Sovint es reclama des de l'opinió pública, l'aparició de lideratges que condueixin la desoladora situació econòmica i política cap a un escenari de major pragmatisme però capaç de generar il.lusió col.lectiva i que encomani confiança a la majoria dels estaments i de la població en general. Potser sígui veritat, però també haurem de palesar, que la nostre societat occidental disposa d'un amplíssim bagatge de coneixement en la ciència i en la història econòmica i política, suficient com per aportar-nos prou criteri enmig d'aquest allau de futurologia que va des de l'apoteosi fins a una rectificació diària de pronòstics més o menys ben intencionats.
Aquesta mirada enrera històrica i de coneixement, es manifesta en l'adopció de les dues corrents d'opinió que guien les estratègies dels actuals dirigents polítics i econòmics europeus. Per una banda l'austeritat en la despesa per frenar dèficit i inflació, recepta germànica, i per altre, la de l'estímul econòmic que hauria de suposar un increment en la despesa pública, la recepta de la qual, es manté de les polítiques keynesianes de curt termini les quals han tingut en la història recent uns resultats de fortuna variable.
Però...i Schumpeter? Qui proposa Schumpeter? Joseph Alois Schumpeter fou junt amb John Maynard Keynes l'altre gran economista del segle XX. Nascuts els dos l'any 1833, han esdevingut l'origen del coneixement econòmic del segle passat, i en canvi només Keynes i la seva obra han romàs en el record dels nostres dirigents. Perquè? Primer per brillant, però potser també perquè llurs receptes de política econòmica basades en la recerca de l'equilibri econòmic a curt termini s'escauen i molt en el tactisme a curt dels nostres governants.
Schumpeter en canvi creia que el problema central de l'economia no és l'equilibri estàtic, sinó el canvi estructural, i aquest moviment estructural que provoca els cicles econòmics, obeeix a una varietat de factors dinàmics que interactúen entre ells, el més rellevant del qual és la innovació i la figura de l'innovador com a subjecte central del sistema econòmic. Per Schumpeter la innovació és la essència, el motor i el fons del sistema econòmic, i l'emprenedor-innovador n'és doncs la millor expressió en l'economia moderna.
Tornant doncs als posicionaments sobre l'estratègia de la política econòmica als països en dificultats de la Unió Europea, i si hi ha consens sobre la necessitat de nous recursos d'impuls per a l'economia, és l'emprenedoria i la innovació el que cal cuidar i fomentar i no infraestructures inútils o obres inadequades.
I la veritat és que avui pràcticament ningú esmenta Schumpeter ni és visible cap mesura valenta en benefici de la seva doctrina, però per sort, d'entre la ciutadania, es pot sentir la remor dels seus postulats. En pocs dies estem coneixent notícies com les estadístiques del nivell de nova emprenedoria a Catalunya, la qual l'any 2011 ha multiplicat per 4 la dels anys anteriors (i d'aquest increment només un 20% és degut a meres necessitats econòmiques), o l'èxit de la fira Biz-Barcelona, les jornades IMPULSA i d'altres iniciatives emprenedores de nova aparició. Això si em fa ser optimista, i si a sobre, la injecció de nous recursos europeus van en aquesta direcció mantindré encara més la confiança en el nostre futur col.lectiu.
A partir d'aquí i pel que fa a l'esdevenidor econòmic, tinc ben clar on posicionar-me, seguint sempre Schumpeter.
Entrades
