDAZhAHui41sWSknHUeErh6LCKn6gx84tuDXRGeiFVQE-IPgEvIdFtHi1I3RDnB3uMkJpBhOyP5rjpqcTKtqzYT95bgD9Swerbp4YM/s1600/fran%C3%A7oise+de+foix.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 150px; height: 198px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQQtYfE8d9AJduQNXeu5zQ-4Q0Z9fsK3kF8AwrtkDAZhAHui41sWSknHUeErh6LCKn6gx84tuDXRGeiFVQE-IPgEvIdFtHi1I3RDnB3uMkJpBhOyP5rjpqcTKtqzYT95bgD9Swerbp4YM/s400/fran%C3%A7oise+de+foix.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5526170609038797218" /></a><br />Immersos en plena tardor, els records de l'estiu se m'apareixen ressignadament, com aigua passada. Crec per això indicat, d'escriure'n alguns i guarir-me així de la fragilitat de la memòria. <br /><br />Una nit d'estiu en una terrassa d'un poble de platja,...vaig trobar via iPhone una versió completa de l'obra de teatre “Le Roi s'amuse“ (El Rei es diverteix) de Víctor Hugo, -obra que gratuïtament hom es pot baixar des d'Internet-. La lectura de l'obra em resultà d'interès especialment per dos motius. Per una banda, aquesta fou l'obra en que es basà Verdi per la seva òpera Rigoletto -per cert amb una estrena molt sorollosa i censurada-. D'una altre, per l'intrínsec interès en quan al coneixement de la història del cinc-cents (o segle XVI) europeu. A partir d'aquí, començà la diversió! Bé,.. una diversió. No sé si seré prou capaç de plasmar-la. <br /><br />El fet és que Víctor Hugo que visqué força temps a Châteubriant, deuria conèixer bé la història esdevinguda al castell de la població, on havia viscut Françoise de Foix amb el seu marit Jean de Laval. Aquest fou un episodi del record col.lectiu de Chateaubriant que segurament deu haver perviscut entre els seus habitants fins avui dia i que dota a la vila d'un condiment històric prou particular i interessant.<br /><br />Cal suposar doncs conegut l'episodi de Châteaubriant per Victor Hugo, i es pot suposar tanmateix que aquest es va decidir a escriure'n una versió teatralitzada de la seva temàtica, sense seguir fil per randa la història particular -que li deuria ser explicada pels naturals de la zona-, sinó que més aviat s'hi referirà de manera implícita. A més, com a escriptor d'adscripció romàntica, el que més li interessà de la història fou mostrar el rerafons o l'esperit d'un personatge secundari a la cort francesa, però dotat del seu propi ressort personal -el suposat bufó i servent del rei Francesc I-, i no centrar-se tant en les fluides intrigues passionals del rei i la seva cort, tot i que... aquestes va plasmar-les nítidament de manera que en resultés una constància prou explícita.<br /><br />Anem doncs a veure què va passar amb Françoise i Jean, i què n'escriurà de tot plegat Victor Hugo en la seva obra El Rei es diverteix...<br /><br />(continuarà)Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-63525580135520830762010-05-29T01:34:00.004+02:002010-05-29T01:59:29.979+02:00L'evolució de l'escalfament de la terra en un gràfic.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEhVRlPkCzhM10t4_YBhph8fgYUb2HLXOlHpwOMhdLDsPyRs_myZlHNfHu_nLYTAUluBI_dZ8Is69hTYeFXjVcLyAgMrlei_nd8ile1d4F5P82K6q4CvUxahRYtJ8lkHRH4Kfrl5EYcMM/s1600/evolucio.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 376px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEhVRlPkCzhM10t4_YBhph8fgYUb2HLXOlHpwOMhdLDsPyRs_myZlHNfHu_nLYTAUluBI_dZ8Is69hTYeFXjVcLyAgMrlei_nd8ile1d4F5P82K6q4CvUxahRYtJ8lkHRH4Kfrl5EYcMM/s400/evolucio.png" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5476468546700590514" /></a><br /><br />Paul Krugman ha publicat recentment en el seu bloc, la fotografia de <a href="http://krugman.blogs.nytimes.com/2010/05/16/how-will-they-spin-this/">l'evolució de l'escalfament de la terra</a> segons publicació de dades de la <a href="http://data.giss.nasa.gov/gistemp/tabledata/GLB.Ts+dSST.txt">NASA</a>. El resultat no pot ser més eloqüent. A l'eix de les ordenades, l'escala en centèssimes de graus centígrads. Les dades corresponen a les diferències respecte la mitja de temperatura presa entre els anys 1951 i 1980.Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-88450192598678064092010-04-23T22:41:00.003+02:002010-04-23T22:42:39.646+02:00Bon Sant Jordi 2010 !<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-sN5m4LSV9acBD3eozpAORus71dx6nWJARnHINhhd9fDfZVGkO1uoYVZVICIONdAM-mn8X9qnH9tPehH1vbZtrUe2F6VT5t3Qu6Tx1trqgoBKS5icpTqrXQnPrHvbqWXXrgKySV_vf5c/s1600/sant+jordi20.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 271px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-sN5m4LSV9acBD3eozpAORus71dx6nWJARnHINhhd9fDfZVGkO1uoYVZVICIONdAM-mn8X9qnH9tPehH1vbZtrUe2F6VT5t3Qu6Tx1trqgoBKS5icpTqrXQnPrHvbqWXXrgKySV_vf5c/s400/sant+jordi20.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463435962179318642" /></a>Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-72224488873939560332010-02-22T00:30:00.004+01:002010-02-22T01:41:54.452+01:00Economia conscient...Societat conscient<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic7tJl39xRAceDeEXNrghEPcwHvPMMdqQRL9m1AxLROsxkGF_-OzF9o3eSukheh-JesS-9Wra3Xf0YtBIFg9P64dj2Hmwa6-tKqHCwodVEUJ1B9hIAstncRod8PK7SRSfAqChCul4eCKs/s1600-h/2395899233_8d51a80c9d_m.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEic7tJl39xRAceDeEXNrghEPcwHvPMMdqQRL9m1AxLROsxkGF_-OzF9o3eSukheh-JesS-9Wra3Xf0YtBIFg9P64dj2Hmwa6-tKqHCwodVEUJ1B9hIAstncRod8PK7SRSfAqChCul4eCKs/s400/2395899233_8d51a80c9d_m.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5438172964858581266" /></a><br /><br />Porto un temps cercant un argument que em proporcioni prou visió com per adoptar una interpretació convincent del que està esdevenint al nostre entorn econòmic i social, així com també em proporcioni de pas, una orientació de cap a on ens dirigim col.lectivament. <br /><br />Doncs bé, recentment m'ha interessat un concepte que crec m'ajuda en el sentit expressat. Aquest concepte -o nou paradigma- parteix del que s'ha anomenat <strong>Economia Conscient</strong>, particularment m'atreveixo a ampliar-lo (que no la definició, que podria ser pràcticament idèntica), cap a Societat Conscient.<br /><br />Sota l'eixopluc d'aquest concepte m'hi trobo expectativament còmode. Em proporciona una inicial i reconfortant cobertura explicativa d'un munt de fenòmens socials i econòmics que em desperten interès i curiositat alhora. Fenòmens com l'emprenedoria, la motivació laboral, la preservació del medi ambient, la responsabilitat social corporativa, el consum responsable, la productivitat com a fruit del benestar i la salut personal i col.lectiva, la web 2.0, la innovació com a motor de progrés.. i alguns altres més. <br /><br />Tots ells, són fenòmens que l'actual crisi econòmica ha fet irrompre amb més força i més empenta del que venien apareixent, i són fenòmens que es mostren com la clau d'un nou esdevenidor, <a href="http://www.elpais.com/articulo/carreras/capital/humano/amanecer/economia/elpepueconeg/20100110elpnegser_6/Tes#">"el amanecer de otra economia"</a> ho titula Borja Vilaseca en el seu article a El País. <br /><br />Doncs sí. Aquesta nova concepció social i econòmica, l'entenc com una constatació del que al seu dia expressava <a href="http://enricfigols.blogspot.com/2009/02/bones-observacions-de-tom-peters.html">Tom Peters al seu bloc i que per sort vaig poder compartir en aquest mateix espai</a>. També l'entenc com la plasmació efectiva de la iniciativa <a href="http://www.3cat24.cat/noticia/528005/societat/Rania-de-Jordania-llanca-a-Barcelona-una-campanya-mundial-per-a-leducacio">empesa per Rània de Jordània anunciada a Barcelona</a> recentment, o el llançament <a href="http://intergestio.wordpress.com/2010/02/02/eines-per-a-la-competitivitat-wellness-app/">d'instruments per a la consecució de majors cotes de competitivitat</a> al World Economic Forum de Davos.<br /><br />I l'entenc tanmateix com una concepció plenament alineada amb els missatges llençats d'una banda per una onada de bons professionals del coaching i l'anomenada "auto-ajuda" que pretenen despertar la "consciència" i el potencial de moltes persones no prou confiades en la pròpia energia i les innates o adquirides habilitats personals (<a href="http://www.alexrovira.com/">Alex Rovira</a>, <a href="http://www.pilarjerico.com/">Pilar Jericó</a>, <a href="http://borjavilaseca.com/">Borja Vilaseca</a>, <a href="http://www.raimonsola.org/">Raimon Solà</a>, etc..) i per un altre, per emprenedors (<a href="http://www.didaclee.com/es/">Dídac Lee</a>, <a href="http://angelmaria.com/">Angel M. Herrera</a>, <a href="http://pau.garcia-mila.com/">Pau Garcia-Milà</a>, etc..) que a través de les pròpies experiències i el seu ressò mediàtic, es converteixen en una cadena de transmissió (encara no prou valorada) de nous valors i actituds que s'adeqüen plenament a aquest nou paradigma social i econòmic. <br /><br />En resum... em sento immers per la força d'una societat conscient que manifesta les pròpies conviccions com una evolució de la situació actual (o més ben dit, d'una situació ja passada) i que hi ajudin o no els governants, sembla per sort, ja imparable.Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-50719108780672573752009-12-08T01:17:00.009+01:002009-12-20T16:30:54.983+01:00"El futur pertany als qui creuen en els seus somnis."<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6dp-w7wE3jAS4mevVpb-9WfqEWB5Xjps2uXBUGnO71dfrZikejtEy8ccEHuAcyY5R106qkDcuT5V58WX8XoUyC600qSBE1xMQ-eVjAlzqswDUyn_zCf75GEy0hsuX9SneaCE5-A4N-qU/s1600-h/424210464_e244b8785e_m.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 164px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6dp-w7wE3jAS4mevVpb-9WfqEWB5Xjps2uXBUGnO71dfrZikejtEy8ccEHuAcyY5R106qkDcuT5V58WX8XoUyC600qSBE1xMQ-eVjAlzqswDUyn_zCf75GEy0hsuX9SneaCE5-A4N-qU/s400/424210464_e244b8785e_m.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5412655611554361362" /></a><br />Hi ha frases cèlebres de capçalera, i aquesta és sense cap mena de dubte, una d'elles!! (Per ser exactes la frase original és "El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis" i és atribuïda a <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Eleanor_Roosevelt">Elenor Roosevelt</a>)Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-75918637598274596942009-09-25T23:40:00.004+02:002009-09-27T00:44:43.614+02:00Dansa i CreativitatA nivell personal, aquest ha estat un setembre trascendent. El meu fill ha començat P3. I això representa una etapa molt diferent per a ell (i per nosaltres com a pares). Una etapa important, que reflecteix sense ambiguitats que el temps no s'atura, i que cal gaudir amb consciència dels bons moments que la vida col.loca dissimuladament al nostre abast.<br />Un dels requeriments que la nova escola ens ha demanat és el d'equipar un cop per setmana al nen amb espardenyes de dansa. El primer que em va venir al cap fou "és necessari que als 3 anys els nens facin dansa?" "no serà una mesura destinada a satisfer més a les inquietuds dels pares que el que necessiten realment els menuts?". Ahir vaig trobar la resposta.<br />En el transcurs d'una presentació que estavem portant a terme sobre les possibilitats que ofereixen diferents eines de gestió col.laborativa en móns virtuals 3D, i situats de ple en un espai virtual mitjançant els nostres respectius avatars, el meu col.laborador (és a dir, l'avatar del meu col.laborador; "va por ti Lupu") va mostrar a títol d'exemple, un vídeo de youtube produït per <a href="http://www.ted.com/">TED tv</a> sobre una xerrada de <a href="http://www.sirkenrobinson.com/">Ken Robinson</a> al 2006 alertant del fet que les escoles destrueixen la ingent creativitat que portem a dins quan som infants. Sóc un seguidor habitual de TED tv. però no recordava haver vist el vídeo amb anterioritat, si però que un dels assistents a la presentació va reconèixer el vídeo i encara recordava l'interès que li va provocar (i que podia veure's també subtitulat en català). Em vaig quedar intrigat. Quan vaig arribar a casa no vaig poder més que connectar-me a la xarxa (és a dir, connectar el meu portàtil) i empassar-me el vídeo sencer. <br />Havent vist el vídeo, vaig adonar-me de la importància de les espardenyes de dansa, del que això supusava per al problable manteniment de la creativitat dels infants, i de l'encert de l'escola amb aquesta mesura. Endavant amb la dansa!! <br />Aquest és el vídeo:<br /><br /><object width="334" height="326"><param name="movie" value="http://video.ted.com/assets/player/swf/EmbedPlayer.swf"></param><param name="allowFullScreen" value="true" /><param name="wmode" value="transparent"></param><param name="bgColor" value="#ffffff"></param> <param name="flashvars" value="vu=http://video.ted.com/talks/dynamic/SirKenRobinson_2006-medium.flv&su=http://images.ted.com/images/ted/tedindex/embed-posters/SirKenRobinson-2006.embed_thumbnail.jpg&vw=320&vh=240&ap=0&ti=66&introDuration=16500&adDuration=4000&postAdDuration=2000&adKeys=talk=ken_robinson_says_schools_kill_creativity;year=2006;theme=top_10_tedtalks;theme=bold_predictions_stern_warnings;theme=how_we_learn;theme=master_storytellers;theme=how_the_mind_works;theme=the_creative_spark;event=TED2006;&preAdTag=tconf.ted/embed;tile=1;sz=512x288;" /><embed src="http://video.ted.com/assets/player/swf/EmbedPlayer.swf" pluginspace="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" bgColor="#ffffff" width="334" height="326" allowFullScreen="true" flashvars="vu=http://video.ted.com/talks/dynamic/SirKenRobinson_2006-medium.flv&su=http://images.ted.com/images/ted/tedindex/embed-posters/SirKenRobinson-2006.embed_thumbnail.jpg&vw=320&vh=240&ap=0&ti=66&introDuration=16500&adDuration=4000&postAdDuration=2000&adKeys=talk=ken_robinson_says_schools_kill_creativity;year=2006;theme=top_10_tedtalks;theme=bold_predictions_stern_warnings;theme=how_we_learn;theme=master_storytellers;theme=how_the_mind_works;theme=the_creative_spark;event=TED2006;"></embed></object>Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-9974096306091005492009-08-07T16:28:00.004+02:002009-08-11T00:22:36.488+02:00"Take Our Planet Back" Will.i.am<a href="http://will-i-am.blackeyedpeas.com/">Will.i.am</a>, el cantant americà que tant bé va contribuir a la difusió del missatge de Barack Obama per guanyar les darreres eleccions als EE.UU., ha llençat aquest vídeo per sensibilitzar a la població nordamericana per tal que s'adhereixi a la campanya d'Al Gore <a href="http://www.wecansolveit.org/page/s/williamvideo">Repower America</a>, en la que es pretén aconseguir disposar del 100% d'electricitat neta per a tot el país, en un termini de 10 anys. M'hi apunto!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!<br /><br /><object width="425" height="385" data="http://play.dipdive.com/i/6971"><param name="movie" value="http://play.dipdive.com/i/6971"></param><param name="allowfullscreen" value="true"></param></object>Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-82392203195071074512009-06-06T23:30:00.001+02:002009-06-06T23:30:55.884+02:00The Prince's Rainforest Project<img style="visibility:hidden;width:0px;height:0px;" border=0 width=0 height=0 src="http://counters.gigya.com/wildfire/IMP/CXNID=2000002.0NXC/bHQ9MTI*NDMyMzQwODk1NiZwdD*xMjQ*MzIzODQ1NjIzJnA9NjE2MjEyJmQ9cHJwbWluaSZuPWJsb2dnZXImZz*zJnQ9Jm89ODA2OWQwNmY*MTljNDRlMGIzYjllMjZiMzIzMDg5YjQmcz1yYWluZm9yZXN*c29zLm9yZyZvZj*w.gif" /><object width="375" height="182" id="PRPWidget" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000"><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="allowFullScreen" value="false" /><param name="movie" value="http://prp.gigya.s3.amazonaws.com/prp_loader_mini.swf?gid=&uid=6698"/><embed src="http://prp.gigya.s3.amazonaws.com/prp_loader_mini.swf?gid=&uid=6698" width="375" height="182" name="PRPWidget" allowScriptAccess="always" FlashVars="gig_lt=1244323408956&gig_pt=1244323845623&gig_g=3&gig_s=rainforestsos.org&gig_n=blogger"/></embed><param name="FlashVars" value="gig_lt=1244323408956&gig_pt=1244323845623&gig_g=3&gig_s=rainforestsos.org&gig_n=blogger" /></object>Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4125811657636267922.post-46782787092067778502009-05-19T01:16:00.010+02:002009-05-19T16:25:30.846+02:0027:54<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnz5pXoJ86-qFLOSkIOD60nkjV3icwifQ1OT5rlJaBPkGhY2ysVxv87H3W1RLUt8UY7p55-mdNmIdj0VQAR7DRQjpv7Jyf-NZJLArQjbUoezseRKiQAi9IM4tfiBM_J1aUe6pWWD32Vnk/s1600-h/al+gore+3.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 265px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnz5pXoJ86-qFLOSkIOD60nkjV3icwifQ1OT5rlJaBPkGhY2ysVxv87H3W1RLUt8UY7p55-mdNmIdj0VQAR7DRQjpv7Jyf-NZJLArQjbUoezseRKiQAi9IM4tfiBM_J1aUe6pWWD32Vnk/s400/al+gore+3.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5337460785859495426" /></a><br />Un luxe poder veure en acció a<a href="http://www.ted.com/index.php/talks/lang/spa/al_gore_s_new_thinking_on_the_climate_crisis.html"> Al-Gore en la seva lluita contra el canvi climàtic.</a> Fem-la nostre? Només 27 minuts i 54 segons. Val la pena.Enric Fígolshttp://www.blogger.com/profile/17254346082085422716noreply@blogger.com0