dilluns, 27 d’octubre del 2008

Wikinomics. Don Tapscott - Anthony D. Williams (1a. Part)



Al publicar els missatges que es desprenien de la lectura del llibre d'Stuart Mill, i fins i tot del de Montaigne de l'Stefan Zweig, no m'imaginava ni de bon tros, que amb la lectura d'aquest llibre Wikinomics, faria referència a un fenòmen que tot i ser actual, servís no només de colofó perfecte a les idees exposades en els comentaris anteriors, sinó que amb ell, trobés l'oportunitat de reflexionar sobre el desconcert generalitzat de la crisi del sistema financer i principalment de la situació econòmica del nostre país.

Cal dir però que la temàtica del llibre exposat, no fa referència a un mer fenòmen passatger. Es un llibre divulgatiu sobre el pas de gegant que s'està donant en l'evolució de la humanitat a nivell mundial. Evolució en l'àmbit personal, en l'àmbit social i en general en la totalitat de l'àmbit econòmic. Es un llibre que ens mostra emfàticament tots els indicis provatoris del naixement consolidat d'una nova economia, la nova economia de les multituds intel.ligents.

John Stuart Mill argumentava en la justificació per a l'obtenció de llibertat d'expressió en plè segle XIX, que només la contrastació d'idees, opinions i pensaments en garanteixen la seva frescor i primordialment, la seva pròpia evolució. Es precisament aquí on neix tot, en la contrastació lliure i el construir col.lectiu que permet avui la tecnologia Internet i les noves eines col.laboratives anomenades web 2.0, aquest és el punt d'inflexió!.

En les primeres pàgines del llibre, podem ja prendre consciència del que s'esdevé amb constatacions de conceptes que apareixen amb força, amb la força de la Tempesta Perfecte...

Contrastació del pensament individual i col.lectiu. "...estem entrant en una nova era on milions de persones comparteixen llurs notícies, llur informació i llurs opinions a la blogosfera, una xarxa autoorganitzada de més de 50 milions d'espais virtuals...", "...alguns dels blocs reben més de mig milió de visites diàries...", "...els individus comparteixen coneixement, capacitat informàtica, ample de banda i altres recursos...", "...els blocs son la cafeteria més gran del mon...". "...els blocs son oberts, aquests obertura genera confiança, i la confiança lleialtat..."

Participació en l'economia. "...ens trobem en una nova era on les persones participen de l'economia com mai ho havien fet...", "...milions de persones sumen esforços en col.laboracions auto-organitzades que produeixen nous bens i serveis dinàmics que competeixen amb els oferts per les empreses més potents i de major financiació del món..."

La nova economia resultant. "...aquesta nova participació està arribant a un punt de no retorn on les noves formes de col.laboració estant canviant les maneres d'inventar, produir, comercialitzar i distribuir els bens i serveis de forma global...", "...es una revolució econòmica que igual que totes les anteriors implica canvis de processos, tecnologies i models de negocis...", "...només les empreses que entenguin això veuran les noves oportunitats..."

Abans de continuar, la reflexió personal. I tot això ens ho hem de prendre com a doctrina o dogma de fe?, és contestable? és una altre corrent de pensament que s'esdevé oportunament introduïda pels remoguts temps en que ens trobem, en una moda més?

No tinc cap dubte que la publicació oberta i lliure d'opinions i pensaments, la seva contrastació col.lectiva en l'àmbit que cadascú desitji, la realització conjunta i organitzada de projectes de la magnitud que lliurement es determini, té tot plegat i per si sol, una força extraordinària i que com bé ens recorden els autors del llibre les podem comprovar amb projectes avui exitosos com Wikipedia, Linux, el moviment OpenSource, les xarxes d'investigació global, etc..

No tinc cap dubte que els canvis que s'han d'esdevenir progressivament per encabir-nos en aquesta nova economia són els que es necessiten per apaivagar els efectes de les actuals crisis econòmiques (catalana, espanyola i occidental) i que aquests mateixos canvis són els que es precisen per encarrilar-nos directament a una etapa de progrés econòmic i social (sense oblidar altres iniciatives de canvi, com el model energètic, la sostenibilitat medi-ambiental, etc)

I tampoc tinc cap dubte del gran pas que això suposa pel meu propi enriquiment personal, pel conreu de la meva individualitat (què diria avui Montaigne davant d'aquest salt de la Humanitat!) i de l' espectacular millora en quan a l'àmbit i a la consistència de les relacions en el meu entorn social present i futur.

Crec que el que exposa el llibre és la dimensió del canvi que s'està gestant, i a la vegada, la dimensió de les oportunitats que s'en poden generar a partir d'avui mateix. Aquesta lectura de les oportunitats actuals és la que m'interessa, i no les oportunitats per les empreses de gestió d'impagats, pels serveis legals d'expedients de regulació d'ocupació, o del creixement de les franquícies i/o de les vendes d'hamburgueseria industrial.

Continuarà...