Avignon

Un robust llegat històric, la importància del qual no n'hem estat prou conscients; a mes, molt a prop de Catalunya. Aquest argument és definitiu per justificar l'anada d'uns dies de vacances de Setmana Santa (2008) a la Provençal Avignon.

Entre 1309 i 1403 Avignon fou la seu de nou caps de l'església Catòlica i Romana (els set primers francesos), que en feren la seva residència i que hi establien tota la seva organització.

La por a les violentes consequències de les lluites que protagonitzaven les poderoses families italianes Colonna i Orsini per al control del poder de tots els estaments romans, provocà que el papa francès Climent V decidís abandonar el Vaticà per establir-se a un territori que, formant part del patrimoni papal, oferia major seguretat i una garantida protecció del rei. Són gairebé cent anys d'exili papal del Vaticà en el que tots els afectats coincidiren en definir com a provisional i forçat per les circumstàncies polítiques imperants. (Si no arriba a definir-se provisional, no em puc ni imaginar què tindriem avui a Avinyó!).

La llista dels papes que hi residiren es la següent:
Climent V (1305-1314)
Joan XXII (1316-1334)
Benet XII (1334-1342)
Climent VI (1342-1352)
Innocenci VI(1352-1362)
Urbà V (1362-1370)
Gregori XI (1370-1378)

Gregori XI fou el darrer dels papes a Avinyó. S'entossudí a nomenar bisbes francesos per a les diócesis italianes, i això li portà inesperats maldecaps. Per aquest motiu, les autoritats italianes protestaren i es revoltaren contra el papa. Florència envià a Avinyó Caterina de Siena (Santa Caterina de Siena), amb l'objectiu de que Gregori reconsiderés la seva posició, i de que tornés a la seu papal romana. La visita de Caterina al palau papal d'Avinyó és avui força comentada i escenificada en els termes en que sembla es produí. Caterina no va poder obtenir un acord d'entesa, peró si que va convèncer Gregori XI que tornés a Roma. El 17 de gener de 1377, el papa era de nou a Roma. Però no per molt temps, els problemes amb els italians seguiren i el mes de maig, el papa tornava a Avinyó. Aquesta estada a Avinyó durarà fins el setembre del mateix any 1377, en que Gregori entén que pot tornar a Roma, però quan tornava de nou a penedir-se del nou retorn romà i mentre planejava novament retorn a Avinyó, el papa morí a Roma el 26 de març de 1378.
Els cardenals (majoria francesos) que han de nomenar nou papa, nomenen (pressionats pels italians) el napolità Urbà VI. Però les males arts del nou papa, feren que els cardenals (majoritàriament francesos) li demanéssin la seva abdicació, cosa que aquest es negà (recolzat per italians, alemanys i anglesos), i provocà que els dissidents nomenéssin al francès Climent VII nou papa. S'ha esdevingut el que es coneix com a Cisma d'Occident, l'església dividida en dos bàndols i amb dos papes ocupant el liderat de l'església. Pocs temps després el descontentament de les autoritats napolitanes cap a Climent VII, féu que aquest decidís fixar la seva residència papal a Avinyó.

Així, seguiren a Avinyó, els papes dissidents (antipapes):
Climent VII (1378-1394)
Benet XIII (1394-1423)

Bonifaci IX i Benet XIII succeïren respectivament, les morts de Urbà VI i de Climent VII.

El Concili de Pisa, convocat majoritàriament pels dissidents, intentà acabar amb la situacíó nomenant el 5 de juny de 1409 un tercer papa (Alexandre V, amb seu a Pisa) i destituïnt els dos papes en litigi (Gregori XII de Roma i Benet XIII d'Avinyó). Però el bàndol romà no reconegué la legitimitat del nomenament i per tant, l'intent acabà en no res, excepte amb el fet que a partir d'ara hi hauran tres papes disputant-se el lideratge catòlic.

El 30 d'octubre de 1413, Joan XXIII de Pisa que succeí Alexandre V, convoca amparat per l'emperador Segimon, Concili a Constança. El maig de 1415, amb el concili encara actiu, s'aconsegueix la destitució de Joan XXII i el juliol, la renúncia de Gregori XII. Només faltava la renúncia de Benet XIII. Aquest no renuncia, i previa negociació de l'emperador Segimon i el rei d'Aragó Ferran, es trasllada a Penyíscola. Durant els mesos de setembre i octubre del mateix any, se celebra la conferència de Perpinyà per tal de fer desistir a Benet XIII del seu propòsit, però els assistents l'emperador Segimon, Ferran I d'Aragó i Vicent Ferrer, no aconseguiren l'objectiu. Donada la insistència de Benet, tant el rei Ferran com Vicent Ferrer deixaran l'any seguent (1416) de prestar-li obediència. L'any 1417, Benet XIII abdicà.

Benet XIII, de nom Pedro Martínez de Luna, pertanyent al llinatge de la família aragonesa dels Luna, fou l'inspirador de la celebració del compromís de Casp per a escollir nova dinastia per a la Corona d'Aragó, i ferm partidari, junt amb Sant Vicenç Ferrer de la dinastia Trastàmara. Era tiet de la reina Maria de Luna, esposa de Martí l'Humà, essent conegut sovint com papa Luna, el qual acabà els seus dies al castell de la vila de Penyíscola on s'havia retirat i on actualment, s'en pot visitar tant el museu com les estances de la fortificació.