Bones observacions de Tom Peters...

Trobo en el bloc de Tom Peters, algunes de les seves reflexions sobre la situació econòmica mundial, i haig d'admetre que em semblen una expressió ben sistematitzada del rerafons en les nostres habituals converses quotidianes sobre el tema. Pel seu interès el tradueixo (a nivell afeccionat) íntegrament. Ell en demana discussió, podriem parlar-ne...

"Les organitzacions avui es troben dirigides pels "baby boomers", és a dir, pels integrants de la meva generació.

Aquesta és una manera de dir que nosaltres hem moldejat, sino creat, la turbulenta economia d'avui. La generació anterior ens va deixar una economia que no era sinó un sòlid fonament on construir-hi. Ells van sobreviure a la guerra mundial, a la gran depressió i ens van deixar una oportunitat amb la promesa de que "podries ésser el que vulguis ésser". Dient-ho suaument, diria que no hem aprofitat aquesta oportunitat. De fet i essent honestos, diria que hem fallat en la intentona de construir una sòlida base on construir un futur per les noves generacions, tal i com va fer la generació que ens va precedir. Ens hem fet un embolic. Nosaltres no som les víctimes de les condicions econòmiques canviants, nosaltres les hem creat. Tenim potser 10 anys per fer-hi alguna cosa al respecte.

He estudiat força aquest salt entre generacions, així com les seves implicacions per tal de quantificar el seu impacte en l'economia dels EE.UU., i no he pogut, tal vegada hi ha massa variables, però una cosa si que m'ha colpejat insistentment durant el meu estudi, segurament la propera generació (en molt temps, o potser mai) no es trobarà en millor situació que la dels seus pares.

A partir d'aquí i aprofitant que ens trobem en un bloc i no en un estudi, plantejo alguns punts on podriem iniciar alguns comentaris:

a) Nosaltres no hem inventat la cobdícia, pero l'hem posat en un altre nivell. Tot i que la recerca de la riquesa individual ha portat riquesa al país, els salaris han crescut,(i no només a nivell dels executius), més del que la capacitat de les empreses per a ser competitives es podien permetre. Això ha permès incrementar la diferència entre rics i pobres. Estem començant a pagar el preu d'aquesta cobdícia, i molts es troben que la seva gallina dels ous d'or, té càncer.
b) Hem confós beneficis amb valor. El principi de la maximització de beneficis ens ha portat a retallar els costos de producció tant dramàticament que hem arribat a sacrificar una bona part de les nostrs empreses. Les miserables inversions en desenvolupament del talent, i en recerca i desenvolupament, així com la obsessió per baixar els costos dels nostres proveïdors, ens han fet encara més dèbils.
c) Massa MBAs exercint. La direcció d'una empresa és molt diferent a la creació d'empreses. Ens hem convertit en administradors en comptes de líders de projectes. Està clar que hem de ser financerament curosos, però donant un cop d'ull als problemes que tenen les empreses avui, totes tenen com a prioritat la solució dels assumptes financers, no del que s'esdevé arrel del treball.
d) Hem estat reacis a acceptar les nostres responsabilitats. Sovint sento dir que ens ha tocat un mal moment per gestionar les nostres empreses, però ho estem fent tant bé com podem. Mirant enrera he escoltat i vist un munt d'excel.lència en les operacions. Aquestes han millorat contínuament. Suggereixo que el problema no són les operacions, són les estratègies.
e) i una cosa més per incitar les masses... els nostres pares ens han fet involuntàriament massa tous, han volgut que tinguéssim una vida millor que la d'ells. Nosaltres no podem (sense deixar de ser honestos) deixar un llegat basat en el treball dur.
Deixaré el bloc en aquestes observacions, però i les vostres? Tinc més observacions a fer i tinc també esperances en la meva generació, però no tenim temps a perdre!"

Interessant, no?