YES WE CAN. Hi ha qui hi veu en l'ús d'aquesta frase una retòrica fàcil i repetitiva, però haig d'admetre que em sento empès per la força d'aquest eslògan de Barack Obama. Empès i alhora compromesament partícep. La seva potència lligada amb el caràcter del personatge, m'injecta barreja d' esperança i vitalitat, de satisfacció i de força, sensació de templança i també de lleialtat.
El triomf i proper lideratge de Barack Obama esdevenen en el meu inconscient, la prescripció que l'esgotat sistema polític occidental demanava per encarar amb determinació tant l'actual crisi global, com els latents conflictes militars que amb impotència ens sacsejen. Sens perjudici de desenganys futurs, em consola mantenir un bri d'esperança de que aquesta en resultava la recepta més adequada.
Sensacions sincerades a banda sobre l'actual situació política i econòmica global, descobreixo que el devenir d'una nova economia, també global, anomenada en aquest cas, de les multituds intel.ligents per Tapscott i Williams en el seu llibre Wikinomics, es postula essencial per encarar amb plena confiança les noves bases que han de conduir-nos a superar aquesta etapa i viure'n alhora la propera amb graus més consistents de desenvolupament i prosperitat.
Aquesta nova economia es basa en els quatre següents fonaments:
1.- Apertura. Obrir tot tipus d'organitzacions al talent global. Obrir els coneixements, les operacions i els resultats corporatius.
2.- Interacció entre iguals. Les organitzacions transformen les seves estructures en xarxes horitzontals, en contraposició a l'estructura jeràrquica tradicional. La capacitat de crear productes i serveis, de fabricar-los i de distribuir-los passa necessàriament per una xarxa horitzontal i global d'interacció entre iguals. Es la força d'aquesta xarxa global la que resulta imparable.
3.- Compartir. S'està imposant una nova economia de la propietat intel.lectual. Es tracta la propietat intel.lectual com si fos un fons d'inversió col.lectiva en el que hi han algunes coses protegides, i moltes compartides. Es tracta de compartir, no només propietat intel.lectual, sino un bon grapat de recursos com ara la capacitat informàtica, l'ample de banda, el coneixement científic, etc.
4.- Actuació global. La globalització fa necessari gestionar els actius personals i intel.lectuals trascendint cultures, disciplines i fronteres d'organitzacions. Les empreses hauran de conèixer el món, llurs mercats, tecnologies i pobles, i per arribar aqui, cal no només pensar, sino actuar globalment.
Wikinomics, és doncs l'economia de la col.laboració, i on els autors del llibre han sistematitzat aquesta col.laboració en set tipologies diferents de manifestació:
1.- Els pioners de la producció entre iguals.- Les empreses necessiten una estratègia per abordar la producció entre iguals que tingui en compte tant les amenaces com les oportunitats. Les empreses que abordin i aprofitin la producció entre iguals en sortiran beneficiades les que ho ignorin i es resisteixin perderan oportunitats d'innovació i reducció de costos amb la possibilitat fins i tot de desaparèixer. Exemples de producció entre iguals, son Wikipedia, Linux, Pentaho, Mozilla, etc. Perquè la gent participa a Wikipedia? doncs perquè es divertit, és una activitat social, i d'una manera o altre s'en pot beneficiar. Wikipedia publica de promig 2000 articles nous cada dia en anglès.
2.- Ideàgores.- Les idees en col.laboració. Innocentive com el web de solucions I+D. Els laboratoris de I+D hauran de combinar capacitats fonamentals internes amb millors idees complementaries de forma externa. Un milió dels comerciants més actius de eBay han deixat llurs treballs quotidians i ara es guanyen la vida venent a temps complet articles nous i usats. Yet2.com és un altre exemple de web de transferència tecnològica virtual.
3.- Prosumidors.- On els consumidors participen tant en l'aparició com en les modificacions dels productes existents. Així, els clients prenen un paper important en la vida del producte, però no com fins ara com a subjectes passius, sinó de forma activa, conscient i interessada.
4.- Els neoalexandrins.- Són els subjectes disposats a compartir el seu univers científic per tal de que aquest s'engrandeixi encara més amb la participació de més subjectes inquiets, que com ells, gaudeixen, aprenen i descobreixen per a la col.lectivitat.
5.- Plataformes per a la participació. Es l' obertura de les empreses, dels seus productes i de llurs infraestructures tecnològiques per obrir-se i crear valor. Valor resultant s'obtindrà de l'obertura, no del tancament. Un dels molts exemples del llibre, l'obertura del sistema de vendes de Amazon per part de venedors que sense recursos tecnològics, vulguin utilitzar-la i aprofitar-se de l'experiència de Amazon, portant a la pràctica un sistema de beneficis "Win-Win" on tothom hi guanya.
6.- La planta de producció global. Aquesta és potser la tipologia de col.laboració que semblaria més difosa i emprada, però no és així com s'entén en la seva concepció més intrínseca. Es a dir, moltes empreses han desplaçat la seva planta de producció a països amb preus de recursos més baixos, però poques han disseminat la seva pròpia planta productiva en subcontractacions parcials del seu procés cap a proveïdors i països que el seu grau d'especialització aconsegueix uns estandards de qualitat i eficiència molt superiors.
7.- El col.laborador amb un lloc de treball vWiki. Aquest tipus de col.laboradors, viu activament la feina que té assignada, i la exerceix responsablement des de qualsevol del lloc geogràfic on es troba. De la mateixa manera, forma part d'una xarxa col.laborativa oberta on ell se sent partícep com els altres, i ajuda d'una manera compartida a la creació individual i col.lectiva de valor. Són persones que cerquen l'equilibri personal i professional i sempre en un entorn respectat i alhora divertit. Tenen molt clar que junts poden crear molt més valor que per separat.
El llibre tracta doncs d'això. De les sinergies al treballar conjuntament (col.laboració)amb el major nombre de persones possible (globalització), utilitzant l'eina més revolucionària que s'ha inventat per poder-ho dur a terme, Internet Web 2.0.
Sens dubte que la lectura del llibre mostra camins on moure's en aquests nous temps, utilitat que el lector agraeix constantment, i més ara que en temps de crisi les receptes contenen sempre idèntiques indicacions, innovació, innovació i innovació.
Podríem pensar que la lectura generalitzada del llibre i la conseqüent portada a la pràctica de les idees "wikinòmiques" ens permetrien mantenir consciència pròpia de que YES WE CAN superar aquesta etapa i posicionar-nos obertament en una pròxima economia de prosperitat. I el que passi amb Obama, doncs... ja veurem. Potser aleshores no ens caldria posar-hi tantes esperances.
Entrades
