Porto un temps cercant un argument que em proporcioni prou visió com per adoptar una interpretació convincent del que està esdevenint al nostre entorn econòmic i social, així com també em proporcioni de pas, una orientació de cap a on ens dirigim col.lectivament.
Doncs bé, recentment m'ha interessat un concepte que crec m'ajuda en el sentit expressat. Aquest concepte -o nou paradigma- parteix del que s'ha anomenat Economia Conscient, particularment m'atreveixo a ampliar-lo (que no la definició, que podria ser pràcticament idèntica), cap a Societat Conscient.
Sota l'eixopluc d'aquest concepte m'hi trobo expectativament còmode. Em proporciona una inicial i reconfortant cobertura explicativa d'un munt de fenòmens socials i econòmics que em desperten interès i curiositat alhora. Fenòmens com l'emprenedoria, la motivació laboral, la preservació del medi ambient, la responsabilitat social corporativa, el consum responsable, la productivitat com a fruit del benestar i la salut personal i col.lectiva, la web 2.0, la innovació com a motor de progrés.. i alguns altres més.
Tots ells, són fenòmens que l'actual crisi econòmica ha fet irrompre amb més força i més empenta del que venien apareixent, i són fenòmens que es mostren com la clau d'un nou esdevenidor, "el amanecer de otra economia" ho titula Borja Vilaseca en el seu article a El País.
Doncs sí. Aquesta nova concepció social i econòmica, l'entenc com una constatació del que al seu dia expressava Tom Peters al seu bloc i que per sort vaig poder compartir en aquest mateix espai. També l'entenc com la plasmació efectiva de la iniciativa empesa per Rània de Jordània anunciada a Barcelona recentment, o el llançament d'instruments per a la consecució de majors cotes de competitivitat al World Economic Forum de Davos.
I l'entenc tanmateix com una concepció plenament alineada amb els missatges llençats d'una banda per una onada de bons professionals del coaching i l'anomenada "auto-ajuda" que pretenen despertar la "consciència" i el potencial de moltes persones no prou confiades en la pròpia energia i les innates o adquirides habilitats personals (Alex Rovira, Pilar Jericó, Borja Vilaseca, Raimon Solà, etc..) i per un altre, per emprenedors (Dídac Lee, Angel M. Herrera, Pau Garcia-Milà, etc..) que a través de les pròpies experiències i el seu ressò mediàtic, es converteixen en una cadena de transmissió (encara no prou valorada) de nous valors i actituds que s'adeqüen plenament a aquest nou paradigma social i econòmic.
En resum... em sento immers per la força d'una societat conscient que manifesta les pròpies conviccions com una evolució de la situació actual (o més ben dit, d'una situació ja passada) i que hi ajudin o no els governants, sembla per sort, ja imparable.
Entrades
