dimarts, 8 de desembre del 2009

"El futur pertany als qui creuen en els seus somnis."


Hi ha frases cèlebres de capçalera, i aquesta és sense cap mena de dubte, una d'elles!! (Per ser exactes la frase original és "El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels seus somnis" i és atribuïda a Elenor Roosevelt)

divendres, 25 de setembre del 2009

Dansa i Creativitat

A nivell personal, aquest ha estat un setembre trascendent. El meu fill ha començat P3. I això representa una etapa molt diferent per a ell (i per nosaltres com a pares). Una etapa important, que reflecteix sense ambiguitats que el temps no s'atura, i que cal gaudir amb consciència dels bons moments que la vida col.loca dissimuladament al nostre abast.
Un dels requeriments que la nova escola ens ha demanat és el d'equipar un cop per setmana al nen amb espardenyes de dansa. El primer que em va venir al cap fou "és necessari que als 3 anys els nens facin dansa?" "no serà una mesura destinada a satisfer més a les inquietuds dels pares que el que necessiten realment els menuts?". Ahir vaig trobar la resposta.
En el transcurs d'una presentació que estavem portant a terme sobre les possibilitats que ofereixen diferents eines de gestió col.laborativa en móns virtuals 3D, i situats de ple en un espai virtual mitjançant els nostres respectius avatars, el meu col.laborador (és a dir, l'avatar del meu col.laborador; "va por ti Lupu") va mostrar a títol d'exemple, un vídeo de youtube produït per TED tv sobre una xerrada de Ken Robinson al 2006 alertant del fet que les escoles destrueixen la ingent creativitat que portem a dins quan som infants. Sóc un seguidor habitual de TED tv. però no recordava haver vist el vídeo amb anterioritat, si però que un dels assistents a la presentació va reconèixer el vídeo i encara recordava l'interès que li va provocar (i que podia veure's també subtitulat en català). Em vaig quedar intrigat. Quan vaig arribar a casa no vaig poder més que connectar-me a la xarxa (és a dir, connectar el meu portàtil) i empassar-me el vídeo sencer.
Havent vist el vídeo, vaig adonar-me de la importància de les espardenyes de dansa, del que això supusava per al problable manteniment de la creativitat dels infants, i de l'encert de l'escola amb aquesta mesura. Endavant amb la dansa!!
Aquest és el vídeo:

divendres, 7 d’agost del 2009

"Take Our Planet Back" Will.i.am

Will.i.am, el cantant americà que tant bé va contribuir a la difusió del missatge de Barack Obama per guanyar les darreres eleccions als EE.UU., ha llençat aquest vídeo per sensibilitzar a la població nordamericana per tal que s'adhereixi a la campanya d'Al Gore Repower America, en la que es pretén aconseguir disposar del 100% d'electricitat neta per a tot el país, en un termini de 10 anys. M'hi apunto!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dissabte, 6 de juny del 2009

dimarts, 19 de maig del 2009

27:54


Un luxe poder veure en acció a Al-Gore en la seva lluita contra el canvi climàtic. Fem-la nostre? Només 27 minuts i 54 segons. Val la pena.

diumenge, 17 de maig del 2009

Per entendre la crisi econòmica actual: el nou paradigma dels mercats financers. George Soros (2a. Part)


Quan llegeixo les derives de la inquietud filosòfica i social que George Soros sovint manifesta, no em puc estar de preguntar-me si es tracta d'una auto-teràpia aplicada per tractar un pòsit de remordiment creat arrel dels amuntegats beneficis provinents de l'especulació financera. Però la veritat, és que no ho crec. Soros relata en el seu llibre, la seva innata inquietud envers l'evolució del pensament. Combinació destra d'especulació financera brillant, amb incompreses aspiracions per posicionar-se en una elit de la filosofia gelosa de la seva erudició.

La vessant filosòfica de George Soros, s'inicia amb Karl Popper. D'ell, i del llibre "La societat oberta i els seus enemics", extreu Soros la base de la seva paradigmàtica argumentació:

"la veritat absoluta és troba més enllà del nostre abast";

"necessitem institucions que permetin a les persones amb distintes visions i interesos, viure juntes en pau".


Partint d'aquesta base, Soros comença a filosofar, bo i prenent de Popper dos principis per tal de sotmetre'ls a auto-contrastació i així dotar les seves reflexions de major consistència:

El primer, és en el que Popper mantenia que les teories científiques no poden verificar-se d'entrada, sinó que han de tractar-se com hipòtesis subjectes a falsació. Es el principi que li permeté deixar de considerar necessari emprar la lògica inductiva imperant fins al moment (sistematitzada per J.Stuart Mill, i com ja s'indicava en aquest mateix bloc, l'única aportació de Mill superada per la ciència actual). I perquè Soros es fixa en aquesta reflexió?, doncs per justificar la validesa del seu axioma. "qualsevol quantitat discreta d'observacions, no pot justificar la validesa universal d'una teoria", en referència a que les observacions als mercats (financers) utilitzades per postular principis d'economia (pel mètode científic), no són vàlides.

El segon postulat de Popper que Soros contrasta, és la unitat de mètode científic que cal emprar necesàriament tant per les ciències naturals, com per les ciències socials. Aquí Soros hi expressa la seva discrepància. Segons ell, no poden sistematitzar-se de la mateixa manera les lleis naturals (que segueixen sempre unes mateixes pautes de comportament), que les socials (que estàn sotmeses a l'esdevenir de la capacitat humana). Així, les ciències socials estudien conductes de subjectes amb capacitat imperfecta de raonar. La seva fal.libilitat dificulta la comprensió de les situacions socials. Es la teoria de la fal.libilitat de Soros.

Disposem doncs de dues teoríes "Sorosianes". La teoria de la reflexivitat (exposada en el post "1a. Part"), i la teoria de la fal.libilitat, tot i que com l'autor mateix assenyala la fal.libilitat es troba compresa dins la teoria de la reflexivitat. Es en aquest sentit, en el que Soros argumenta que els dos conceptes ajuden a identificar i refusar idees errònies molt exteses que han arribat fins i tot en certs casos, a donar resultats positius. Un d'aquests casos és la fal.libilitat que Soros anomena fal.làcies fèrtils.. Un d'aquests casos, el representa el llegat de la Il.lustració. Emprant el seu mateix llenguatge, la fal.làcia de la Il.lustració.. Perquè fal.làcia de la Il.lustració?, doncs perquè a la Il.lustració tots els esforços de recerca de coneixement, esdevenien ciència, i per aquest sol fet, resultaven inquestionables. I és clar, Soros no ho contempla així, ja que per ell, en l'àmbit de les ciències socials, l'aproximació que hi fem els individus per tal de conèixer-ne llurs regles de funcionament, esdevenen precisament allunyades/distorsionades de la realitat.

Posats a argumentar, Soros segueix. Si com deia Popper el fet d'acceptar hipòtesis encara no falsades, pot donar lloc a equivocar-nos, cal donar un pas endavant. Es a dir, no només pot donar lloc a equivocar-nos, sino que com més avancem més desconeixem, i en aquest camí, ens acabem fent un embolic. En aquest sentit, Soros esmenta el principi de Peter, segons el qual els empleats competents es promocionen fins que arriben al seu nivell d'incompetència. Es el que Soros anomena "fal.libitat radical".

Doncs aquest és el segell distintiu del paradigma de Soros, la teoria de la reflexivitat, i els conceptes de fal.làcies fèrtils i fal.libilitat radical. Com el mateix autor assenyala, és un paradigma que no serveix per predir el futur, però si per analitzar amb millor coneixement de causa els errors de les decisions del passat, i per aquest mateix motiu, cal tenir-lo present en les decisions del futur.

Segurament, tot plegat acaba essent una argumentació per demostrar que quan actua la racionalitat humana ho hem de prendre precisament com això, és a dir, com una sistematització que, en el camp de les ciències socials, res o poc té a veure amb les lleis que regeixen la veritat absoluta del que es pretén analitzar. Però.. i si tornem a la base de Soros extreta de Popper? "La veritat absoluta es troba fora del nostre abast"; ja sabem que aquesta sentència no és exclusiva de Popper, sinó de molts altres pensadors (J.Stuart Mill per exemple), però a més, conté més vigència que mai precisament pel moviment social que estem protagonitzant a través de la Web 2.0; la força de la llibertat i la col.laboració entre tots per tal d'arribar a uns nivells més alts de coneixement i/o de veritat. Tenint en compte aquest aspecte, podem seguir l'argumentació de Soros?

diumenge, 3 de maig del 2009

La Fira del Vi de Falset.


Aquests dies s'està celebrant la XIV edició de la Fira del Vi de Falset. Sense cap mena de dubte, un esdeveniment que cal apuntar-se a l'agenda; sobretot si un se sent atret per la cultura del vi, per la força emprenedora i per la feina ben feta.

Hi ha molt a destacar. En primer lloc, la qualitat de les seves preuades denominacions d'origen: Montsant i Priorat (la terra com a element fonamental); en aquesta edició la fira presenta els vins de l'anyada 2007. Els visitants poden, prèvia compra de tiquets, degustar i comparar les qualitats d'una bona quantitat de vins, tots ells provinents de cellers de reconeguda garantia i professionalitat (el treball i la il.lusió com a factor imprescindible). En segon lloc, l'organització; la fira com a focus d'experiències de valor, cursos de cata, conferències d'interès, actes innovadors (La Nit de l'Enologia) i de gastronomia popular; entre aquests últims em captivà el tast de coques artesanes de Falset; i per rematar-ho, una gran iniciativa, la inauguració del remodelat Castell de Falset com a Castell del Vi, es a dir, combinació de riqueses, llegat històric junt amb la força i la serenor del saber fer actual. Irresistible. Robust.

El demés, ho ha de trobar cadascú. Però això sí, l'experiència de degustar un vi extraordinari davant de la casa pairal de Margarida de Prades (el castell de Falset), no té preu. Un s'imagina entrant i sortint de l'edifici a la que fou l'última reina de la casa Comtal de Barcelona, aquella que inspirava Jordi de Sant Jordi:

"Reina d'honor excel.lent Margarida,
jo crec que amar altre ni a mi no us plau;
puix que jo us he sobre totes escrita,
vos amaré tal com aital siau."


Ai.... el que fa un bon vi!
Salut!!

dijous, 23 d’abril del 2009

Bon Sant Jordi 2009 !

diumenge, 12 d’abril del 2009

Per entendre la crisi econòmica actual: el nou paradigma dels mercats financers. George Soros (1a. Part)



En els meus temps a la universitat, recordo que inconscientment cercava esdeveniments, personatges, xerrades i/o comentaris que em portéssin a contrastar els coneixements adquirits amb el que s'esdevenia al món real, al de les idees, al de les experiències i de les inquietuds personals i/o col.lectives, i ....res, ni al bar, ni als passadissos, no diguem a les aules o a la sala d'actes, res visible, res manifest. El missatge omnipresent en el col.lectiu on em relacionava era tens tots els apunts de classe?. Es per aquest motiu que tothora anhelo recórrer a les escadusseres ocasions en les que vaig aprendre de passatges enriquidors que llançats des de l'espontaneïtat del qui sabia, romanen avui amb precisió en els meus records d'estudiant sovint desubicat.

En una ocasió, el professor d'economia, quan va finalitzar la seva proclama teòrica sobre els mercats financers, va acudir a la pràctica amb uns consells d'observador atent. Aqusts ens alertaven sobre els riscos de la inversió als mercats financers, i de que ningú en coneixia prou la seva dinàmica com per no equivocar-se. Bé, ningú excepte una persona a tot el món. Aquesta persona -deia- no s'equivoca mai o gairebé mai, sempre guanya, es diu George Soros.

Soros, en aquest llibre, ens manifesta el següent: per entendre la crisi econòmica actual, hem de conèixer un marc conceptual diferent a l'existent, un nou paradigma sobre com s'esdevé la dinàmica dels mercats financers. Si coneixem aquesta dinàmica, entendrem el perquè de l'actual crisi econòmica, i coneixerem el perquè de les receptes que ell mateix proposa.

Quin és aquest nou marc conceptual? doncs es basa tot en el concepte acunyat per Soros de reflexivitat. D'una banda qualsevol persona o col.lectivitat pretén interpretar o conèixer el món on viu, aquest fet l'anomena Soros la funció cognitiva. D'una altre, el mateix individu o col.lectivitat pretén influir o canviar la dinàmica del món on viu per tal d'obtenir-ne quelcom a canvi, aquest fet l'anomena funció manipulativa. Quan les dues funcions es donen a la vegada, una interfereix en l'altre, donant-se aleshores el fenòmen de la reflexivitat.

"Les situacions reflexives es caracteritzen per una falta de correspondència entre les percepcions dels participants i l'estat real de les coses". Quan algú prèn una decisió de compra o venda als mercats financers per exemple, aquesta es fa segons la pròpia expectativa del preu futur i aquesta expectativa no és estrictament coneixement, és un cúmul de factors (instint, emoció, estat personal, etc.), de manera que el preu futur no és el resultat d'unes lleis obtingudes des del saber, sinó també de les decisions basades en les expectatives dels seus participants. "Són aquestes percepcions esbiaixades i llurs idees equivocades,les que introdueixen un el.lement d'incertesa en el curs dels esdeveniments."

Coneixent el concepte de reflexivitat, ja s'està en condicions de relatar el perquè de l'actual crisi econòmica. Per Soros hi han 2 bombolles que han esclatat a l'hora. La primera és la Immobiliària dels EE.UU., la segona la superbombolla. La bombolla immobiliària, s'esdevé per una creença equivocada general de que "el valor de les garantíes no es veia afectat pel desig de prestar", o dit d'una altre manera, el desig de prestar no tenia res a veure amb les garanties aportades. La superbombolla tanmateix,també s'esdevé arrel d'una altre idea equivocada, "una confiança excessiva en el mecanisme de mercat". La superbombolla combina a més, tres tendències principals: la tendència a llarg termini cap a l'expansió creditícia, la globalització dels mercats financers, i la desregulació financera donat l'alt nivell d'innovació que s'hi estava donant.

Amb aquesta exposició, Soros veu reforçada la seva teoria de la reflexivitat. Les equivocades percepcions dels particeps, han donat lloc a una nova situació que res té a veure amb l'equilibri del mercat, que els mateixos partíceps no pronosticaven i que els ha sotmès a un alt grau d' incredulitat i incertesa en quan a les pròpies normes del sistema. Es més, Soros creu que en general és motiu suficient per creure que cal entrar en una nova era que poc o res tingui a veure amb la actual.

La única incomprensió que manifesta Soros és la de l'escàs ressò que ha tingut la seva teoria de la reflexivitat en els àmbits acadèmics i científics, sobretot en el camp de l'economia. Personalment, tendeixo a creure que el paper de l'equilibri del mercat que Soros posa en entredit, sobretot en els mercats financers, es discutible si tot l'anàlisi es porta a un termini prou curt com per no encabir el pes o la magnitud de les variables que hi intervénen, donat que l'actual situació no és sinó la correcció del mercat als actes equivocats que s'hi han esdevingut. Potser tot és un problema de perspectiva.

El llibre conté a més tota una argumentació per avalar el seu intent d'incloure la teoria de la reflexivitat en el camp de la filosofia i el pensament. Es interessant l'exposició, i per aquest motiu m'en reservo per una altre ocasió (propera) el seu anàlisi.

Sigui com sigui, la teoria de la reflexivitat m'ha sacsejat en el més profund. L'esvalotament ha arribat fins i tot als meus records universitaris. No serà que una bona part de les Universitats no compleixen amb satisfacció l'objectiu que s'els està exigint, perquè precisament encara parteixen d'una concepció errònia, basada en la idea que la classe magistral serveix per a que l'alumne prengui apunts semblant-se a un aprenent de secretariat i no es parteixi d'un material didàctic preparat per a que l'alumne llegeixi, estudï, pensi i contrasti?

Ai ai ai.... que aquesta reflexivitat m'està afectant!! Clar!... ja ho va dir el professor d'economia...Soros sempre guanya!

dilluns, 23 de març del 2009

Històries de la Eco i la Psico ...


La Eco i la Psico són dues amigues que viuen una amistat que els vé de lluny. Ténen caràcters força distants, fins i tot mantenen entre elles grups de relació ben diferents, però estan tant unides, que quan la primera pateix qualsevol contratemps, l'altre no pot estar-se de preocupar-s'en, sobretot per tota la gent que gaudeix de l'energia i la vitalitat que normalment desprèn la Eco quan es troba bé.

Ara mateix, la Eco està malalta i s'està recuperant de l'esgotament i la vida inadequada que d'uns mesos ençà ha portat fent el cafre. Feia molt temps que la Eco no es trobava tant malament. Per casa seva hi han passat un grapat de metges per intentar curar-la ben depressa, però entre ells, no es posen massa d'acord en com medicar-la. Els símptomes de cansament de la Eco sorprenen als mateixos metges i no s'atreveixen a pronosticar quan la Eco podrà sortir al carrer amb la mateixa alegria que incansablement seduïa a una bona part de la població. La Psico, mentrestant, no para en el seu intent de fer tots els possibles per a que la malaltia de la E co no derivi cap a estats d'ànim negatius a la resta del poble. Es una tasca difícil pero la Psico ja està acostumada a aquest paper, ho ha fet en altres ocasions en que la Eco ha tingut refredats o altres tipus d'impediments ocasionals de salut. En aquest sentit, la Psico també està trobant molts companys del seu cercle d'amistats amb ganes d'ajudar-la.

Un amic comú Naumi Hague intentant ajudar a la Psico en aquest propòsit i com a ciutadà preocupat pel devenir col.lectiu del poble, fa una reflexió en un bloc d'Internet (Wikinomics) intentant avariguar com influirà la malaltia de la Eco en el caràcter dels pobletans. D'una banda, -segons el que ell mateix explica- pot passar que els símptomes de la malaltia de la Eco facin disminuir l'ànim i amb ell, el conjunt d'iniciatives del poble (en un traslació a un altre àmbit agafat a l'atzar, es podria dir també com que la falta de liquidesa del sistema junt amb la desconfiança en les institucions i els mercats, faci disminuir el nombre d'inversions, d'inversors, i consequentment d'emprenedors). De manera que les poques iniciatives que es generin siguin més cauteloses, (més realistes i amb un caràcter més social i ecològic). Tanmateix, Hague també creu que s'en poden veure afectades dues de les vuit normes internes de relació que s'han donat els components més joves de totes les colles del poble (coneguts arreu com la generació .net). Aquestes dues normes que s'en veurien afectades a l'alça són el propi Control respecte els altres de les accions que un mateix porta a terme, i la Integritat en la presa de decisions personal i col.lectiva (la resta de normes que s'han donat, són: Llibertat, Conreu de la pròpia persona, Col.laboració, Entreteniment (passar-ho bé), Rapidesa en les seves accions i Innovació).

D'una altre banda, el mateix amic, fa referència a Anya Kamenetz, una altre amiga disposada a ajudar-los, quan assenyala que els efectes que poden provocar en els més joves del poble (generació .net) l'estat en el que es troba la Eco, s'entreveu que puguin ser els seguents:

- No ténen esperances en seguir el mateix ritme de vida que havia portat la Eco en els darrers temps. (no ténen esperances d'enriquir-se ràpidament).
- Les iniciatives que prenguin en el seu dia a dia es basarien sempre en el que realment poguéssin fer (S'adoptaria un consum més realista d'acord amb les seves possibilitats).
- Tenint en compte tot l'anterior, intentaran però de fer el màxim de coses possible.(El consum es basaria principalment en la cerca "del més barat").

Aleshores, Kamenetz té clar que, aquests postulats els adoptarà amb rapidesa el col.lectiu jove (generació .net) sense cap tipus de reticència i de forma natural, donat que els joves només havien vist aquell ritme exagerat de la Eco i veient-ne el resultat, adoptarien coherentment altres tipus de comportament personal i col.lectiu. S'hi sentiran més còmodes.

Per tant, sembla que la Psico comença a prendre nota de que entre els habitants del poble, hi haurà dos tipus de caràcters prou diferenciats. Els col.legues de la Eco -que per cert, encara es troba malalta al llit-, que s'han passat molt temps convivint amb ella i que els costarà adaptar-se a una altre manera de viure que no sigui la que portaven fins aleshores, i els més joves, els "pavos" que estan ja disposats a moure's encara que la Eco no s'hagi recuperat, però que compten amb ella per dur a terme nous projectes amb les noves regles que ja s'han donat.

I la Psico, amb posat pensatiu, es pregunta... què passaria amb aquest poble si es confirmessin les teories dels seus amics?

Continuarà...

divendres, 27 de febrer del 2009

Dreams Community Fair 2009


Del 15 al 28 de febrer, té lloc a Second Life el Dreams Community Fair 2009.
Es tracta d'un esdeveniment virtual amb un format semblant al d'una fira, un congrés o unes jornades dedicades a un sector determinat, en aquest cas especialitzades en salut, la salut de les persones a la vida real. Visitant-lo m'he quedat bocabadat. Es fantàstic. Ho trobo especialment adient quan l'esdeveniment té com objectiu el sector serveis.

El recinte (virtual) es divideix en tres àrees: l'espai destinat als "stands" de les entitats que es volen promocionar, el dels actes on se celebren les conferències, les classes, les pràctiques, etc.., i la zona d'esbarjo on de nit (com en totes les fires de la vida real) t'ho pots arribar a passar tant bé com vulguis (o puguis). Els "stands" o casetes són ocupats per entitats que treballen aspectes de salut, ja siguin universitats, ONG's, associacions dedicades a l'estudi d'una malaltia en concret, etc.. De la mateixa manera, les conferències i classes que s'hi imparteixen, tracten des de les possibilitats de treballar d'una manera efectiva en un entorn virtual com Second Life per una causa determinada, fins a la divulgació d'accions de prevenció de malalties. En la meva primera visita al "Dreams" vaig coincidir en una xerrada-debat sobre la medicació en els casos de fibromiàlgia.

Tot i que l'esdeveniment té com a objectiu divulgar les iniciatives que sobre els temes de salut genera la comunitat (virtual i real) de Second Life, em sembla una proposta molt atractiva i a tenir en compte per a altres sectors d'activitat de cara a les seves campanyes de promoció, difusió, col.laboració, màrqueting, etc.. sobretot si tenim en compte el seu caràcter internacional, i l'estalvi de costos que suposa per a ofertants i visitants (comparat amb un esdeveniment de la vida real). Tot plegat una experiència d'èxit (aquest any se celebra la cinquena edició del "Dreams"), i una porta al futur. Un futur que com sempre, comença avui mateix.

divendres, 6 de febrer del 2009

Bones observacions de Tom Peters...


Trobo en el bloc de Tom Peters, algunes de les seves reflexions sobre la situació econòmica mundial, i haig d'admetre que em semblen una expressió ben sistematitzada del rerafons en les nostres habituals converses quotidianes sobre el tema. Pel seu interès el tradueixo (a nivell afeccionat) íntegrament. Ell en demana discussió, podriem parlar-ne...

"Les organitzacions avui es troben dirigides pels "baby boomers", és a dir, pels integrants de la meva generació.

Aquesta és una manera de dir que nosaltres hem moldejat, sino creat, la turbulenta economia d'avui. La generació anterior ens va deixar una economia que no era sinó un sòlid fonament on construir-hi. Ells van sobreviure a la guerra mundial, a la gran depressió i ens van deixar una oportunitat amb la promesa de que "podries ésser el que vulguis ésser". Dient-ho suaument, diria que no hem aprofitat aquesta oportunitat. De fet i essent honestos, diria que hem fallat en la intentona de construir una sòlida base on construir un futur per les noves generacions, tal i com va fer la generació que ens va precedir. Ens hem fet un embolic. Nosaltres no som les víctimes de les condicions econòmiques canviants, nosaltres les hem creat. Tenim potser 10 anys per fer-hi alguna cosa al respecte.

He estudiat força aquest salt entre generacions, així com les seves implicacions per tal de quantificar el seu impacte en l'economia dels EE.UU., i no he pogut, tal vegada hi ha massa variables, però una cosa si que m'ha colpejat insistentment durant el meu estudi, segurament la propera generació (en molt temps, o potser mai) no es trobarà en millor situació que la dels seus pares.

A partir d'aquí i aprofitant que ens trobem en un bloc i no en un estudi, plantejo alguns punts on podriem iniciar alguns comentaris:

a) Nosaltres no hem inventat la cobdícia, pero l'hem posat en un altre nivell. Tot i que la recerca de la riquesa individual ha portat riquesa al país, els salaris han crescut,(i no només a nivell dels executius), més del que la capacitat de les empreses per a ser competitives es podien permetre. Això ha permès incrementar la diferència entre rics i pobres. Estem començant a pagar el preu d'aquesta cobdícia, i molts es troben que la seva gallina dels ous d'or, té càncer.
b) Hem confós beneficis amb valor. El principi de la maximització de beneficis ens ha portat a retallar els costos de producció tant dramàticament que hem arribat a sacrificar una bona part de les nostrs empreses. Les miserables inversions en desenvolupament del talent, i en recerca i desenvolupament, així com la obsessió per baixar els costos dels nostres proveïdors, ens han fet encara més dèbils.
c) Massa MBAs exercint. La direcció d'una empresa és molt diferent a la creació d'empreses. Ens hem convertit en administradors en comptes de líders de projectes. Està clar que hem de ser financerament curosos, però donant un cop d'ull als problemes que tenen les empreses avui, totes tenen com a prioritat la solució dels assumptes financers, no del que s'esdevé arrel del treball.
d) Hem estat reacis a acceptar les nostres responsabilitats. Sovint sento dir que ens ha tocat un mal moment per gestionar les nostres empreses, però ho estem fent tant bé com podem. Mirant enrera he escoltat i vist un munt d'excel.lència en les operacions. Aquestes han millorat contínuament. Suggereixo que el problema no són les operacions, són les estratègies.
e) i una cosa més per incitar les masses... els nostres pares ens han fet involuntàriament massa tous, han volgut que tinguéssim una vida millor que la d'ells. Nosaltres no podem (sense deixar de ser honestos) deixar un llegat basat en el treball dur.
Deixaré el bloc en aquestes observacions, però i les vostres? Tinc més observacions a fer i tinc també esperances en la meva generació, però no tenim temps a perdre!"

Interessant, no?

dimecres, 14 de gener del 2009

Wikinomics. Don Tapscott - Anthony D. Williams (2a. part)



YES WE CAN. Hi ha qui hi veu en l'ús d'aquesta frase una retòrica fàcil i repetitiva, però haig d'admetre que em sento empès per la força d'aquest eslògan de Barack Obama. Empès i alhora compromesament partícep. La seva potència lligada amb el caràcter del personatge, m'injecta barreja d' esperança i vitalitat, de satisfacció i de força, sensació de templança i també de lleialtat.

El triomf i proper lideratge de Barack Obama esdevenen en el meu inconscient, la prescripció que l'esgotat sistema polític occidental demanava per encarar amb determinació tant l'actual crisi global, com els latents conflictes militars que amb impotència ens sacsejen. Sens perjudici de desenganys futurs, em consola mantenir un bri d'esperança de que aquesta en resultava la recepta més adequada.

Sensacions sincerades a banda sobre l'actual situació política i econòmica global, descobreixo que el devenir d'una nova economia, també global, anomenada en aquest cas, de les multituds intel.ligents per Tapscott i Williams en el seu llibre Wikinomics, es postula essencial per encarar amb plena confiança les noves bases que han de conduir-nos a superar aquesta etapa i viure'n alhora la propera amb graus més consistents de desenvolupament i prosperitat.

Aquesta nova economia es basa en els quatre següents fonaments:

1.- Apertura. Obrir tot tipus d'organitzacions al talent global. Obrir els coneixements, les operacions i els resultats corporatius.
2.- Interacció entre iguals. Les organitzacions transformen les seves estructures en xarxes horitzontals, en contraposició a l'estructura jeràrquica tradicional. La capacitat de crear productes i serveis, de fabricar-los i de distribuir-los passa necessàriament per una xarxa horitzontal i global d'interacció entre iguals. Es la força d'aquesta xarxa global la que resulta imparable.
3.- Compartir. S'està imposant una nova economia de la propietat intel.lectual. Es tracta la propietat intel.lectual com si fos un fons d'inversió col.lectiva en el que hi han algunes coses protegides, i moltes compartides. Es tracta de compartir, no només propietat intel.lectual, sino un bon grapat de recursos com ara la capacitat informàtica, l'ample de banda, el coneixement científic, etc.
4.- Actuació global. La globalització fa necessari gestionar els actius personals i intel.lectuals trascendint cultures, disciplines i fronteres d'organitzacions. Les empreses hauran de conèixer el món, llurs mercats, tecnologies i pobles, i per arribar aqui, cal no només pensar, sino actuar globalment.

Wikinomics, és doncs l'economia de la col.laboració, i on els autors del llibre han sistematitzat aquesta col.laboració en set tipologies diferents de manifestació:

1.- Els pioners de la producció entre iguals.- Les empreses necessiten una estratègia per abordar la producció entre iguals que tingui en compte tant les amenaces com les oportunitats. Les empreses que abordin i aprofitin la producció entre iguals en sortiran beneficiades les que ho ignorin i es resisteixin perderan oportunitats d'innovació i reducció de costos amb la possibilitat fins i tot de desaparèixer. Exemples de producció entre iguals, son Wikipedia, Linux, Pentaho, Mozilla, etc. Perquè la gent participa a Wikipedia? doncs perquè es divertit, és una activitat social, i d'una manera o altre s'en pot beneficiar. Wikipedia publica de promig 2000 articles nous cada dia en anglès.

2.- Ideàgores.- Les idees en col.laboració. Innocentive com el web de solucions I+D. Els laboratoris de I+D hauran de combinar capacitats fonamentals internes amb millors idees complementaries de forma externa. Un milió dels comerciants més actius de eBay han deixat llurs treballs quotidians i ara es guanyen la vida venent a temps complet articles nous i usats. Yet2.com és un altre exemple de web de transferència tecnològica virtual.

3.- Prosumidors.- On els consumidors participen tant en l'aparició com en les modificacions dels productes existents. Així, els clients prenen un paper important en la vida del producte, però no com fins ara com a subjectes passius, sinó de forma activa, conscient i interessada.

4.- Els neoalexandrins.- Són els subjectes disposats a compartir el seu univers científic per tal de que aquest s'engrandeixi encara més amb la participació de més subjectes inquiets, que com ells, gaudeixen, aprenen i descobreixen per a la col.lectivitat.

5.- Plataformes per a la participació. Es l' obertura de les empreses, dels seus productes i de llurs infraestructures tecnològiques per obrir-se i crear valor. Valor resultant s'obtindrà de l'obertura, no del tancament. Un dels molts exemples del llibre, l'obertura del sistema de vendes de Amazon per part de venedors que sense recursos tecnològics, vulguin utilitzar-la i aprofitar-se de l'experiència de Amazon, portant a la pràctica un sistema de beneficis "Win-Win" on tothom hi guanya.

6.- La planta de producció global. Aquesta és potser la tipologia de col.laboració que semblaria més difosa i emprada, però no és així com s'entén en la seva concepció més intrínseca. Es a dir, moltes empreses han desplaçat la seva planta de producció a països amb preus de recursos més baixos, però poques han disseminat la seva pròpia planta productiva en subcontractacions parcials del seu procés cap a proveïdors i països que el seu grau d'especialització aconsegueix uns estandards de qualitat i eficiència molt superiors.

7.- El col.laborador amb un lloc de treball vWiki. Aquest tipus de col.laboradors, viu activament la feina que té assignada, i la exerceix responsablement des de qualsevol del lloc geogràfic on es troba. De la mateixa manera, forma part d'una xarxa col.laborativa oberta on ell se sent partícep com els altres, i ajuda d'una manera compartida a la creació individual i col.lectiva de valor. Són persones que cerquen l'equilibri personal i professional i sempre en un entorn respectat i alhora divertit. Tenen molt clar que junts poden crear molt més valor que per separat.

El llibre tracta doncs d'això. De les sinergies al treballar conjuntament (col.laboració)amb el major nombre de persones possible (globalització), utilitzant l'eina més revolucionària que s'ha inventat per poder-ho dur a terme, Internet Web 2.0.

Sens dubte que la lectura del llibre mostra camins on moure's en aquests nous temps, utilitat que el lector agraeix constantment, i més ara que en temps de crisi les receptes contenen sempre idèntiques indicacions, innovació, innovació i innovació.

Podríem pensar que la lectura generalitzada del llibre i la conseqüent portada a la pràctica de les idees "wikinòmiques" ens permetrien mantenir consciència pròpia de que YES WE CAN superar aquesta etapa i posicionar-nos obertament en una pròxima economia de prosperitat. I el que passi amb Obama, doncs... ja veurem. Potser aleshores no ens caldria posar-hi tantes esperances.

dijous, 8 de gener del 2009

Vergina (Aigai) 2009



Aquest 2009 es reprendran les excavacions a Vergina!!

Després del descobriment a finals d'agost del 2008 del recipient que contenia una corona d'or de l'època d'Alexandre el Gran, l'evolució de les troballes a Vergina (antiga Aigai i antiga capital Macedònia) esdevé especialment apassionant. En aquest sentit, el 2009 pot ser un any únic!!

Així, l'estat de les troballes i de la seva interpretació, no pot ser més interessant. Fa aproximadament un any que ningú questionava la validesa de l'atribució arqueològica de la tomba de Filip II (rei de Macedònia assassinat el 336 a.C. i pare d'Alexandre el Gran) descoberta intacta l'any 1977 a les restes de Vergina explorades inicialment l'any 1861.

Però el 23 d'abril del 2008, la revista National Geographic, publica un article que recull les apreciacions fetes per Eugene N.Borza de la Universitat de Pennsylvania on s'argumenta que els el.lements trobats a la supusada tomba de Filip II, corresponen a una generació posterior, és a dir, a l'època d'Alexandre el Gran, motiu pel que els objectes que s'hi varen trobar (armadura, corona d'or, etc..) podrien haver estat possessió del mateix Alexandre el Gran, portades a Macedònia per petició del seu germanastre Filip III Arrideu a la mort d'Alexandre a Babilònia.

I arribats al 26 d'agost del 2008, es descobreix a Vergina, fora de la zona dels sepulcres reials, un recipient que conté una altre corona d'or, que segons els historiadors locals és molt similar a la corona trobada a la supusada tomba de Filip II, però que tampoc es pot assegurar a qui pertanyia.

Tot aquest seguit de troballes i interpretacions ha convençut als arqueòlegs a reanudar les excavacions a la zona per aquest 2009, i així intentar trobar nous objectes que ajudin a desxifrar l'atribució i els actuals misteris dels tresors arqueològics de Vergina.

I encara mancarà el punt més culminant...la trobada de les restes d'Alexandre a la ciutat d'Alexandria, però això és tota una altre història...