El full de ruta que el president de la Generalitat Artur Mas manifesta seguir en relació a la capacitat econòmico-financera del govern, conté la consecució del Concert Econòmic per Catalunya. Amb aquest instrument, s'aconseguiria salvaguardar les deteriorades finances públiques, a la vegada que s'estaria en millors condicions per a contrarestar les dures consequències de la crisi econòmica que estem patint. El procés requereix tanmateix del suport de la societat civil catalana, de manera que si aquesta es manifesta al seu favor, la factibilitat de l'assoliment hauria de considerar-se aconseguida.
En aquesta ocasió però, disposem d'un precedent històric, el ressò del qual, perviu encara avui en cercles polítícs i d'opinió, i ens recorda que, aquesta vegada el final hauria de ser per molts motius, diferent. Es tracta dels fets del Tancament de Caixes i de la petició de Concert Econòmic de l'any 1899. Tot i salvant les notables diferències entre les societat d'avui i la del segle XIX, la naturalesa dels condicionants en els contextos socials, econòmics i polítics mantenen cert paral.lelisme amb els que es donaven ara fa aproximadament 112 anys.
El conflicte tingué el seu inici en la guerra d'Espanya a Cuba contra els Estats Units (anomenada també "desastre del 98" o Guerra de Cuba) que es saldà amb la pèrdua de l'illa i de les de Puerto Rico i les Filipines, (tractat de París de 10 desembre 1898), la qual deixà un elevadíssim dèficit a les finances públiques espanyoles, fet que motivà que el govern de Francisco Silvela decidís d'augmentar la pressió fiscal al teixit empresarial existent, decisió que provocà als empresaris catalans una forta indignació, donat que s'entenia que aquest nou esforç no havia de servir sinó per alimentar les restes d'una estructura imperial que no s'havia posat al dia i de la que en quedava una burocràcia -"vella i mal oliada" com anomena Francesc Cabana-. El mateix Francesc Cabana recupera en el seu llibre "La Burgesia Catalana" una cita de Francesc Cambó, en la que aquest palesa que a finals del segle XIX, "el doctor Robert havia incorporat al moviment catalanista gran part de la burgesia catalana que el mirava com un ídol".
El descontentament, que fou abandarat per la Lliga de Defensa Industrial i Comercial (formada bàsicament per PIMES catalanes i recolzada per 146 gremis barcelonins), i pel mateix alcalde de Barcelona, el Dr. Bartomeu Robert -a la foto superior-, es materialitzà en el Tancament de Caixes (acordat el 13 de juliol de 1899) consistent en una resistència passiva portada a la pràctica principalment pels comerciants, mitjançant el no pagament d'aquests nous impostos. El moviment havia aconseguit el recolzament d'un bon nombre d'adhesions, però s'hi manifestaren encara sonades diferències internes, motiu pel qual, no aconseguí de resultar-ne prou massiu.
La resposta del govern espanyol a l'adonar-se de la manca d'unitat en el moviment, fou contundent i immediata; ordres d'embargament cap als rebels, així com tancaments a presó per sedició militar pels abanderats de la rebel.lió, la qual requeria l'execució de judicis en consell de guerra. Les pressions del govern espanyol de cara a facilitar per part de l'Ajuntament la repressió dels insubmissos, forçaren la dimissió de l'alcalde de Barcelona el Dr. Robert (12 d'octubre de 1899). També es dissolia per ban, la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.
Davant d'aquesta situació, les organitzacions dissidents catalanes formularen una proposta negociadora que servía "para el pago de los impuestos por cupo alzado, en proporción a la riqueza contributiva, dando intervención directa a los gremios y representación a las clases contribuyentes en la administración de estos conciertos" el qual aconseguís "el establecimiento de un régimen general de amplia descentralización y de administración honrada y previsora". Aquesta proposta es plasmaria en la petició de un Concert Econòmic per Catalunya i pels altres territoris de l'Estat que així ho sol.licitéssin; el document amb la petició, se l'endurà cap a Madrid, la comissió dels cinc presidents (El Dr. Robert com a president de la Societat Económica Barcelonesa d'Amics del País, Albert Rusiñol -germà de Santiago Rusiñol- com a president del Foment del Treball Nacional, Sebastià Torres com a president de la dissolta Lliga de Defensa Industrial i Comercial, Lluís Domènech i Montaner president de l'Ateneu Barcelonès i Pelagi de Camps president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre), els quals foren rebuts per la reina regent Maria Cristina i pel president del govern Francisco Silvela.
Com a resultat, el Tancament de Caixes se saldà amb un empresonament massiu de comerciants durant el novembre del 1899 i una renúncia a la ressistència passiva per part dels restants comerciants i industrials catalans reunits a tal efecte a la seu Foment del Treball. Tanmateix, la proposta de Concert Econòmic dels cinc presidents fou manifestament rebutjada pel govern espanyol. Les consequències que s'esdevingueren arrel tant del Tancament de Caixes, com de la proposta de Concert Econòmic ocasionaren la dimissió dels ministres Manuel Duran i Bas i Camilo Garcia de Polavieja, compromès aquest últim amb el moviment catalanista.
Així doncs, disposem d'un referent històric amb connotacions prou similars a les del context actual, com per a que ens aporti una visió de major perspectiva, la qual hauria de permetre almenys de sortejar els errors comesos al passat. Esperem que així sigui!
Entrades
