El valor d'emprendre. El futur és d'ells. (Maria Batet - Francesc Torralba)

Quan el 1572 Michel de Montaigne començà a escriure els seus assaigs, la seva amiga de la família i veïna de la propietat, Diane de Foix (del llinatge dels Foix) aleshores embarassada del seu primer fill, li demanà si podia guiar-la en com entenia un personatge conreat com ell, la millor manera de procedir pel que fa a l'educació dels fills. El que Montaigne escrigué en resposta a la petició de Diane, ho inclogué en els seus escrits, en el capítol dedicat a l'educació dels fills. Gràcies Diane!.

Als inicis del capítol, Montaigne declara: “..en veritat, només arribo a comprendre que la dificultat més gran i la més important de la ciència humana, sembla trobar-se allà on es tracti de la criança i la formació dels fills”.. i segueix “la tasca del tutor que li donareu, l'elecció del qual depèn tot el resultat de la seva formació..”

Tant abans com després d'aquesta referència, les propostes per tal d'incidir positivament en el progrés del sistema educatiu han estat nombroses;uns 200 anys més tard que Montaigne (1762), Rousseau, (que ja havia llegit els assaigs de Montaigne i del que es conserva l'edició que utilitzà per la seva lectura i les seves anotacions) publicà la seva proposta sobre aquest tema de forma novelada, amb la seva obra Emili, la qual inspirà al sistema educatiu de la Revolució Francesa i que es basava en formar bons ciutadans que de forma natural poguéssin desenvolupar-se en una societat inevitablement corrupte. A que el seu propòsit sembla actual?

Fent un salt al temps, avui una bona part del món occidental observa amb interès l'evolució del sistema educatiu finlandès i tanmateix aquest sembla esdevenir el centre d'atenció pel que fa a una educació pròpia d'una societat moderna i alineada amb els objectius de país, la qual ha convertit novament la figura de l'educador, en una peça central del seu model de societat, basant el seu sistema en valors, en l'esforç i la capacitat d'emprar equilibradament coneixements i destreses.

Doncs bé, és en aquest context i també en aquest procés de reformulament constant del sistema educatiu actual, és en aquest sacseig econòmic, social i cultural on ens trobem, on entenc essencial l'aparició d'aquest llibre de la Maria Batet i en Francesc Torralba El valor d'emprendre. El futur és d'ells.

El llibre, dirigit principalment a la comunitat educativa, conté una introducció al concepte i els atributs dels valors en sí: “El valor és una qualitat que fa les persones desitjables. No és un fet empíric ni un objecte que puguem pesar o mesurar. Es una qualitat intangible que s'expressa en el mode de viure, de treballar i d'interactuar amb els altres”.

Seguidament el llibre relaciona valors amb la activitat emprenedora de manera que no es poden entendre els uns sense l'altre... “L'activitat d'emprendre només es possible si es posen en pràctica certs valors...no entenem l'activitat d'emprendre circumscrita únicament en el camp econòmic. Entenem que és una filosofia de vida que té consequències en totes les esferes de la vida: des de l'àmbit afectiu, fins al treball, passant pel lleure...” ; i és en aquesta aproximació, on els autors enumeren 10 valors el treball en les infants dels quals, afavoreixen l'acció emprenedora no només com a acció com a tal, sinó com a forma d'entendre desitjables interaccions personals socials i econòmiques, apartant-se de cercles i dinàmiques vicioses i corruptes. Es en aquest punt on recordo Rousseau!!

El cos del llibre,se centra en quines activitats escolars i/o educatives poden posar-se en pràctica per tal de treballar adequadament els 10 valors que plantegen els autors. A partir d'aqui el llibre es proposa com a eina inicial de treball per a posteriors desenvolupaments d'activitats i de futures accions pedagògiques per desenvolupar.

Un bon grapat dels valors exposats en el llibre, els podem trobar fàcilment a l'assaig de Montaigne sobre l'educació, de manera que no es fa gens difícil de postular el seu estoicisme com a referent en molts dels valors que avui s'entenen com a desitjables per a l'emprenedoria, cosa que sovint s'ha oblidat i fins i tot questionat. Heus aci alguns exemples :

-Competència – Creativitat:
“..no paren d'escridassar-nos als oïdes, com si baixéssin per un embut,i la nostre escomesa es limita a repetir el que ens han dit. Jo voldria que es corregís aquest aspecte, i que des del primer dia, segons l'abast de l'ànima que es tingui entre les mans, començar a treure-la a la pista, fent-li provar, escollir i distingir les coses per si mateix. A vegades obrint-li camí, a vegades deixant-l'hi obrir a ell” “.. que no li demani només comptes de les paraules de la lliçó, sinó del sentit i de la substància. I que jutgi el profit que ha obtingut no pel testimoni de la seva memòria, sino pel de la seva vida. “ “.. que esculli si pot, sino que romangui en el dubte: dubtar m'agrada tant com saber”


-Confiança:
Montaigne citant a Sèneca escriu: “Saber de memòria no és saber;.. quan sabem quelcom cabalment disposen d'allò sense mirar el model, sense tornar la vista cap al llibre”
Montaigne citant a Plató: “..la fermesa, la lleitaltat i la sinceritat, són la veritable filosofia, i les altres ciències i les que ténen altres propòsits, només artifici..”
Montaigne citant a Pitàgores: "la nostre vida s'assembla a l'assemblea dels jocs olímpics, uns exerciten el cos per aquirir la glòria, altres porten mercancies per vendre-hi en busca de benefici. Hi ha alguns i no són els pitjors- que no persegueixen altre fruit que observar com i perquè es fa cada cosa, ser espectadors de la vida dels altres homes per jutjar-la i ordenar la seva pròpia".


-Humilitat:
“El silenci i la modèstia són qualitats molt convenients en el tracte amb els altres”


Seny- Audàcia:
“...que les obstinacions i les baralles són trets vulgars més visibles en les ànimes més baixes; que canviar d'opinió i corregir-se i abandonar un mal partit en un moent d'ardor, són qualitats estranyes, fortes i filosòfiques”.
“Els direm que quan estiguin en una reunió, centrin la mirada per tot arreu; em sembla en efecte, que els primers llocs estan ocupats, per regla general, pels homes menys competents, i que les grandeses de la fortuna, rarament es troben unides a la capacitat. Escrutarà la capacitat de cadascú, cal collir prestat de cadascu, doncs tot s'aprofita; fins i tot fins i tot els necis i la flaquesa aliena li serviran com a instrucció”.
Es precís infundir en llur fantasia una honesta curiositat per indagar-ho tot; veurà quan hi ha de singular al seu voltant: un edifici, una font, un home, el lloc on es lliurà una batalla, el lloc per on pasaran Cèsar i Carlemany-

El llibre de Maria Batet i Francesc Torralba l'entenc com una base ben falcada de conceptes i orientacions des d'on replantejar una part del sistema educatiu cap als objectius de millora de la nostre societat, de país, i de retruc, de sedimentació de la nostre identitat col.lectiva com a poble emprenedor. Tant de bò tingués continuitat.

Keynes o Schumpeter?

Sovint es reclama des de l'opinió pública, l'aparició de lideratges que condueixin la desoladora situació econòmica i política cap a un escenari de major pragmatisme però capaç de generar il.lusió col.lectiva i que encomani confiança a la majoria dels estaments i de la població en general. Potser sígui veritat, però també haurem de palesar, que la nostre societat occidental disposa d'un amplíssim bagatge de coneixement en la ciència i en la història econòmica i política, suficient com per aportar-nos prou criteri enmig d'aquest allau de futurologia que va des de l'apoteosi fins a una rectificació diària de pronòstics més o menys ben intencionats.

Aquesta mirada enrera històrica i de coneixement, es manifesta en l'adopció de les dues corrents d'opinió que guien les estratègies dels actuals dirigents polítics i econòmics europeus. Per una banda l'austeritat en la despesa per frenar dèficit i inflació, recepta germànica, i per altre, la de l'estímul econòmic que hauria de suposar un increment en la despesa pública, la recepta de la qual, es manté de les polítiques keynesianes de curt termini les quals han tingut en la història recent uns resultats de fortuna variable.

Però...i Schumpeter? Qui proposa Schumpeter? Joseph Alois Schumpeter fou junt amb John Maynard Keynes l'altre gran economista del segle XX. Nascuts els dos l'any 1833, han esdevingut l'origen del coneixement econòmic del segle passat, i en canvi només Keynes i la seva obra han romàs en el record dels nostres dirigents. Perquè? Primer per brillant, però potser també perquè llurs receptes de política econòmica basades en la recerca de l'equilibri econòmic a curt termini s'escauen i molt en el tactisme a curt dels nostres governants.

Schumpeter en canvi creia que el problema central de l'economia no és l'equilibri estàtic, sinó el canvi estructural, i aquest moviment estructural que provoca els cicles econòmics, obeeix a una varietat de factors dinàmics que interactúen entre ells, el més rellevant del qual és la innovació i la figura de l'innovador com a subjecte central del sistema econòmic. Per Schumpeter la innovació és la essència, el motor i el fons del sistema econòmic, i l'emprenedor-innovador n'és doncs la millor expressió en l'economia moderna.

Tornant doncs als posicionaments sobre l'estratègia de la política econòmica als països en dificultats de la Unió Europea, i si hi ha consens sobre la necessitat de nous recursos d'impuls per a l'economia, és l'emprenedoria i la innovació el que cal cuidar i fomentar i no infraestructures inútils o obres inadequades.

I la veritat és que avui pràcticament ningú esmenta Schumpeter ni és visible cap mesura valenta en benefici de la seva doctrina, però per sort, d'entre la ciutadania, es pot sentir la remor dels seus postulats. En pocs dies estem coneixent notícies com les estadístiques del nivell de nova emprenedoria a Catalunya, la qual l'any 2011 ha multiplicat per 4 la dels anys anteriors (i d'aquest increment només un 20% és degut a meres necessitats econòmiques), o l'èxit de la fira Biz-Barcelona, les jornades IMPULSA i d'altres iniciatives emprenedores de nova aparició. Això si em fa ser optimista, i si a sobre, la injecció de nous recursos europeus van en aquesta direcció mantindré encara més la confiança en el nostre futur col.lectiu.

A partir d'aquí i pel que fa a l'esdevenidor econòmic, tinc ben clar on posicionar-me, seguint sempre Schumpeter.

Proclamar als quatre vents...

"Proclamar als quatre vents un fet que les desgràcies de la nostra història política han deixat en la penombra: que, des del punt de vista de l'economia, el balanç dels dos darrers segles és altament positiu per al Principat; que el fenomen de la industrialització catalana és un fenomen sense parió a la Mediterrània; que el treball i el tremp de la nostra gent han suplert una mancança extrema de recursos naturals; que aquest èxit, igual que aquell fracàs, ha contribuït decisivament a forjar la nostra identitat com a poble."

Extret de la primera pàgina del llibre de Francesc Cabana La Burgesia Emprenedora anomenada "Introducció obligada" on l'autor recupera aquesta cita de Jordi Nadal al llibre Història econòmica de la Catalunya contemporània

Per entendre la crisi econòmica actual: el nou paradigma dels mercats financers. George Soros (2a. Part)

Quan llegeixo les derives de la inquietud filosòfica i social que George Soros sovint manifesta, no em puc estar de preguntar-me si es tracta d'una auto-teràpia aplicada per tractar un pòsit de remordiment creat arrel dels amuntegats beneficis provinents de l'especulació financera. Però la veritat, és que no ho crec. Soros relata en el seu llibre, la seva innata inquietud envers l'evolució del pensament. Combinació destra d'especulació financera brillant, amb incompreses aspiracions per posicionar-se en una elit de la filosofia gelosa de la seva erudició.

La vessant filosòfica de George Soros, s'inicia amb Karl Popper. D'ell, i del llibre "La societat oberta i els seus enemics", extreu Soros la base de la seva paradigmàtica argumentació:

"la veritat absoluta és troba més enllà del nostre abast";

"necessitem institucions que permetin a les persones amb distintes visions i interesos, viure juntes en pau".

Partint d'aquesta base, Soros comença a filosofar, bo i prenent de Popper dos principis per tal de sotmetre'ls a auto-contrastació i així dotar les seves reflexions de major consistència:

El primer, és en el que Popper mantenia que les teories científiques no poden verificar-se d'entrada, sinó que han de tractar-se com hipòtesis subjectes a falsació. Es el principi que li permeté deixar de considerar necessari emprar la lògica inductiva imperant fins al moment (sistematitzada per J.Stuart Mill, i com ja s'indicava en aquest mateix bloc, l'única aportació de Mill superada per la ciència actual). I perquè Soros es fixa en aquesta reflexió?, doncs per justificar la validesa del seu axioma. "qualsevol quantitat discreta d'observacions, no pot justificar la validesa universal d'una teoria", en referència a que les observacions als mercats (financers) utilitzades per postular principis d'economia (pel mètode científic), no són vàlides.

El segon postulat de Popper que Soros contrasta, és la unitat de mètode científic que cal emprar necesàriament tant per les ciències naturals, com per les ciències socials. Aquí Soros hi expressa la seva discrepància. Segons ell, no poden sistematitzar-se de la mateixa manera les lleis naturals (que segueixen sempre unes mateixes pautes de comportament), que les socials (que estàn sotmeses a l'esdevenir de la capacitat humana). Així, les ciències socials estudien conductes de subjectes amb capacitat imperfecta de raonar. La seva fal.libilitat dificulta la comprensió de les situacions socials. Es la teoria de la fal.libilitat de Soros.

Disposem doncs de dues teoríes "Sorosianes". La teoria de la reflexivitat (exposada en el post "1a. Part"), i la teoria de la fal.libilitat, tot i que com l'autor mateix assenyala la fal.libilitat es troba compresa dins la teoria de la reflexivitat. Es en aquest sentit, en el que Soros argumenta que els dos conceptes ajuden a identificar i refusar idees errònies molt exteses que han arribat fins i tot en certs casos, a donar resultats positius. Un d'aquests casos és la fal.libilitat que Soros anomena fal.làcies fèrtils.. Un d'aquests casos, el representa el llegat de la Il.lustració. Emprant el seu mateix llenguatge, la fal.làcia de la Il.lustració.. Perquè fal.làcia de la Il.lustració?, doncs perquè a la Il.lustració tots els esforços de recerca de coneixement, esdevenien ciència, i per aquest sol fet, resultaven inquestionables. I és clar, Soros no ho contempla així, ja que per ell, en l'àmbit de les ciències socials, l'aproximació que hi fem els individus per tal de conèixer-ne llurs regles de funcionament, esdevenen precisament allunyades/distorsionades de la realitat.

Posats a argumentar, Soros segueix. Si com deia Popper el fet d'acceptar hipòtesis encara no falsades, pot donar lloc a equivocar-nos, cal donar un pas endavant. Es a dir, no només pot donar lloc a equivocar-nos, sino que com més avancem més desconeixem, i en aquest camí, ens acabem fent un embolic. En aquest sentit, Soros esmenta el principi de Peter, segons el qual els empleats competents es promocionen fins que arriben al seu nivell d'incompetència. Es el que Soros anomena "fal.libitat radical".

Doncs aquest és el segell distintiu del paradigma de Soros, la teoria de la reflexivitat, i els conceptes de fal.làcies fèrtils i fal.libilitat radical. Com el mateix autor assenyala, és un paradigma que no serveix per predir el futur, però si per analitzar amb millor coneixement de causa els errors de les decisions del passat, i per aquest mateix motiu, cal tenir-lo present en les decisions del futur.

Segurament, tot plegat acaba essent una argumentació per demostrar que quan actua la racionalitat humana ho hem de prendre precisament com això, és a dir, com una sistematització que, en el camp de les ciències socials, res o poc té a veure amb les lleis que regeixen la veritat absoluta del que es pretén analitzar. Però.. i si tornem a la base de Soros extreta de Popper? "La veritat absoluta es troba fora del nostre abast"; ja sabem que aquesta sentència no és exclusiva de Popper, sinó de molts altres pensadors (J.Stuart Mill per exemple), però a més, conté més vigència que mai precisament pel moviment social que estem protagonitzant a través de la Web 2.0; la força de la llibertat i la col.laboració entre tots per tal d'arribar a uns nivells més alts de coneixement i/o de veritat. Tenint en compte aquest aspecte, podem seguir l'argumentació de Soros?

La Fira del Vi de Falset.

Aquests dies s'està celebrant la XIV edició de la Fira del Vi de Falset. Sense cap mena de dubte, un esdeveniment que cal apuntar-se a l'agenda; sobretot si un se sent atret per la cultura del vi, per la força emprenedora i per la feina ben feta.

Hi ha molt a destacar. En primer lloc, la qualitat de les seves preuades denominacions d'origen: Montsant i Priorat (la terra com a element fonamental); en aquesta edició la fira presenta els vins de l'anyada 2007. Els visitants poden, prèvia compra de tiquets, degustar i comparar les qualitats d'una bona quantitat de vins, tots ells provinents de cellers de reconeguda garantia i professionalitat (el treball i la il.lusió com a factor imprescindible). En segon lloc, l'organització; la fira com a focus d'experiències de valor, cursos de cata, conferències d'interès, actes innovadors (La Nit de l'Enologia) i de gastronomia popular; entre aquests últims em captivà el tast de coques artesanes de Falset; i per rematar-ho, una gran iniciativa, la inauguració del remodelat Castell de Falset com a Castell del Vi, es a dir, combinació de riqueses, llegat històric junt amb la força i la serenor del saber fer actual. Irresistible. Robust.

El demés, ho ha de trobar cadascú. Però això sí, l'experiència de degustar un vi extraordinari davant de la casa pairal de Margarida de Prades (el castell de Falset), no té preu. Un s'imagina entrant i sortint de l'edifici a la que fou l'última reina de la casa Comtal de Barcelona, aquella que inspirava Jordi de Sant Jordi:

"Reina d'honor excel.lent Margarida,
jo crec que amar altre ni a mi no us plau;
puix que jo us he sobre totes escrita,
vos amaré tal com aital siau."


Ai.... el que fa un bon vi!
Salut!!

Bones observacions de Tom Peters...

Trobo en el bloc de Tom Peters, algunes de les seves reflexions sobre la situació econòmica mundial, i haig d'admetre que em semblen una expressió ben sistematitzada del rerafons en les nostres habituals converses quotidianes sobre el tema. Pel seu interès el tradueixo (a nivell afeccionat) íntegrament. Ell en demana discussió, podriem parlar-ne...

"Les organitzacions avui es troben dirigides pels "baby boomers", és a dir, pels integrants de la meva generació.

Aquesta és una manera de dir que nosaltres hem moldejat, sino creat, la turbulenta economia d'avui. La generació anterior ens va deixar una economia que no era sinó un sòlid fonament on construir-hi. Ells van sobreviure a la guerra mundial, a la gran depressió i ens van deixar una oportunitat amb la promesa de que "podries ésser el que vulguis ésser". Dient-ho suaument, diria que no hem aprofitat aquesta oportunitat. De fet i essent honestos, diria que hem fallat en la intentona de construir una sòlida base on construir un futur per les noves generacions, tal i com va fer la generació que ens va precedir. Ens hem fet un embolic. Nosaltres no som les víctimes de les condicions econòmiques canviants, nosaltres les hem creat. Tenim potser 10 anys per fer-hi alguna cosa al respecte.

He estudiat força aquest salt entre generacions, així com les seves implicacions per tal de quantificar el seu impacte en l'economia dels EE.UU., i no he pogut, tal vegada hi ha massa variables, però una cosa si que m'ha colpejat insistentment durant el meu estudi, segurament la propera generació (en molt temps, o potser mai) no es trobarà en millor situació que la dels seus pares.

A partir d'aquí i aprofitant que ens trobem en un bloc i no en un estudi, plantejo alguns punts on podriem iniciar alguns comentaris:

a) Nosaltres no hem inventat la cobdícia, pero l'hem posat en un altre nivell. Tot i que la recerca de la riquesa individual ha portat riquesa al país, els salaris han crescut,(i no només a nivell dels executius), més del que la capacitat de les empreses per a ser competitives es podien permetre. Això ha permès incrementar la diferència entre rics i pobres. Estem començant a pagar el preu d'aquesta cobdícia, i molts es troben que la seva gallina dels ous d'or, té càncer.
b) Hem confós beneficis amb valor. El principi de la maximització de beneficis ens ha portat a retallar els costos de producció tant dramàticament que hem arribat a sacrificar una bona part de les nostrs empreses. Les miserables inversions en desenvolupament del talent, i en recerca i desenvolupament, així com la obsessió per baixar els costos dels nostres proveïdors, ens han fet encara més dèbils.
c) Massa MBAs exercint. La direcció d'una empresa és molt diferent a la creació d'empreses. Ens hem convertit en administradors en comptes de líders de projectes. Està clar que hem de ser financerament curosos, però donant un cop d'ull als problemes que tenen les empreses avui, totes tenen com a prioritat la solució dels assumptes financers, no del que s'esdevé arrel del treball.
d) Hem estat reacis a acceptar les nostres responsabilitats. Sovint sento dir que ens ha tocat un mal moment per gestionar les nostres empreses, però ho estem fent tant bé com podem. Mirant enrera he escoltat i vist un munt d'excel.lència en les operacions. Aquestes han millorat contínuament. Suggereixo que el problema no són les operacions, són les estratègies.
e) i una cosa més per incitar les masses... els nostres pares ens han fet involuntàriament massa tous, han volgut que tinguéssim una vida millor que la d'ells. Nosaltres no podem (sense deixar de ser honestos) deixar un llegat basat en el treball dur.
Deixaré el bloc en aquestes observacions, però i les vostres? Tinc més observacions a fer i tinc també esperances en la meva generació, però no tenim temps a perdre!"

Interessant, no?

Va.. fem-ho! - Richard Branson

Sempre he vist Richard Branson un personatge interessant, suggerent i per sobre de tot, apassionat. Al pensar en ell, el recordo en una sequència en la que amb els braços oberts en creu i un xic reclinat endavant, simula ser un avió en plè vol (se suposa que de la seva companyia), donant una imatge de la seva vitalitat i de la diferent manera d'entendre i vendre els seus projectes, sobretot el de Virgin Airlines que en aquell moment estava promocionant. Es conegut que de l'imperi Virgin, ell n'és el creador i l'anima emprenedora, però no han trascendit grans coses de la seva biografia ni res escrit per ell mateix de les seves experiències (apart del que relata en la seva pàgina web de virgin). En el moment de redactar aquest escrit, ha estat notícia que Virgin galactic havia presentat l'avió amb el que portarà a terme els vols espaials. En les imatges de televisió es mostrava l'aparell espaial, produint-se el tall del document quan Branson s'adreçava als assistents. Com pot ser que no mostréssin part o el que sigui de les paraules de Branson? No ho puc entendre. Sort que havia comprat el llibre i podia accedir als seus missatges!

L'estructura del llibre conté a més de l' introducció-flaix del que s'exposarà, catorze capítols amb un encapçalat en forma de missatge base o missatge "força" que dirien a Infonomia, i per sota d'aquest amb sentències en forma de consells extrets de l'experiència, que pretenen donar cos al missatge inicial i entrada a la lectura del contingut del capítol. Al final un epíleg en forma de resum, i una sensació (pròpia) que et queda quan comproves que comparteixes molts valors amb algú, i que aquests, li han estat de molta utilitat a l'aplicar-los en els seus projectes empresarials i fins i tot personals.

En el contingut del capítol s'hi exposen els projectes que donen consistència a les seves recomanacions. Dels projectes, n'hi han que son autèntiques aventures esportives (les quals personalment em son més prescindibles), i n'hi ha que son el relat de l'inici i d'algunes situacions particulars reals dels seus projectes empresarials o socials. (gairebé totes mereixedores de la màxima atenció).

Per començar el títol ja em sembla tota una declaració i amb la qual no m'hi puc sentir més identificat. Es clar i concís, però a la vegada conté tota la força del que vol transmetre el llibre, per mí és engrescador. "Lets do it" (fem-ho) o bé, com es titulaven les primeres edicions del llibre "screw it, let's do it" (a la merda.. fem-ho!), per mi es podria traduïr amb una expressió més utilitzada al nostre país com "va.. fem-ho!", sí que és més descriptiva del sentiment impulsiu que et porta a iniciar un projecte "screw it... let's do it", però potser aquesta no conté la necessitat d'un anàlisi previ a l'hora d'arrencar el projecte.

Les recomanacions apareixen ja en els primers capítols. "Mirar, escoltar i aprendre.." abans de dir sí a un planteig, una idea o un projecte. Es a dir, la predisposició és i ha de ser positiva, no a posar trabes a les idees siguin pròpies o no, sobretot si aquestes institivament creu un mateix que "valen la pena". Quan ja has mirat i escoltat, si et vols llençar a un projecte i creus que no en saps prou, aprèn-ne i fes-ho. Aquest es el missatge!. I després venen els avals d'aquest missatge, com el primer projecte important en la creació de la revista Student que arribá als 30.000 exemplars.. o bé la primera botiga de discs a Oxford Street de Londres...la qual fou la llavor per arribar a una repartida xarxa de botigues a les principals ciutats. Tot això abans dels 20 anys!

En un altre capítol, Branson, que sovint es pregunta "el meu treball és divertit?, em fa feliç?", ens recomana que ens la fem tot sovint. Divertir-se és passar-ho bé, gaudir amb el que estem fent, és això el que es torna imprescindible. Endegar projectes o dedicar-se als negocis requereix per sobre de tot, treball, però si aquest no implica passar-ho bé, no es tindrà la vitalitat necessària ni a nivell físic ni a nivell espiritual. Al cap i a la fí, gaudir, riure, estimar i apreciar els altres és del que es tracta a la vida.

Es gratificant que l'autor, a l'adreçar-se al lector, mostri amb transparència les fonts de l'argumentació de la seva aposta per la defensa del tema en questió, en aquest cas del medi ambient. Quatre són els personatges el postulat dels quals, l'han influit més en l'adopció de la presa de posició mediambiental, el fundador de WWF (la organització conservacionista més gran i respectada del món, segons el traductor del llibre)Peter Scout, el fundador de Amics de la Terra Jonathan Porrit i dos científics britànics James Lovelock i Tim Flannery (Haig de confessar que m'encurioseix seguir aquests personatges i llurs organitzacions). Amb les seves fonts de coneixement ben falcats, Branson adopta com a ensenya d'actuació en tots els seus projectes, el concepte de Capitalisme Gaia. El mot Gaia resulta del significat grec de la deesa de la Terra, personifica la defensa de la Mare Terra. Els comentaris i les argumentacions en aquest capítol són també interessants, llegint-los pots sentir l'entusiasme i la preocupació pel medi ambient, no només de Branson, sinó també el de Al Gore (ja conegut), la companyia petrolera BP, Robert Murdoch, etc.. A destacar, la predicció de l' actual crisi econòmica, quan descriu la indefensió dels consumidors davant del control absolut de l'energia mundial en mans de la OPEP i el consequent augment de preus que aquesta situació comporta com a factor desencadenant (junt amb altres, com l'escasa atenció a una millora del refinament del petroli). Seguint amb la lluita mediambiental, i a part d' altres iniciatives, Branson exposa com un dels seus projectes més innovadors, el d'aconseguir que més gent torni al tren i deixi les carreteres, per fer-ho, la creació de Virgin Trains. Capitalisme Gaia portat a la pràctica... i coherència.

L'avançar en el decurs de la pròpia existència vital, és un procés que ens colpeja suaument però continua, i sobretot en certs moments del nostre calendari, aquest procés, per alguns, s'ens fa especialment sacsejador. En el llibre ho testimonia Branson, i això, tot i que no reconforta, tens la satisfacció de compartir-ho: “Quan vaig complir els quaranta, tingué una depressió sense precedents..” aquesta afirmació es troba intencionadament en el capítol titulat "fes coses pel bé comú" (haz algo bueno). El rerafons és el següent, quan et trobes en un atzucac relacionat ja sigui amb moments de la vida que et demanen una certa inflexió o bé altres moments amb questions punyents que apareixen en els negocis, on has de triar quin és el millor camí per sortir-ne, el podem trobar seguint la experiència de Branson, en la preocupació i el treball actiu per causes del bé social. L'exemple il.lustratiu de la intervenció de Branson en la invasió de Kuwait per part de Irak, és alliçonador, així com també la seva estreta relació amb personatges com els reis de Jordània, Nelson Mandela, etc.. primant-ne sempre la vocació de servei.

Em quedo doncs amb les seves recomanacions exposades en el llibre (per exposar-ne algunes: sigues una persona normal, conserva la informalitat, desafia als grans, mou-te ràpid, etc..). Algunes poden semblar simples o fins i tot de sentit comú, però en això rau la clau de la majoria d'iniciatives empresarials, si a més, els acompanya la confiança, i el treball, estarem seguint amb major grau l'esperit, la valentia i els resultats de Richard Branson. Almenys això diu ell.