Dreams Community Fair 2009

Del 15 al 28 de febrer, té lloc a Second Life el Dreams Community Fair 2009.
Es tracta d'un esdeveniment virtual amb un format semblant al d'una fira, un congrés o unes jornades dedicades a un sector determinat, en aquest cas especialitzades en salut, la salut de les persones a la vida real. Visitant-lo m'he quedat bocabadat. Es fantàstic. Ho trobo especialment adient quan l'esdeveniment té com objectiu el sector serveis.

El recinte (virtual) es divideix en tres àrees: l'espai destinat als "stands" de les entitats que es volen promocionar, el dels actes on se celebren les conferències, les classes, les pràctiques, etc.., i la zona d'esbarjo on de nit (com en totes les fires de la vida real) t'ho pots arribar a passar tant bé com vulguis (o puguis). Els "stands" o casetes són ocupats per entitats que treballen aspectes de salut, ja siguin universitats, ONG's, associacions dedicades a l'estudi d'una malaltia en concret, etc.. De la mateixa manera, les conferències i classes que s'hi imparteixen, tracten des de les possibilitats de treballar d'una manera efectiva en un entorn virtual com Second Life per una causa determinada, fins a la divulgació d'accions de prevenció de malalties. En la meva primera visita al "Dreams" vaig coincidir en una xerrada-debat sobre la medicació en els casos de fibromiàlgia.

Tot i que l'esdeveniment té com a objectiu divulgar les iniciatives que sobre els temes de salut genera la comunitat (virtual i real) de Second Life, em sembla una proposta molt atractiva i a tenir en compte per a altres sectors d'activitat de cara a les seves campanyes de promoció, difusió, col.laboració, màrqueting, etc.. sobretot si tenim en compte el seu caràcter internacional, i l'estalvi de costos que suposa per a ofertants i visitants (comparat amb un esdeveniment de la vida real). Tot plegat una experiència d'èxit (aquest any se celebra la cinquena edició del "Dreams"), i una porta al futur. Un futur que com sempre, comença avui mateix.

Bones observacions de Tom Peters...

Trobo en el bloc de Tom Peters, algunes de les seves reflexions sobre la situació econòmica mundial, i haig d'admetre que em semblen una expressió ben sistematitzada del rerafons en les nostres habituals converses quotidianes sobre el tema. Pel seu interès el tradueixo (a nivell afeccionat) íntegrament. Ell en demana discussió, podriem parlar-ne...

"Les organitzacions avui es troben dirigides pels "baby boomers", és a dir, pels integrants de la meva generació.

Aquesta és una manera de dir que nosaltres hem moldejat, sino creat, la turbulenta economia d'avui. La generació anterior ens va deixar una economia que no era sinó un sòlid fonament on construir-hi. Ells van sobreviure a la guerra mundial, a la gran depressió i ens van deixar una oportunitat amb la promesa de que "podries ésser el que vulguis ésser". Dient-ho suaument, diria que no hem aprofitat aquesta oportunitat. De fet i essent honestos, diria que hem fallat en la intentona de construir una sòlida base on construir un futur per les noves generacions, tal i com va fer la generació que ens va precedir. Ens hem fet un embolic. Nosaltres no som les víctimes de les condicions econòmiques canviants, nosaltres les hem creat. Tenim potser 10 anys per fer-hi alguna cosa al respecte.

He estudiat força aquest salt entre generacions, així com les seves implicacions per tal de quantificar el seu impacte en l'economia dels EE.UU., i no he pogut, tal vegada hi ha massa variables, però una cosa si que m'ha colpejat insistentment durant el meu estudi, segurament la propera generació (en molt temps, o potser mai) no es trobarà en millor situació que la dels seus pares.

A partir d'aquí i aprofitant que ens trobem en un bloc i no en un estudi, plantejo alguns punts on podriem iniciar alguns comentaris:

a) Nosaltres no hem inventat la cobdícia, pero l'hem posat en un altre nivell. Tot i que la recerca de la riquesa individual ha portat riquesa al país, els salaris han crescut,(i no només a nivell dels executius), més del que la capacitat de les empreses per a ser competitives es podien permetre. Això ha permès incrementar la diferència entre rics i pobres. Estem començant a pagar el preu d'aquesta cobdícia, i molts es troben que la seva gallina dels ous d'or, té càncer.
b) Hem confós beneficis amb valor. El principi de la maximització de beneficis ens ha portat a retallar els costos de producció tant dramàticament que hem arribat a sacrificar una bona part de les nostrs empreses. Les miserables inversions en desenvolupament del talent, i en recerca i desenvolupament, així com la obsessió per baixar els costos dels nostres proveïdors, ens han fet encara més dèbils.
c) Massa MBAs exercint. La direcció d'una empresa és molt diferent a la creació d'empreses. Ens hem convertit en administradors en comptes de líders de projectes. Està clar que hem de ser financerament curosos, però donant un cop d'ull als problemes que tenen les empreses avui, totes tenen com a prioritat la solució dels assumptes financers, no del que s'esdevé arrel del treball.
d) Hem estat reacis a acceptar les nostres responsabilitats. Sovint sento dir que ens ha tocat un mal moment per gestionar les nostres empreses, però ho estem fent tant bé com podem. Mirant enrera he escoltat i vist un munt d'excel.lència en les operacions. Aquestes han millorat contínuament. Suggereixo que el problema no són les operacions, són les estratègies.
e) i una cosa més per incitar les masses... els nostres pares ens han fet involuntàriament massa tous, han volgut que tinguéssim una vida millor que la d'ells. Nosaltres no podem (sense deixar de ser honestos) deixar un llegat basat en el treball dur.
Deixaré el bloc en aquestes observacions, però i les vostres? Tinc més observacions a fer i tinc també esperances en la meva generació, però no tenim temps a perdre!"

Interessant, no?

Wikinomics. Don Tapscott - Anthony D. Williams (2a. part)

YES WE CAN. Hi ha qui hi veu en l'ús d'aquesta frase una retòrica fàcil i repetitiva, però haig d'admetre que em sento empès per la força d'aquest eslògan de Barack Obama. Empès i alhora compromesament partícep. La seva potència lligada amb el caràcter del personatge, m'injecta barreja d' esperança i vitalitat, de satisfacció i de força, sensació de templança i també de lleialtat.

El triomf i proper lideratge de Barack Obama esdevenen en el meu inconscient, la prescripció que l'esgotat sistema polític occidental demanava per encarar amb determinació tant l'actual crisi global, com els latents conflictes militars que amb impotència ens sacsejen. Sens perjudici de desenganys futurs, em consola mantenir un bri d'esperança de que aquesta en resultava la recepta més adequada.

Sensacions sincerades a banda sobre l'actual situació política i econòmica global, descobreixo que el devenir d'una nova economia, també global, anomenada en aquest cas, de les multituds intel.ligents per Tapscott i Williams en el seu llibre Wikinomics, es postula essencial per encarar amb plena confiança les noves bases que han de conduir-nos a superar aquesta etapa i viure'n alhora la propera amb graus més consistents de desenvolupament i prosperitat.

Aquesta nova economia es basa en els quatre següents fonaments:

1.- Apertura. Obrir tot tipus d'organitzacions al talent global. Obrir els coneixements, les operacions i els resultats corporatius.
2.- Interacció entre iguals. Les organitzacions transformen les seves estructures en xarxes horitzontals, en contraposició a l'estructura jeràrquica tradicional. La capacitat de crear productes i serveis, de fabricar-los i de distribuir-los passa necessàriament per una xarxa horitzontal i global d'interacció entre iguals. Es la força d'aquesta xarxa global la que resulta imparable.
3.- Compartir. S'està imposant una nova economia de la propietat intel.lectual. Es tracta la propietat intel.lectual com si fos un fons d'inversió col.lectiva en el que hi han algunes coses protegides, i moltes compartides. Es tracta de compartir, no només propietat intel.lectual, sino un bon grapat de recursos com ara la capacitat informàtica, l'ample de banda, el coneixement científic, etc.
4.- Actuació global. La globalització fa necessari gestionar els actius personals i intel.lectuals trascendint cultures, disciplines i fronteres d'organitzacions. Les empreses hauran de conèixer el món, llurs mercats, tecnologies i pobles, i per arribar aqui, cal no només pensar, sino actuar globalment.

Wikinomics, és doncs l'economia de la col.laboració, i on els autors del llibre han sistematitzat aquesta col.laboració en set tipologies diferents de manifestació:

1.- Els pioners de la producció entre iguals.- Les empreses necessiten una estratègia per abordar la producció entre iguals que tingui en compte tant les amenaces com les oportunitats. Les empreses que abordin i aprofitin la producció entre iguals en sortiran beneficiades les que ho ignorin i es resisteixin perderan oportunitats d'innovació i reducció de costos amb la possibilitat fins i tot de desaparèixer. Exemples de producció entre iguals, son Wikipedia, Linux, Pentaho, Mozilla, etc. Perquè la gent participa a Wikipedia? doncs perquè es divertit, és una activitat social, i d'una manera o altre s'en pot beneficiar. Wikipedia publica de promig 2000 articles nous cada dia en anglès.

2.- Ideàgores.- Les idees en col.laboració. Innocentive com el web de solucions I+D. Els laboratoris de I+D hauran de combinar capacitats fonamentals internes amb millors idees complementaries de forma externa. Un milió dels comerciants més actius de eBay han deixat llurs treballs quotidians i ara es guanyen la vida venent a temps complet articles nous i usats. Yet2.com és un altre exemple de web de transferència tecnològica virtual.

3.- Prosumidors.- On els consumidors participen tant en l'aparició com en les modificacions dels productes existents. Així, els clients prenen un paper important en la vida del producte, però no com fins ara com a subjectes passius, sinó de forma activa, conscient i interessada.

4.- Els neoalexandrins.- Són els subjectes disposats a compartir el seu univers científic per tal de que aquest s'engrandeixi encara més amb la participació de més subjectes inquiets, que com ells, gaudeixen, aprenen i descobreixen per a la col.lectivitat.

5.- Plataformes per a la participació. Es l' obertura de les empreses, dels seus productes i de llurs infraestructures tecnològiques per obrir-se i crear valor. Valor resultant s'obtindrà de l'obertura, no del tancament. Un dels molts exemples del llibre, l'obertura del sistema de vendes de Amazon per part de venedors que sense recursos tecnològics, vulguin utilitzar-la i aprofitar-se de l'experiència de Amazon, portant a la pràctica un sistema de beneficis "Win-Win" on tothom hi guanya.

6.- La planta de producció global. Aquesta és potser la tipologia de col.laboració que semblaria més difosa i emprada, però no és així com s'entén en la seva concepció més intrínseca. Es a dir, moltes empreses han desplaçat la seva planta de producció a països amb preus de recursos més baixos, però poques han disseminat la seva pròpia planta productiva en subcontractacions parcials del seu procés cap a proveïdors i països que el seu grau d'especialització aconsegueix uns estandards de qualitat i eficiència molt superiors.

7.- El col.laborador amb un lloc de treball vWiki. Aquest tipus de col.laboradors, viu activament la feina que té assignada, i la exerceix responsablement des de qualsevol del lloc geogràfic on es troba. De la mateixa manera, forma part d'una xarxa col.laborativa oberta on ell se sent partícep com els altres, i ajuda d'una manera compartida a la creació individual i col.lectiva de valor. Són persones que cerquen l'equilibri personal i professional i sempre en un entorn respectat i alhora divertit. Tenen molt clar que junts poden crear molt més valor que per separat.

El llibre tracta doncs d'això. De les sinergies al treballar conjuntament (col.laboració)amb el major nombre de persones possible (globalització), utilitzant l'eina més revolucionària que s'ha inventat per poder-ho dur a terme, Internet Web 2.0.

Sens dubte que la lectura del llibre mostra camins on moure's en aquests nous temps, utilitat que el lector agraeix constantment, i més ara que en temps de crisi les receptes contenen sempre idèntiques indicacions, innovació, innovació i innovació.

Podríem pensar que la lectura generalitzada del llibre i la conseqüent portada a la pràctica de les idees "wikinòmiques" ens permetrien mantenir consciència pròpia de que YES WE CAN superar aquesta etapa i posicionar-nos obertament en una pròxima economia de prosperitat. I el que passi amb Obama, doncs... ja veurem. Potser aleshores no ens caldria posar-hi tantes esperances.

Vergina (Aigai) 2009

Aquest 2009 es reprendran les excavacions a Vergina!!

Després del descobriment a finals d'agost del 2008 del recipient que contenia una corona d'or de l'època d'Alexandre el Gran, l'evolució de les troballes a Vergina (antiga Aigai i antiga capital Macedònia) esdevé especialment apassionant. En aquest sentit, el 2009 pot ser un any únic!!

Així, l'estat de les troballes i de la seva interpretació, no pot ser més interessant. Fa aproximadament un any que ningú questionava la validesa de l'atribució arqueològica de la tomba de Filip II (rei de Macedònia assassinat el 336 a.C. i pare d'Alexandre el Gran) descoberta intacta l'any 1977 a les restes de Vergina explorades inicialment l'any 1861.

Però el 23 d'abril del 2008, la revista National Geographic, publica un article que recull les apreciacions fetes per Eugene N.Borza de la Universitat de Pennsylvania on s'argumenta que els el.lements trobats a la supusada tomba de Filip II, corresponen a una generació posterior, és a dir, a l'època d'Alexandre el Gran, motiu pel que els objectes que s'hi varen trobar (armadura, corona d'or, etc..) podrien haver estat possessió del mateix Alexandre el Gran, portades a Macedònia per petició del seu germanastre Filip III Arrideu a la mort d'Alexandre a Babilònia.

I arribats al 26 d'agost del 2008, es descobreix a Vergina, fora de la zona dels sepulcres reials, un recipient que conté una altre corona d'or, que segons els historiadors locals és molt similar a la corona trobada a la supusada tomba de Filip II, però que tampoc es pot assegurar a qui pertanyia.

Tot aquest seguit de troballes i interpretacions ha convençut als arqueòlegs a reanudar les excavacions a la zona per aquest 2009, i així intentar trobar nous objectes que ajudin a desxifrar l'atribució i els actuals misteris dels tresors arqueològics de Vergina.

I encara mancarà el punt més culminant...la trobada de les restes d'Alexandre a la ciutat d'Alexandria, però això és tota una altre història...

Sant Jeroni de la Murtra

Finalment he pogut visitar Sant Jeroni de la Murtra. Tot i preveient-ho, en surto decepcionat.

Es tracta d'un conjunt monumental que qualsevol comunitat culturalment sensible la mantindria com un dels seus referents essencials. I així està, en semi-abandó. El seu estat i el tractament de que és objecte, és un sublim menyspreu als ciutadans, al país i a la cultura en general.

Per començar, només es pot visitar durant 1 dia al mes, i quan pots fer-ho, te n'adones de la realitat. La torre de defensa no s'ensenya al públic i tota la seva part superior resta apuntalada (paraules textuals del guia). El conjunt de les primeres construccions reials, tampoc s'ensenya ni s'en comenta el seu estat. Del que se suposa eren les estances reials, resten també "apuntalades" excepte una, que el guia indica que és restaurada però que tampoc es pot visitar. Del lloc on els reis catòlics rebien les visites durant les seves estades a Barcelona, els guies no en coneixen ni l'existència, ni molt menys el seu estat, etc.

Tot i això, la visita és imprescindible. El que queda del claustre gòtic i dels seus relleus, molts encara amb pintura original és extraordinari. El refetor, (l'única estança visitable restaurada) i llurs frescos de l'època, conserven amb escreix el seu atractiu.

Joan II, els Catòlics, Carles I i Felip II, tots ells reis de Catalunya-Aragó, varen fer de Sant Jeroni de la Murtra el seu lloc d'estada mentre eren a Barcelona. Aquest fet va dotar a Sant Jeroni de riquesa arquitectònica i de prestigi. Només caldria conservar-ho com es mereix...i no s'està fent. No ho puc entendre.

Mas Sunyol i IKEA

M'agrada anar a l'IKEA de Badalona. Cada vegada que hi vaig, intento endevinar on deu ser l'enclavament exacte on es trobava Mas Sunyol. I cada vegada penso què es podria fer per recuperar-ne les restes soterrades de l'edifici, (si és que n'hi han), i aixecar-hi un espai de difusió de la nostre riquesa històrica. Seria possible fer-ho?

El dia 3 d'abril de 1493, Cristòfor Colom arribant d'Amèrica es traslladà a Barcelona per tal de ser rebut oficialment per Ferran el Catòlic i la seva esposa. Després de la recepció que aquests li feren al Palau Reial Major, la comitiva de camí cap a Sant Jeroni de la Murtra (on Ferran encara es recuperava de la ferida que li provocà l'atac de Joan de Canyamàs a les escales del Palau Reial)acompanyaren a Cristòfor Colom a "casa seva". Casa que segons la tradició s'anomenava Mas Sunyol, i que l'any 1473 figurava segons els arxius, a nom de Francesc Colom Bertran de Barcelona (29è president de la Generalitat). La casa se l'emportà una riuada l'any 1962.

No seria interessant i atractivament turístic partir de l'enclavament i les restes de Mas Sunyol i fer una caminada fins Sant Jeroni de la Murtra (obert clar!, no com ara que només es pot visitar un cop al mes)i així reviure i divulgar aquells dies de gran transcendència històrica? Coneixem els fets, tenim una bona part dels escenaris, necessitem propostes que ens generin valor i ens ajudin a superar pessimismes...a què esperem?

Papeles Mojados.- Chambao

Navegant per Internet m'he trobat aquesta cançó. L'he escoltat no sé quantes vegades i em segueix despertant emoció...




Miles de sombras cada noche trae la marea
navegan cargaos de ilusiones
que en la orilla se quedan

Historias del dia a dia
historias de buena gente
se juegan la vida cansados
con hambre y un frio que pela

Ahogan sus penas con una candela
ponte tu en su lugar
el miedo que sus ojos reflejan
la mar se echó a llorar

Muchos no llegan
se hunden sus sueñoa
papeles mojados, papeles sin dueños.

Frágiles recuerdos a la deriva
desgarran el alma
calaos hasta los huesos
el agua los arrastra sin esperanza
la impotencia en sus gargantas
con sabor a sal
una bocaná de aire
les daba otra oportunidad

Tanta injusticia me desespera
ponte tu en su lugar
el miedo que sus ojos reflejan
la mar se echó a llorar

Chambao

Wikinomics. Don Tapscott - Anthony D. Williams (1a. Part)

Al publicar els missatges que es desprenien de la lectura del llibre d'Stuart Mill, i fins i tot del de Montaigne de l'Stefan Zweig, no m'imaginava ni de bon tros, que amb la lectura d'aquest llibre Wikinomics, faria referència a un fenòmen que tot i ser actual, servís no només de colofó perfecte a les idees exposades en els comentaris anteriors, sinó que amb ell, trobés l'oportunitat de reflexionar sobre el desconcert generalitzat de la crisi del sistema financer i principalment de la situació econòmica del nostre país.

Cal dir però que la temàtica del llibre exposat, no fa referència a un mer fenòmen passatger. Es un llibre divulgatiu sobre el pas de gegant que s'està donant en l'evolució de la humanitat a nivell mundial. Evolució en l'àmbit personal, en l'àmbit social i en general en la totalitat de l'àmbit econòmic. Es un llibre que ens mostra emfàticament tots els indicis provatoris del naixement consolidat d'una nova economia, la nova economia de les multituds intel.ligents.

John Stuart Mill argumentava en la justificació per a l'obtenció de llibertat d'expressió en plè segle XIX, que només la contrastació d'idees, opinions i pensaments en garanteixen la seva frescor i primordialment, la seva pròpia evolució. Es precisament aquí on neix tot, en la contrastació lliure i el construir col.lectiu que permet avui la tecnologia Internet i les noves eines col.laboratives anomenades web 2.0, aquest és el punt d'inflexió!.

En les primeres pàgines del llibre, podem ja prendre consciència del que s'esdevé amb constatacions de conceptes que apareixen amb força, amb la força de la Tempesta Perfecte...

Contrastació del pensament individual i col.lectiu. "...estem entrant en una nova era on milions de persones comparteixen llurs notícies, llur informació i llurs opinions a la blogosfera, una xarxa autoorganitzada de més de 50 milions d'espais virtuals...", "...alguns dels blocs reben més de mig milió de visites diàries...", "...els individus comparteixen coneixement, capacitat informàtica, ample de banda i altres recursos...", "...els blocs son la cafeteria més gran del mon...". "...els blocs son oberts, aquests obertura genera confiança, i la confiança lleialtat..."

Participació en l'economia. "...ens trobem en una nova era on les persones participen de l'economia com mai ho havien fet...", "...milions de persones sumen esforços en col.laboracions auto-organitzades que produeixen nous bens i serveis dinàmics que competeixen amb els oferts per les empreses més potents i de major financiació del món..."

La nova economia resultant. "...aquesta nova participació està arribant a un punt de no retorn on les noves formes de col.laboració estant canviant les maneres d'inventar, produir, comercialitzar i distribuir els bens i serveis de forma global...", "...es una revolució econòmica que igual que totes les anteriors implica canvis de processos, tecnologies i models de negocis...", "...només les empreses que entenguin això veuran les noves oportunitats..."

Abans de continuar, la reflexió personal. I tot això ens ho hem de prendre com a doctrina o dogma de fe?, és contestable? és una altre corrent de pensament que s'esdevé oportunament introduïda pels remoguts temps en que ens trobem, en una moda més?

No tinc cap dubte que la publicació oberta i lliure d'opinions i pensaments, la seva contrastació col.lectiva en l'àmbit que cadascú desitji, la realització conjunta i organitzada de projectes de la magnitud que lliurement es determini, té tot plegat i per si sol, una força extraordinària i que com bé ens recorden els autors del llibre les podem comprovar amb projectes avui exitosos com Wikipedia, Linux, el moviment OpenSource, les xarxes d'investigació global, etc..

No tinc cap dubte que els canvis que s'han d'esdevenir progressivament per encabir-nos en aquesta nova economia són els que es necessiten per apaivagar els efectes de les actuals crisis econòmiques (catalana, espanyola i occidental) i que aquests mateixos canvis són els que es precisen per encarrilar-nos directament a una etapa de progrés econòmic i social (sense oblidar altres iniciatives de canvi, com el model energètic, la sostenibilitat medi-ambiental, etc)

I tampoc tinc cap dubte del gran pas que això suposa pel meu propi enriquiment personal, pel conreu de la meva individualitat (què diria avui Montaigne davant d'aquest salt de la Humanitat!) i de l' espectacular millora en quan a l'àmbit i a la consistència de les relacions en el meu entorn social present i futur.

Crec que el que exposa el llibre és la dimensió del canvi que s'està gestant, i a la vegada, la dimensió de les oportunitats que s'en poden generar a partir d'avui mateix. Aquesta lectura de les oportunitats actuals és la que m'interessa, i no les oportunitats per les empreses de gestió d'impagats, pels serveis legals d'expedients de regulació d'ocupació, o del creixement de les franquícies i/o de les vendes d'hamburgueseria industrial.

Continuarà...