dissabte, 22 de novembre del 2008
Mas Sunyol i IKEA
M'agrada anar a l'IKEA de Badalona. Cada vegada que hi vaig, intento endevinar on deu ser l'enclavament exacte on es trobava Mas Sunyol. I cada vegada penso què es podria fer per recuperar-ne les restes soterrades de l'edifici, (si és que n'hi han), i aixecar-hi un espai de difusió de la nostre riquesa històrica. Seria possible fer-ho?
El dia 3 d'abril de 1493, Cristòfor Colom arribant d'Amèrica es traslladà a Barcelona per tal de ser rebut oficialment per Ferran el Catòlic i la seva esposa. Després de la recepció que aquests li feren al Palau Reial Major, la comitiva de camí cap a Sant Jeroni de la Murtra (on Ferran encara es recuperava de la ferida que li provocà l'atac de Joan de Canyamàs a les escales del Palau Reial)acompanyaren a Cristòfor Colom a "casa seva". Casa que segons la tradició s'anomenava Mas Sunyol, i que l'any 1473 figurava segons els arxius, a nom de Francesc Colom Bertran de Barcelona (29è president de la Generalitat). La casa se l'emportà una riuada l'any 1962.
No seria interessant i atractivament turístic partir de l'enclavament i les restes de Mas Sunyol i fer una caminada fins Sant Jeroni de la Murtra (obert clar!, no com ara que només es pot visitar un cop al mes)i així reviure i divulgar aquells dies de gran transcendència històrica? Coneixem els fets, tenim una bona part dels escenaris, necessitem propostes que ens generin valor i ens ajudin a superar pessimismes...a què esperem?
dijous, 20 de novembre del 2008
Papeles Mojados.- Chambao
Navegant per Internet m'he trobat aquesta cançó. L'he escoltat no sé quantes vegades i em segueix despertant emoció...
Miles de sombras cada noche trae la marea
navegan cargaos de ilusiones
que en la orilla se quedan
Historias del dia a dia
historias de buena gente
se juegan la vida cansados
con hambre y un frio que pela
Ahogan sus penas con una candela
ponte tu en su lugar
el miedo que sus ojos reflejan
la mar se echó a llorar
Muchos no llegan
se hunden sus sueñoa
papeles mojados, papeles sin dueños.
Frágiles recuerdos a la deriva
desgarran el alma
calaos hasta los huesos
el agua los arrastra sin esperanza
la impotencia en sus gargantas
con sabor a sal
una bocaná de aire
les daba otra oportunidad
Tanta injusticia me desespera
ponte tu en su lugar
el miedo que sus ojos reflejan
la mar se echó a llorar
Chambao
Subscriure's a:
Missatges (Atom)